El jove carboneret

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*



carboneret


El jove carboneret

El jove carboneret,
alegre i enriolat,
per a ésser retratat
es repenja a la paret.

Du la cara emmascarada,
i un somrís d'orella a orella,
i a l'esquena una senalla
amb un xic de terregada.

L'alegria que es desprèn
de la cara de l'infant,
és captada en un instant

que el retrat reflectirà,
i sempre conservarà
la tendresa del moment.




16/03/2010
Gentilment revisat per PiCaPi

Comentaris

  • Oooooh!![Ofensiu]
    Materile | 24-02-2014

    Quina meravella de poema!!: àgil, alegre, profund, amb una bella història que ens retrata amb poques paraules aquest jove carboneret.

    Quina grata sorpresa, Joan!!! La teva aparent humilitat em va enganyar, la poesia també t'és amiga. Felicitats!!!!

    Materile

  • Cantarella[Ofensiu]
    Nubada | 26-07-2010

    Senzill i tendre, es llegeix com una cantarella. M'agrada!

    Gràcies Joan, per la teva aportació al nanorepte de les colònies i els campaments!
    Molt bo, el teu nano... l'important era la sortida. Com carai se'n deia no importava en absolut.

  • mita'l ell[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-07-2010

    te n'has sortit prou ben parat, tot plegat.

    Au!, ara ja pots seguir.

    Ferran

  • jove i adult i infant[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-07-2010 | Valoració: 10

    Recullo la frase: "la tendresa del moment."
    Quans moments plens de tendresa.

  • La tendresa del moment[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-07-2010 | Valoració: 10

    l'has captada tu amb les teves paraules, a banda del fotògraf.

    Un poema molt agradable que dóna una falsa impressió de simplicitat, quan tots els qui escrivim poesia sabem lo difícil que és trobar la paraula adient i ben rimada.

    La fotografia està molt ben trobada.

    Una abraçada per a tots

  • Recordo el Repte Poètic que vaig guanyar...[Ofensiu]
    llamp! | 22-06-2010


    ... Com si fos avui. Bon repte aquell! Encara em queden dubtes de sí la gent que em va votar, ho va fer pq li agradava el meu poema, o bé perquè me'n devien una.

    Bon poema el teu, tot i no ser la teva especialitat, hauries de fer més poesia, veuries com la gent te l'apreciaria.

    Salut!


    Centellejant!



l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.