Cercador
El carreró de la por
Un relat de: Montserrat Agulló BatlleEl carreró de la por
S’explicaven tantes histories al voltant d’aquell carreró a la sortida del poble, que poques persones s’hi atrevien a passar-hi ni que fos a plena llum del dia.
Només els gats hi corrien al seu aire, empaitant-se uns amb els altres.
De nit, era fosc com una gola de llop i de dia les persones que hi passaven ho feien a pas lleuger i qui sap si resant una ave-maria. Es deia que d’una de les cantonades, hi sortia alguna vegada una persona amb una capa negre, que amb una mirada hipnòtica et convidava a marxar amb ella. Sembla que això és el que li va passar a l’Anneta de Can Xirau, que un dia va desaparèixer sense deixar cap rastre.
Només els nois a la sortida de la escola, s’atrevien a passar-hi en grups vantant-se de ser valents. Cap d’ells però, tenia el coratge d’anar-hi sol...
-
Comentaris
-
la por[Ofensiu]Atlantis | 06-03-2025
A cada poble hi ha un carreró. També hi ha històries de mans negres o ulls que ens miren. Les xafardaries les fan còrrer com si fossin veritables i ens agafa la por.
-
Diuen, diuen...[Ofensiu]llpages | 03-03-2025
Les pors més grans sovint han estat alimentades per mentides més grans encara. La foscor d'aquest carrer és la seva única força per mantenir la llegenda, així que només hi veig una sortida: il·lumineu-lo!
-
No seré pas jo...[Ofensiu]Rosa Gubau | 02-03-2025
qui s'atreveixi a passar per aquest carreró misteriós. Com diu la dita castellana: Cuando el rio suena, agua lleva, però sempre hi ha persones que el misteri i l'aventura extrema amants de l'adrenalina, o en aquest cas potser la fatxenderia de l'edat, tenen una altra visió.
Salutacions, Montserrat.
Rosa.
l´Autor

76 Relats
241 Comentaris
28138 Lectures
Valoració de l'autor: 9.97
Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.
Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.
A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.
A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).
Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.
Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.
Últims relats de l'autor
- Un astronauta poeta
- Zorbas
- La Catedral de León, "La Pulchra Leonina"
- L'anell d'aiguamarina
- Ai els regals!
- Carnestoltes
- Esperant el tren de les 10.20h
- I una nit de Festa Major
- Ingeüitat
- Un bosc familiar
- Una anècdota d'estiu
- Xarxes socials?
- Francesc i Maria
- Ls set vides d'un gat
- Sant Jordi, roses i llibres

