Cercador


Llista categories

Per poder comentar relats has d'estar registrat, si ja ho estàs valida't

El Mundial de Qatar. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Com que només hi havia un aparell de televisió a cada casa, en totes dues ocupat en exclusiva pels respectius marits, l’Anna i la Carme es feien un tip de xerrar per telèfon, aquells dies del Mundial de Qatar. Quan els reis de la casa arribaven a mitja tarda elles quedaven al cine, a la sortida tornaven a casa per servir el sopar i després de fregar plats era quan podien comentar la pel·lícula.

—Hola, Carme. Ja heu sopat?
—Jo sí, ara t’anava a trucar. He sopat a la cuina en un moment, però en Ramon encara té les postres a la tauleta. Embadalit com està, davant la tele, crec que ni sap el que menja. Perquè fes via li hauria d’estar donant culleradeta a culleradeta, com a un nen.
—Nosaltres hem sopat a taula, plegats. Això sí, en Carles amb la mirada clavada a la pantalla. Si ara li demanés què ha menjat, tampoc sabria què dir-me. Ni tan sols m’ha preguntat què havíem anat a veure o si m’havia agradat...
—Ja t’ho he dit abans, que em sabia greu anar a veure "As bestas" amb tu, perquè quan hagi acabat aquest coi de Mundial encara estarà a la cartellera i al Ramon li hauria agradat. Ja em veig dintre d’una setmana tornant al cine amb ell... Però crec que tampoc em faria res tornar-la a veure, perquè, després dels saldos de pel·lis d’aquest estiu, aquesta potser m’ha convençut tant com ho va fer "Alcarràs".
—A mi se’m fum si en Carles la volia veure. Que el bombin!
—Dona, tampoc és això... Tampoc són d’aquells que s’enganxen als esports cada cap de setmana, com el meu germà Miquel o el marit de la Rafeleta...
—Només faltaria!
—Bé, però ara digue’m: què t’ha semblat la pel·li? Oi que traspuava realitat, malgrat les situacions límit?
—Sí, he trobat tan acurada la posta en escena que te n’oblides que estàs veient una pel·lícula. Però també hi fan molt les interpretacions: la protagonista està genial, en el paper de mare coratge. I mira que el malparit aquell...

En arribar la mitja part, van interrompre la retransmissió del partit i en Carles va aprofitar per anar a fer un riu.
—Apa, que us passeu el dia penjades del telèfon! —deixà anar quan passava per davant de l’Anna. I a l’altre extrem de la línia telefònica es produïa la mateixa escena, amb paraules gairebé calcades.

Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXXXIV i consta de 400 paraules —cap d’elles,"no" ni "acord"—, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • Actual...[Ofensiu]
    llpages | 08-12-2022 | Valoració: 10

    o no tant? Vull dir si la situació familiar que descriu el relat és tan present com ho era fa uns quants anys enrere o bé ha canviat. A mi em sembla que potser no és tan real com abans, però podria estar ben equivocat. Del que estic segur és de la boníssima recreació literària d'uns papers socials (els homes enganxats al televisor, les dones passant de l'esport) que s'esdevé quan el mundial de futbol està en marxa. Bona feina, Joan Colom!

  • Futbol[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 07-12-2022

    Un succés molt comú a les famílies tradicionals, que molts de nosaltres hem viscut.
    El futbol comporta situacions ben diferents a les quotidianes, tot i que potser amb tantes competicions, s'ha convertit en un fet massa habitual.
    Un relat amb un toc irònic i d'una lectura amena que m'ha agradat

    FUTBOL NO GRÀCIES. hahaha.

    Cordialment.

    Rosa.

l´Autor

Joan Colom

500 Relats

1252 Comentaris

311179 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >