El Patufet

Un relat de: Montserrat Agulló Batlle
El Patufet
Qui no ha somrigut escoltant les desventures del ‘Patufet’, aquell nen tant remenut que havia d’anar cantant patim, patam, patum pel carrer perquè no el trepitgessin?
Així com la ventafocs o la bella dorment s’han deixat d’explicar sobretot a les escoles, per tal de no equiparar avui en dia en que tants nens en tenen, a una madrastra a una persona malvada, el conte del patufet, malgrat el seu seguit de despropòsits a quin més terrible, es continua explicant animant als nens a corejar els patims, patams, patums, no trepitgeu al patufet...

Enviar a comprar a un fill, per molt espavilat que aquest sigui, diguent-li que degut a que es baixet, ha d’anar cantant pel carrer per evitar no ser trepitjat, és de una crueltat de tal magnitud que cap pare responsable faria. Obligar-l’hi a fer el ridícul d’aquesta manera pel poble, no te nom.
Si per mi fos, reescriure el conte del Patufet amb un plantejament molt diferent al original.
El meu patufet, baixet i eixerit això si com el del conte original, farà només de començar el conte, una rebequeria doncs no voldrà anar a comprar a ca l’adroguer cantant com li ordenen els seus pares. Quan finalment no tingui més remei que obeir, ho farà amb el cap cot, sense gens de ganes de cantar la cançoneta carrinclona sobre la seva persona.
Plourà i el Patufet es trobarà perdut i xop. Cridarà als pares però aquests no el sentiran. El meu patufet tindrà por i plorarà a cor que vols. Buscarà amb angoixa un aixopluc i quan el trobi, si no tindré més remei que aquest sigui una col, aquesta serà engolida per un bou. La imatge del patufet dins la panxa serà molt esgarrifosa. Un lloc fosc, que fa pudor, ple de herbes a mig digerir. Li vindran arcades i vomitarà.

Els pares quan es posin a buscar al seu fill, alertaran a la força pública que lògicament els detindrà per haver deixat al seu fill petit anar sol pel carrer. I la gent en comptes de solidaritzar-se amb els pares, tot i ajudar-los a buscar-lo, els escridassaran per no tenir-ne cura com seria el seu deure.

Quan finalment el patufet surti molt enrabiat i brut de merda de dalt a baix, seran els serveis socials que se’n faran càrrec mentre els pares seran conduits a declarar davant els mossos.
Lògicament la protectora d’animals intervindrà en aquest incident tant desagradable i posarà una multa als pares per haver provocat un patiment sense mesura al pobre bou.
El conte acabarà amb el Patufet ja net i polit fent la senyal de victòria amb els dits.
Les il•lustracions que acompanyin al conte, hauran de expressar amb molta contundència, tots els moments dramàtics i absurds pels que va passant el Patufet i com de miserables són tots els que se’n riuen de les seves desgràcies, començant òbviament pels pares…

Comentaris

  • Avui en dia[Ofensiu]
    Janes XVII | 15-12-2024

    De fet la posada en escena en un temps present, em penso que mataria el conte. En Patufet, amb el mòbil a les mans dia i nit, es negaria a anar a ca l'adroguer, sense rebequeria, i seria la mare la que hi aniria de ben segur amb el paraigua. O sigui que ni forces de seguretat, ni serveis socials, ni protectora d'animals, ni premsa. Però a mi m'ha agradat la proposta.

  • Abans, temps ha,...[Ofensiu]
    llpages | 14-11-2024 | Valoració: 10

    els nens i les nenes jugaven al carrer i s'hi passaven molta estona. Quan es va escriure aquest conte no hi havia, ni de bon tros, el trànsit de cotxes que hi ha ara, i la delinqüència (robatoris, segrests, atracaments, drogoaddicció, assetjaments de tot tipus) estava en uns índexs jo diria que força més baixos si els comparem amb els d'ara. Per tant, aleshores els pares no s'haurien titllat d'irresponsables perquè l'entorn no era tan hostil ni perillós, i la culpa del comportament d'en Patufet hauria recaigut sobre ell. Actualment, en Patufet s'estaria més sa i estalvi a dins de la panxa del bou que no pas voltant sol pel carrer envoltat de cotxes, bicicletes, patinets i gentades. Enhorabona, Montserrat!

  • Una altra època...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-11-2024 | Valoració: 10

    on hi havia una perspectiva molt diferent, l'educació encara estava sotmesa als seus avantpassats, i era l'única que podien transmetre, però això, no treu cap mèrit al relat, tot al contrari, una versió actualitzada molt ben lligada i encertada.

    Enhorabona, Montserrat.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Montserrat Agulló Batlle

Montserrat Agulló Batlle

63 Relats

240 Comentaris

12939 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946


He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.

Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.

A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.

A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).

Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.

Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.