Adéus eterns (III) - Arreveure

És el primer cop que et llegeixo.( Llegiré tots els que pugui..., m'ho proposo.)

De moment he de dir-te que m'agrada com escrius, les paraules que utilitzes, les imatges.

El moment que descrius és d'una duresa que commou i dóna peu a aquest relat. Que bonic! Que intens!

Les despedides són doloroses encara que hi hagi un "a reveure". Sempre són difícils, sobretot si la persona que t'ho diu és especialment estimada
per a tu, oi?

A voltes però, la vida du sorpreses i tot torna quan menys t'ho penses.

Molt bé George, felicitats!

per la teva trilogia. He de reconeixer que fins avui no t'havia llegit i m'han seduït molt les teves paraules. Els teus mots. La profunditat del que dius...
La trilogia d'adeus eterns és encisadora. Colpidora. Que més et puc dir?
Aquest últim adeu, de fet, no es un arreveure. Tu ho dius. És un adéu per sempre. Un adéu dels que trenquen l'ànima.
De fet, també és un adéu que és gairebé un inici. Un descobriment d'una faceta que no coneixies. Un gel que es desfà... per un moment. Per tornar a ser el home fred i distant.
Els teus adéus són tristos. Però no tots els adéus ho són... Hi ha adéus que són realment un

Arreveure!

Tu sempre dius que a la poesia li donen vida els lectors, perquè ells són els qui, amb les seves diferents interpretacions, copsen el sentiment de l'autor, el processen i en treuen un significat, encara que no sigui el que t'ha dut a tu a escriure aquell poema.

Doncs bé, no sé si li donaré vida a aquest poema teu, però et diré que hi he vista molt clara la figura d'un pare al darrera dels teus versos.... un home extremadament rígid, aspre, incapaç de mostrar cap sentiment, ..... i la seva tendresa al final dels seus dies, quan la seva mirada et vol retornar totes les mirades negades, quan la seva abraçada vol abarcar totes les abraçades no fetes, quan la imperfecció el disgusta....

I el final, inesperat... descobrim un home que, malgrat tota l'estimacio que et va negar, és incapaç de faltar a la veritat, és incapaç de mentir-te, és incapaç de dir-te arreveure, perquè sap que ha de dir-te adéu. Només adéu. Només la veritat. Sabia que no tornaria i volia dir-t'ho. I "adéu" és una manera de marxar...... eternament.

George, m'ha impactat la teva trilogia. Et felicito de tot cor. Només una ànima de poeta com la teva podria haver escrit aquests poemes tan tristos, i embolcallar-los alhora d'una bellesa tan serena.

Un petonet.

Hola senyor Brown : )
Somric amb una mica de tristesa entre llavis d'haver-te llegit mots plens de sentiment... Els tres poemes intimistes d'"Adeus eterns" no poden pas deixar indiferent. Aquest tercer, en especial, m'ha deixat sense paraules; l'ultima estrofa es genial.

Felicitats i fins sempre, perque sempre intento ser-hi... almenys alla on se'm pensi: on ja hi tens una amiga : )

Una abraçadassa,

m