Àgam

Un relat de: George Brown

T'espero,
cada dia imagino quan arribaràs,
i com et presentaràs,
estic espantat.

Desitjo la teva arribada,
no puc pensar res més,
et necessito ara per
poder deixar de patir.

Els dies son llargs
i les nits inquietes.
T'oloro de matinada,
et busco.

No és el moment,
però et crido.
Llenço les súpliques al vent
i els precs al mar.

Aquí segueixo, esperant,
no triguis molt,
o hauré de venir jo...

... encara sóc massa covard.

Comentaris

  • Ves-hi! (o no)[Ofensiu]
    jacobè | 23-02-2006

    Si no m'erro en la doble lectura, la teva habilitat és extraordinària. El significat canvia completament i les paraules continuen encaixant. Però potser m'equivoco, acostumo a voler anar més enllà.
    cançó

  • Un final bo per a un bon poema[Ofensiu]
    angie | 12-02-2006

    M'ha agradat molt, encara que aquesta covardia per a mostrar els sentiments no duu, gairebé mai, a enlloc.
    Ara et confeso que el teu poema m'ha donat la idea del relat presentat al repte d'avui. Gràcies.

    petons

    angie

  • Quant temps[Ofensiu]
    filladelvent | 23-01-2006

    I jo pensava... qui coi és GB? uf, és clar... George Brown!...em costa. ;)

    Sí, com diuen d'altre, l'espera ha estat llarga: el parc sempre era al cim de la teva pàgina quan et venia a llegir. Però sí: ha valgut la pena.

    Un poema força àgil, a primera vista fàcil i planer. Crec que és quan l'has acabt que t'adones que no ho és tant: se m'ha fet necessària una relectura per intentar que no se me n'escapés res. I ha sigut tot un plaer.

    M'agrada l'analogia de la primera estrofa amb l'última, la manera com fas tancar el cercle.

    Hi ha versos molt encertats:

    ...T'oloro de matinada,
    et busco.

    No és el moment,
    però et crido.
    Llenço les súpliques al vent
    i els precs al mar.


    I un final humil i sincer que convenç al lector.

    no triguis molt,
    o hauré de venir jo...

    ... encara sóc massa covard.


    Enhorabona, George.

    -Filladelvent-

  • hmmm...[Ofensiu]
    brideshead | 23-01-2006

    Perfecte. Et confesso que m'has fet anar a buscar al diccionari el significat d'agam... i en trobar-lo, he recordat allò que penses tu, que els poemes es processen a la ment del lector, prenen vida i força, es transformen i potser van ben lluny de la idea inicial de l'autor.

    Has creat una ambigüitat excel·lent, una doble, o triple vessant extraordinàries.

    Cert, has trigat a tornar a escriure des del "Parc". Una absència molt ben justificada. Te la perdonem... ;-)

    Una abraçada.

  • Què maco!![Ofensiu]
    Gemma34 | 23-01-2006 | Valoració: 10

    Quan arribi agafala fort. Abraçala, diga-li tot el que sents. Les paraules també s'han de dir. No deixis que es quedin en el paper.
    Però no esperis que vingui, surt de casa i ves-la a buscar. Envia-li flors a la feina, no li posis nom a la targeta, el misteri ens agrada.
    I sobretot, diga-li el que sents, no t'ho quedis per a tu "quien la persigue la consigue".

    Gemma34

  • -gàmia[Ofensiu]
    Leela | 19-01-2006 | Valoració: 10

    Lletres uts en móns que es desfan
    invoquen càntics
    olors volubles
    que escric indecisa i tremolant
    encara busco.


    Fabulós, George! Valia la pena esperar. M'encanta el final:
    Aquí segueixo, esperant,
    no triguis molt,
    o hauré de venir jo...
    ... encara sóc massa covard.


    Un petó!
    Leela
    Ps. sóc fan incodicional de C. Hac Mor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de George Brown

George Brown

36 Relats

250 Comentaris

71118 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
"Què escriure quan,
el seny posseït pel
vici del sentiment,
fuig cec, vers un mur
de soledat infranquejable?

Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.

Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers.

I curiosament,
quan més entens
la imperfecció del moment,
més t'endinses per fer-lo,
més absurdament perfecte."