El cafè de la Plaça

M'has fet agafar ganes de sortir del despatx gris on em trobo i anar a cerca una taula, que quedi situada sota un desmai (m'encanten els desmais), i deixar-me portar per l'entorn.

Trobo que tens una manera excel·lent de descriure moments concrets, quotidians o costumbristes, i els dones un aire de familiaritat excepcional.

T'he pogut veure, assegut a la taula, amb els ulls reposant en el diari i la ment voltant de taula en taula i de racó en racó.

Bon relat neret!

Abraçadotes.

Salz.

P.S. Puc fer un petit apunt? Crec que seria més encertat dir taules de publicitat, més que de propaganda. La propaganda, pròpiament dita, és aquella de caire social: propaganda política, religiosa, etc... La resta seria publicitat, com seria el cas del Cinzano.

He, he... Molt bo, aquest. Ens mantens a l'aguait, tot esperant que passi alguna cosa o bé en aquella taula, o bé en relació als padrins, o bé envers la frase entretallada de la conversa que ha escoltat el protagonista... i en canvi, no passa res.

Sí... molt bo. Però jo m'he sentit... com una mica decebuda. El joc està bé i resulta interessant. De fet, tens un parell o tres de detalls que mostren a la perfecció el seguiment d'un suposat fil mental que va teixint les idees en la ment del protagonista.

Per exemple, la tria de la taula. Està ben descrit, tot el procés mental... que ens duu, justament, a que no hi ha un motiu concret per escollir aquella i no cap d'altra. I que en canvi hi poden haver molts, de motius. I això és el que passa sovint en la vida real.

O per exemple, la manera de mantenir la mirada atenta en una lectura que no s'està fent. Que no s'està aprofundint, sinó que l'atenció es manté ben lluny, agafada a una frase caçada al vol que ens ha permès fugir. Ostres! I tant, que això també passa en la vida real.

Trobo que aquests detalls són els que atorguen caliu i força al relat.

Però, com he dit abans, m'esperava una altra cosa. Perquè la descripció que en fas, de la plaça, de la terrassa, de la gent que s'hi reuneix... fa pressuposar algun altre tipus de conflicte (o això m'ha passat a mi). I la resolució de la teva història m'ha sobtat.

De totes formes, insisteixo, un cop "superada" la sorpresa, el relat trobo que funciona a la perfecció.

Fins la propera,

LLIBRE

M'agradat el teu relat.
Quins temps més bonics aquells que et sentabas a un bar on tot era mes natural.
Ara potser em guanyat en comoditat pero la manera de disfrutar d'abans era mes sana.

No crec que siguin els temps passats els millors, sinó que el protagonistes dels temps passats estaven millor aleshores ques en l'actualitat. Vull dir, no és el mateix quan tens 10 anys o 20 o 30 que quan en tens 80. Per a mi que el quid de la qüestió és aquí. També que abans hi havia molta menys informació que ara. Estic convençuda que sempre hi ha hagut violència de gènere i pederastes, no és que ara n'hi hagi més, és que ara se sap.

Ja fa uns quants dies que he decidit assentar-me i enllestir els escsrits que tinc pendents de fa mil anys. Per això no entro gaire al fòrum i no tinc gaire temps de comentar-te. Però almenys volia complir amb un comentari. Confesso que he triat el text més curt. I també el que no tenia comentaris.

Sobre el text en si, m'ha agradat molt la idea. Les descripcions costumbristes són molt maques i fàcils de llegir. Gairebé es pot l'acàcia i el noi pensatiu que es mira, sorprés la seva núvia.

Una abraçada
Glòria