El nostre secret

Un relat de: Homo insciens

Era diumenge, passejava tranquil·lament quan de sobte el vaig veure. Em va captivar a l’instant. Desprenia una energia especial, era bell i imponent.

Des d’aquell dia, quan surto a passejar travesso els mateixos camins fins a trobar-nos. Quan estic a escassos passos d’ell, me’l miro i, amb el pensament, el saludo secretament per evitar que em prenguin per boja.

L’arbre fa el mateix amb mi.

Comentaris

  • Sentits[Ofensiu]
    kefas | 15-11-2021

    El dia era tranquil. No feia vent i sentia l'agradable escalfor del sol. Les fulles estaven tranquil·les perque l'aire no les incitava  a la xerrameca.

    Vaig sentir la seva presència. L'olor era de femella humana. El seu camp electromagnètic indicava que estava tranquil·la i se'm acostava lentament. Es va aturar i, després d'una estona sense ones, em va arribar un intens efluvi, dels més plaents que mai havia captat. Oh, deu dels arbres, com m'agradaria sentir la seva pell en la meva!

    Però se'n va anar. Sovint torna i, tot i que li envio les ones i efluvis més potents que tinc, mai s'acosta.

  • Amor a primera vista[Ofensiu]
    Prou bé | 15-11-2021

    Fantàstic relat que en la seva brevetat sap transmetre un sentiment profund i un punt addictiu!
    Amb total cordialitat

  • Brevetat.[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-11-2021

    Trobo que som molts els amants dels arbres. A qualsevol ens hagués pogut passar una cosa així.
    Una narració molt breu que explica coses difícils d'explicar.

  • COLPIDOR..[Ofensiu]
    jomagi | 14-11-2021 | Valoració: 10

    ... subtil, profund i sencill. Una marabella directe.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

56 Relats

320 Comentaris

21779 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Homo insciens



Em dic Homo insciens (home ignorant) en contraposició al terme Homo sapiens (home savi). Així és com em sento davant les lletres, ignorant i petita, dins un món, aquest, enorme i fascinant. Per sort (o més aviat, per fi), he descobert dintre meu un no-sé-què que (a pesar de les pors) em fa continuar endavant, llegint, escrivint i aprenent. I em fa feliç. 



El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància