EL CLAREJAR ÉS SUBLIM (ESPIRITUAL)

Gràcies per recomanar-me aquest poema teu, m'ha deixat amb la boca oberta i no m'estranya que l'editora l'hagi recomanat. Pots estar més que orgullós d'haver-lo creat.
Encara no he tancat la boca, crec que és un dels millor poemes que has escrit. La cita inicial també m'ha encantat.

La manera com acaba el poema per reconfortar el jo poètic a través de Deu, m'ha deixat una mica sorpresa. Però respecto esta manera d'alleujar del patiment de la mort, cadascú s'intenta alliberar d'aquesta por i pesar com pot. I si has trobat la manera, endavant amb ella! No tots podem fer-ho.

I ara sí, tanco la boca i deixo que l'aire de la respiració m'envaeixi i em reconforti.

Una forta abraçada

Un poema que s'escriu guiat per una ànima molt inspirada, amb comunió total amb la natura. L'aparició de la figura de Déu al final del poema m'ha decebut una mica, l'he trobada una mica postissa, m'hi sobra si haig de ser sincer, però respecto profundament la teva religiositat i crec que, en el seu conjunt, és un poema molt reeixit. Enhorabona!

He arribat al teu poema, que veig que vas escriure fa un temps. Aquesta espiritualitat que tu descrius es pot entendre com una comunió amb la natura, amb l'univers o amb allò que dona sentit a la vida. La trobo una composició molt elegant i inspiradora. M'ha agradat molt!

PD: Gràcies per comentar el meu 'Quatre dones'. He volgut fer un relat d'un fet (una noia a la recerca de la seva felicitat -llençols blancs i un pati amb geranis- que, per contra, troba una vida d'abusos), des de la perspectiva de quatre dones diferents: la mateixa noia, la seva mare, una periodista que relata la seva mort i una noia que en llegeix la notícia a la premsa.

No té més pretensió que copsar, d'una manera més o menys poètica, com un mateix fet pot ser descrit i viscut des de diferents punts de vista.

Moltes gràcies!

Bona i vera experiència que has escrit amb autenticitat. Preciós.
Una abraçada.
MariaM

Bona tarda Perla de Vellut,
he llegit el teu poema, amb molta il.lusió, és un poema maravellós i amb molt musicalitat !

M' ha encantat! continua escribint així val la pena llegir-te!!!

No ens eduquen per acceptar que la mort forma part de nosaltres des del moment que naixem. En definitiva som natura, simplement.
Aquests versos transmeten normalitat, acceptació i pau. Són com un retrobament amb la natura, amb el nostre origen. Diguem-li Déu, o com vulguem...
És dels poemes que has de llegir i rellegir, i a cada lectura hi gaudeixes una mica més engrunant-ne els versos. M'ha agradat molt!

"... Quan ixi de gemegar de la mort
ja no els tindré entre les meves mans.
És l’esperança de fe més verda
que tota la natura,..."

(Moltes gràcies pel comentari que m'has fet al poema recomanat per l'editora. Aquests dies he estat fent vacances i estava desconnectada de tot. Una abraçada!)

Adhesió total a la força del Clarejar.
Gràcies pel teu comentari al Tinc Temps.
Salutacions.

Hola, Perla,
Fa temps que no hi entrava, i ara que disposo d'una mica de més temps, he volgut posar-me al dia, i... m'he trobat amb aquesta meravella "Clarejar és sublim". Tot i que va adreçat al món espiritual. T'haig de dir que el que més m'ha agradat és el joc espiritual amb la natura. L'he hagut de llegir dos cops per gaudir-lo, quan parles de: camèlies, hortènsies, pins... Ho fas amb tanta elegància que sí que et trasllada cap a un clarejar sublim.
Fins aviat, una abraçada
Neus

Sempre la natura, l'amor i en aquest cas la Mort!

Tot tan natural como siempre i precios!

Gràcies Rafel per escriure tan maravelloses paraules!

Att: Miquel Seguí Casas

Sempre la natura, l'amor i en aquest cas la Mort!

Tot tan natural como siempre i precios!

Gràcies Rafel per escriure tan maravelloses paraules!

Att: Miquel Seguí Casas

Hola, bona vesprada Helena Bonals. Et dic, que el "sublim" és Déu. Realment és saber amar a Déu sobre totes les coses que hi ha en la terra. Per això és "El Clarejar és sublim", perquè el món és la vida per a adorar a Déu.

M'agrada molt "pel bes del xiprer a l’infinit", com en els xiprers de Van Gogh. També ells cerquen el sublim.
"El que dius amb com ho dius" és perquè parles del sublim amb uns versos que en són una mica, de sublims!

Un poema que suscita una emoció pregona pel seu missatge
i per la seva bellesa.
La cita que has escrit al principi és molt apropiada al contingut dels versos.

brins

Quin poema tan bell! Tot ell traspua d'espiritualitat i de comunió amb el món!
Escala escrius poemes que més gaudeixo llegint-te! Amb total cordialitat

Malgrat no em sé gaire espiritual, aquest poema on la natura està tan present, com una comunió amb el TOT, és un del poemes que més m'han agradat dels què has escrit.

Felicitats.

En el lirisme. La llum, la vida, la mort,..

Hola Perla.

Un magnífic relat on es tracta a la natura i a la seva bellesa com un tot espiritual i magnífic. Bé, suposo que, a la seva manera, és així.

El que no sé si m'agrada tant és la intervenció de l'Ésser diví en aquesta història. ¿Era necessari o bé preferible? Jo tinc una certa fòbia a la divinitat cristiana, encara que ja no somnio pas (o això vull pensar) en desplaçar-la. Només que jo mateix en el meu cas no hi crec, en el cristianisme. Perquè suposo que et refereixes al déu cristià, ho suposo...

A més, s'han apoderat de la paraula "déu". Alá i Buda tenen els seus propis noms, però a Yahvé (i amb el rotllo de la trinitat) li diuen "déu". Aquest tipus de monoteisme em cansa bastant. Però ningú m'obliga a pensar-hi molt si no vull... Penso en altres coses... I no necessito al cristianisme per a ser bona persona. Ni m'agraden certs tipus d'autoritat.

Bé, ja parlarem.

A reveure, amic. I segueix escrivint, sisplau.

Un poema espiritual molt bonic, Perla! M'ha agradat molt llegir-lo i rellegir-lo...

La llum, les plantes: tot dona a la poesia un sentit quasi panteista, de comunió amb la naturalesa.