El pas del temps

Té molta força. M'ha agradat.

element imprescindible a la nostra vida, i sempre en volem més. ho descrius perfectament, ho sento, pero no sabia a qui llegir.. i tenia ganes d'escriure comentaris.. :P
Muack!*

M'agradat molt el poema. Trist però alhora té un poder d'evocació grandiós. Et felicito per aquestes paraules tan ben escollides!!

uns quans dels teus poemes tinc que dir-te que em sorpren aquest toc general de tristor. No vull dir amb aixó que no m'agradin, al contrari, molts grans poetes han fet i fan el mateix amb els seus.
Però de tots els que he llegit amb quedo amb aquest, pot-ser per que el pas del temps i la memoria que ens porta per mi es molt important. Tots fem a la nostra manera la recerca del temps perdut.

Per cert, en "dits d'aigua" vaig triar la pluja per que la relació apasionada es breu i ens cau com un xafac al damunt, intens, poderós, carregat de sensacions, però efimer.

Hola Jordi; moltes gràcies pel teu comentari. M'ha servit per descobrir-te!! Si m'ho permets, El pas del temps me l'emporto cap els meus preferits.

Moltes gràcies i enhorabona.

els pensaments, els moments, els instants... són partícules indestriables del pas del temps. Tal volta de la vida que ja hem viscut. D'aquesta vida en moviment que podem evocar quan frenem els nostres passos, quan aconseguim, bella i somiada entelèquia, el temps aturat.

Però jo crec que no necessàriament el pas del temps ens ha de dur desitjos perduts / en un temps passat.

Queda sempre la possibilitat de mirar enrere i retrobar el record fascinant o el record dolorós. Però sigui com sigui, la memòria. I amb ella, els desitjos i les il·lusions.

No, no tenen per què morir.

Una abraçada,

LLIBRE

PS.- Ens veiem el dimarts a la trobada???

Trist que dels somnis només te'n quedi la fragància... Trist, que els desitjos se t'hagin extraviat en el pou del temps...
Ets jove, no et sentis vell!
Aprofita la primavera per renéixer, crea noves il·lusions. No et deixis véncer pel temps!

M'ha agradat molt!

i el que faci falta.
Be, senyor Brown, ja veurem qui es fara fan de qui, perque m'has deixat amb un furt del meu, de pas del temps, bastant considerable per haver-te estat llegint textos a l'atzar, i les ganes de llegir-ne la resta. Caram, caram.
Tens un estil clar i directe, terrenal pero amb subtileses que donen joc al pensament. Et defenses be tant en poesia com en narrativa.
En les "CARTES A..." he trobat un estil planer, en el que et poses a la pell que qualsevol home o dona explicant les seves emocions, contradiccions i dubtes davant la vida, i a tots ens agrada veure escrit des d'una prespectiva aliena allo que no hem sabut formular amb paraules o, en tot cas, amb unes altres de molt diferents.
Tambe m'han agradat moltissim els poemes "LLAGRIMES DE PLUJA", amb la magnifica frase "plorare quan plogui" (!!!), poema que reflexa una tristesa continguda, com novols replens d'aigues pesades, que fereix nomes de llegir-la; pero alhora el lector pot entendre -si vol- que es implicit l'antonim, un "somriure quan solegi" ; )
"TOT", paraules plenes de sentit, com essencies d'etapes viscudes i per viure, amb el deix de fatalitat pessimista... "SILENCI" es tant profund com senzill alhora... "SOC FELIç AMB TU" es tan tendre i entregat, que sembla que siguis part mateix de l'amada...
I en fi, podria seguir, pero em vull resevar les ganes i el temps per anar-te llegint de mica en mica, que escrius amb molta sensibilitat i no vull mesclar els poemes tots de cop.

Una abraçadassa, no et perdre la pista! : )

m

per bé o per mal... passa... i ens ho recorda el rellotge, els calendaris, les arrugues, els miralls, els records... però seguim endavant... mirant el rellotge només per saber l´instant, oblidant-nos d´arrencar els fulls del calendari, convertint les arrugues en maduresa i experiència i deixant dormir els records en les cendres polsoses de la memòria... i VIVINT!!!
una abraçada, amic! breu poema però intens i humà que el farà sobreviure al pas del temps!

i juntament amb ell, records s'esfumen, vivències s'acaben, sentiments arriben al seu fi... amb el pas del temps.
Les agulles del rellotge van fent el seu camí, fent moure's el temps sense deturar-se. I les nostres vides es van movent el ritme del temps.

Carpe diem! ;)

no perdona, George, però ens queda el record i la bella sensació de mirar enrere i recollir allò que ha quedat: a voltes bo i altres... no tant!!

Un petonàs

el pas del temps sempre deixa el perfum d'un somni, d'un desig.... i és un perfum incontrolat si definitivament no s'han assolit aquests somnis, aquests desigs..., però
"...
Sentiments ponderats
pels records de la memòria
..."
Els moments dolents s'apaivagen, i sempre torna l'olor essencial, que és l'olor del present, de la vida en moviment..... l'olor que fa que el temps vagi passant...
Jordi, encantador, una vegada més!
un petonet.
PD. No sé si valorar-te...... què em suggereixes? ;-)