El «manetes» no vol soroll

Un relat de: TerricheT
El «manetes» no vol soroll


El Jan és un jubilat fill de les Valls d’Àneu que viu als baixos arran de carrer, en el cantó dels patis interiors on abans vivia el porter, en una caseta menuda. Ara —ell n’és l’artífex a hores perdudes— els veïns gaudim d’uns espais comunals ben arranjats. Tanmateix, no és l’única cosa que endreça. Quan algun veí tenim un incident, sigui a l’escala, en els garatges o els patis interiors, ell ens soluciona qualsevol entrebanc; és el nostre «manetes». Sigui l’hora que sigui, ell ho adoba tot, i no triga gens a tenir-ho enllestit. Sols ens demana estar sol quan treballa, i com mai no ens ha faltat res a ningú ni ha fet cap trencadissa, si cal li deixem les claus del pis amb tota tranquil·litat. Mai no accepta propines, diu que ja teu prou tresor amb «lo seu». Res podia fer-nos sospitar quin era «lo seu» secret.
Jo ho vaig descobrir fa poc.
En mig d’un temporal a una hora ben fosca, va caure un llamp en l’arbre que presideix el jardí interior. Malgrat el fort espetec, sols em va despertar a mi. Vaig sortir al balcó que dona al pati i, en mirar cap a baix, el Jan ja estava feinejant a l’arbre... de fet, no. Ell s'estava assegut a un dels bancs, des d'on movia braços i mans com si dirigís una orquestra. En fixar-me millor on assenyalava, vaig aguaitar un espurneig iridescent movent-se amb rapidesa com un estol d’abelles. Aquelles coses menudes es bellugaven amb frenesí, causant una remor sorda que m’arribava a l’oïda com una cantarella repetida i febril.
De sobte vaig sentir la mirada del Jan clavada en els meus ulls, em feia un gest típic amb la mà i el dit índex, demanant-me silenci. Vaig fer-li cas tot observant aquell tragí una estona més. Mirava d'endevinar què deia aquella remor, fins a entendre aquestes paraules: —Què farem, què direm...—. Ho repetien sense mostrar esgotament.

De bon matí me'l trobí quan anava cap al forn. Volia que li guardés el secret, tot dient-me. —Els menairons són molt treballadors, tanmateix jove, la seva feina no vol soroll.

Comentaris

  • Bona vesprada Terriche T [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-01-2022

    Hola, Terriche T, gràcies per la teua visita i el teu amable comentari en el meu relat "El veterinari", on em dius que ha estat "la tenacitat", en tot el meu relat.
    Salutacions.

  • No volen soroll i fan la feina![Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2022 | Valoració: 10

    Un bon relat també amb sorpresa final!
    T'agraeixo i valoro el teu comentari a enginyeria. L'única cosa inventada és això del premi. El relat es basa en un fet real que va tenir lloc als anys quaranta del segle passat a la Patagònia Argentina.
    Amb total cordialitat

  • El conte del Jan. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-01-2022 | Valoració: 10


    Fantàstic, tot el seu contingut. Té un estil molt enginyós, ja que té fantasia i el seu oposat, realitat. N'hi ha agrada molt com el desenvolupes.
    Enhorabona, Terriche T.
    Salutacions. Ens seguim llegint.

  • Conte[Ofensiu]
    Magda Garcia | 11-01-2022

    Què bonic aquest conte! I grácies pel vostre comentari del meu Dropo. Cordialment.

  • xittt[Ofensiu]
    marialluïsa | 11-01-2022 | Valoració: 10


    Quin conte tan bonic. Té el ritme dels contes clàssics i també la manera de barrejar realitat i fantasia.
    El vocabulari està molt ben trobat.
    Ja m'agradaria tenir una tropa de minairons per tenir -ho tot net i arreglat. Sort!

  • Un Bruixot[Ofensiu]
    Solsona Bot | 11-01-2022 | Valoració: 10

    Felicitacions per aquest relat! Es llegeix amb facilitat tot i que utilitzes bons recursos literaris (vocabulari i figures retòriques). M'ha agradat.
    A tots ens agradaria tenir a la colla aquesta persona que ho arregla tot, encara que sigui amb ajut o màgia, com un bruixot.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

26 Relats

195 Comentaris

17787 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.

Deixo espai als meus altres perfils, en aquest, poca producció afegiré.