Cercador
Àgam
Un relat de: George BrownT'espero,
cada dia imagino quan arribaràs,
i com et presentaràs,
estic espantat.
Desitjo la teva arribada,
no puc pensar res més,
et necessito ara per
poder deixar de patir.
Els dies son llargs
i les nits inquietes.
T'oloro de matinada,
et busco.
No és el moment,
però et crido.
Llenço les súpliques al vent
i els precs al mar.
Aquí segueixo, esperant,
no triguis molt,
o hauré de venir jo...
... encara sóc massa covard.
Comentaris
-
Ves-hi! (o no)[Ofensiu]jacobè | 23-02-2006
Si no m'erro en la doble lectura, la teva habilitat és extraordinària. El significat canvia completament i les paraules continuen encaixant. Però potser m'equivoco, acostumo a voler anar més enllà.
cançó
-
Un final bo per a un bon poema[Ofensiu]angie | 12-02-2006
M'ha agradat molt, encara que aquesta covardia per a mostrar els sentiments no duu, gairebé mai, a enlloc.
Ara et confeso que el teu poema m'ha donat la idea del relat presentat al repte d'avui. Gràcies.
petons
angie -
Quant temps[Ofensiu]filladelvent | 23-01-2006
I jo pensava... qui coi és GB? uf, és clar... George Brown!...em costa. ;)
Sí, com diuen d'altre, l'espera ha estat llarga: el parc sempre era al cim de la teva pàgina quan et venia a llegir. Però sí: ha valgut la pena.
Un poema força àgil, a primera vista fàcil i planer. Crec que és quan l'has acabt que t'adones que no ho és tant: se m'ha fet necessària una relectura per intentar que no se me n'escapés res. I ha sigut tot un plaer.
M'agrada l'analogia de la primera estrofa amb l'última, la manera com fas tancar el cercle.
Hi ha versos molt encertats:
...T'oloro de matinada,
et busco.
No és el moment,
però et crido.
Llenço les súpliques al vent
i els precs al mar.
I un final humil i sincer que convenç al lector.
no triguis molt,
o hauré de venir jo...
... encara sóc massa covard.
Enhorabona, George.
-Filladelvent-
-
hmmm...[Ofensiu]brideshead | 23-01-2006
Perfecte. Et confesso que m'has fet anar a buscar al diccionari el significat d'agam... i en trobar-lo, he recordat allò que penses tu, que els poemes es processen a la ment del lector, prenen vida i força, es transformen i potser van ben lluny de la idea inicial de l'autor.
Has creat una ambigüitat excel·lent, una doble, o triple vessant extraordinàries.
Cert, has trigat a tornar a escriure des del "Parc". Una absència molt ben justificada. Te la perdonem... ;-)
Una abraçada. -
Què maco!![Ofensiu]Gemma34 | 23-01-2006 | Valoració: 10
Quan arribi agafala fort. Abraçala, diga-li tot el que sents. Les paraules també s'han de dir. No deixis que es quedin en el paper.
Però no esperis que vingui, surt de casa i ves-la a buscar. Envia-li flors a la feina, no li posis nom a la targeta, el misteri ens agrada.
I sobretot, diga-li el que sents, no t'ho quedis per a tu "quien la persigue la consigue".
Gemma34 -
-gàmia[Ofensiu]Leela | 19-01-2006 | Valoració: 10
Lletres uts en móns que es desfan
invoquen càntics
olors volubles
que escric indecisa i tremolant
encara busco.
Fabulós, George! Valia la pena esperar. M'encanta el final:
Aquí segueixo, esperant,
no triguis molt,
o hauré de venir jo...
... encara sóc massa covard.
Un petó!
Leela
Ps. sóc fan incodicional de C. Hac Mor.
l´Autor
36 Relats
250 Comentaris
75038 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
"Què escriure quan,el seny posseït pel
vici del sentiment,
fuig cec, vers un mur
de soledat infranquejable?
Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.
Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers.
I curiosament,
quan més entens
la imperfecció del moment,
més t'endinses per fer-lo,
més absurdament perfecte."