Cercador
El nostre secret
Un relat de: Homo insciens- Compartir:
Era diumenge, passejava tranquil·lament quan de sobte el vaig veure. Em va captivar a l’instant. Desprenia una energia especial, era bell i imponent.
Des d’aquell dia, quan surto a passejar travesso els mateixos camins fins a trobar-nos. Quan estic a escassos passos d’ell, me’l miro i, amb el pensament, el saludo secretament per evitar que em prenguin per boja.
L’arbre fa el mateix amb mi.
Comentaris
-
Sentits[Ofensiu]kefas | 15-11-2021
El dia era tranquil. No feia vent i sentia l'agradable escalfor del sol. Les fulles estaven tranquil·les perque l'aire no les incitava a la xerrameca.
Vaig sentir la seva presència. L'olor era de femella humana. El seu camp electromagnètic indicava que estava tranquil·la i se'm acostava lentament. Es va aturar i, després d'una estona sense ones, em va arribar un intens efluvi, dels més plaents que mai havia captat. Oh, deu dels arbres, com m'agradaria sentir la seva pell en la meva!
Però se'n va anar. Sovint torna i, tot i que li envio les ones i efluvis més potents que tinc, mai s'acosta. -
Brevetat.[Ofensiu]SrGarcia | 14-11-2021
Trobo que som molts els amants dels arbres. A qualsevol ens hagués pogut passar una cosa així.
Una narració molt breu que explica coses difícils d'explicar. -
COLPIDOR..[Ofensiu]jomagi | 14-11-2021 | Valoració: 10
... subtil, profund i sencill. Una marabella directe.
Una abraçada.
l´Autor
65 Relats
367 Comentaris
44619 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Soc l'home ignorant!
El meu correu:
[email protected]
El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància