Àgam

Si no m'erro en la doble lectura, la teva habilitat és extraordinària. El significat canvia completament i les paraules continuen encaixant. Però potser m'equivoco, acostumo a voler anar més enllà.
cançó

M'ha agradat molt, encara que aquesta covardia per a mostrar els sentiments no duu, gairebé mai, a enlloc.
Ara et confeso que el teu poema m'ha donat la idea del relat presentat al repte d'avui. Gràcies.

petons

angie

I jo pensava... qui coi és GB? uf, és clar... George Brown!...em costa. ;)

Sí, com diuen d'altre, l'espera ha estat llarga: el parc sempre era al cim de la teva pàgina quan et venia a llegir. Però sí: ha valgut la pena.

Un poema força àgil, a primera vista fàcil i planer. Crec que és quan l'has acabt que t'adones que no ho és tant: se m'ha fet necessària una relectura per intentar que no se me n'escapés res. I ha sigut tot un plaer.

M'agrada l'analogia de la primera estrofa amb l'última, la manera com fas tancar el cercle.

Hi ha versos molt encertats:

...T'oloro de matinada,
et busco.

No és el moment,
però et crido.
Llenço les súpliques al vent
i els precs al mar.

I un final humil i sincer que convenç al lector.

no triguis molt,
o hauré de venir jo...

... encara sóc massa covard.

Enhorabona, George.

-Filladelvent-

Perfecte. Et confesso que m'has fet anar a buscar al diccionari el significat d'agam... i en trobar-lo, he recordat allò que penses tu, que els poemes es processen a la ment del lector, prenen vida i força, es transformen i potser van ben lluny de la idea inicial de l'autor.

Has creat una ambigüitat excel·lent, una doble, o triple vessant extraordinàries.

Cert, has trigat a tornar a escriure des del "Parc". Una absència molt ben justificada. Te la perdonem... ;-)

Una abraçada.

Quan arribi agafala fort. Abraçala, diga-li tot el que sents. Les paraules també s'han de dir. No deixis que es quedin en el paper.
Però no esperis que vingui, surt de casa i ves-la a buscar. Envia-li flors a la feina, no li posis nom a la targeta, el misteri ens agrada.
I sobretot, diga-li el que sents, no t'ho quedis per a tu "quien la persigue la consigue".

Gemma34

Lletres uts en móns que es desfan
invoquen càntics
olors volubles
que escric indecisa i tremolant
encara busco.


Fabulós, George! Valia la pena esperar. M'encanta el final:
Aquí segueixo, esperant,
no triguis molt,
o hauré de venir jo...
... encara sóc massa covard.

Un petó!
Leela
Ps. sóc fan incodicional de C. Hac Mor.