eclipsi

he decidit venir-li a comentar el seu primer relat, perquè em feia gràcia, i no recordo si ja l'havia llegit. Volia fer-li una crítica d'aquelles que serveixen per alguna cosa.... però és que m'ha agradat.
A vegades, quan llegeixo relats en aquesta web, ho faig amb la intenció de comentar-los, i els hi busco cosetes, metàfores estranyes, coses que volen ser i que no són, etcetc,
però a vegades, em distrec llegint (et submergeixes, vaja) i m'oblido de mirar-hi les petites cosetes que fallen.
Estic segura que en aquest teu relat hi són, d'això només els genis deuen salvar-se'n, però noi, la teva manera d'escriure, tan tranquil·la i segura, que flueix amb aquest ritme tant ... normal (normal com a sinònim de natural), no les deixa veure.
Vas llegint i, encara que penso que la d'aquest relat no és una gran història -com el de samarkanda sí que em va agradar molt i penso que hi havia moltes idees-, doncs es fa agradable. Potser no has explicat res de nou, però et quedes a gust un cop llegit.

bé, tu.... ja em tornaràs després el peloteo :P no no, que tot això t'ho he dit perquè ho penso, ja ho saps...


feliços reixos :)


Tiamat

Un bon joc de situacions: l'eclipsi solar, i l'eclipsi sentimental.

Una situació plantejada al llarg del primer paràgraf, que fa un canvi substancial en el segon. Punt en el qual ens adonarem que aquell altre eclipsi, l'eclipsi de l'amor, és la part important del relat.

La resta, embolcall per parlar d'una situació de desesper i d'impotència, de l'allunyament d'una persona estimada i el dolor que comporta aquest buit.

M'ha agradat. Crec que està ben portat i que manté l'interès de lectura.

Fins la propera,

LLIBRE

PS.- És que ara he recordat que potser la setmana vinent la tinc una mica complicada i no et puc comentar. Per si de cas: feina feta.

Rhododendron ferrugineum,

Bona conjunció! Ai! "Les Annes"...

Celebro que diguis que ...sempre em nego a creure que s'hagi perdut tota esperança jo personalment, miraria endavant i recordaria els bons moments, amb elegància.

I, per cert, malgrat tot (les coses tampoc són senzilles, cert) però, és evident que tens bons amics al teu voltant i valores l'amistat.

Tant se val si ...no tots tingueren el detall d'interessar-se pels teus problemes, per bé que ALGUNS tingueren la delicadesa de no atabalar-te massa i intentar distreure't..., fantàstic.

Hi haurà més eclipsis i més noies de cabells foscos.
Endavant! Segueix escrivint!
Enhorabona.

Crec que de moment és el millor relat que t'he llegit. No tinc paraules. Admiro la teva capacitat d'utilitzar metàfores tan boniques sobre un tema que en aquell moment no debia ser gaire agradable. Descrius a la noia amb molta estimació malgrat la crisi del moment. No acostumo a posar nota. Però aquest relat s'ho mereix. De nou, felicitats Neret!

Noi, un relat sobri, exquisidament ben escrit, amb un mots que enamoren, de ben posats, i unes expressions dignes del millor elogi:
"els seus cabells negres com un eclipsi total.... continuar construint castells de sorra que creia que arribarien al cel....(bons moments).... o intentar amuntegar suficient rancúnia per a justificar el final de tot allò....

"...Després de l'eclipsi, doncs, el món continuà girant, i la meva vida continuà arrossegant-se..."

I el final: "... tornar per fi a la Universitat, a cercar, entre tots aquells llibres que no m'interessaven, prous coneixements inútils per aprendre a oblidar".......

Un molt bon relat, neret. Em sap molt de greu no haver-lo llegit abans, t'ho dic de tot cor. I sobretot, no haver estat capaç de llegir-te ni un relat durant la teva setmana del Coment. Ara mateix li deia a una bona companya relataire, que em sento molt culpable d'haver complert el meu compromís del COMMENT en comptadíssimes ocasions. Dec moltíssim comentaris a moltes companyes i companys relataires. Faig el que puc, i sempre és poquíssim. I tens molta raó, és fantàstic obrir el correu i veure que t'han comentat relats, i per tant, en justa correspondència, hauríem de fer l'esforç tots el qui ens hi hem implicat voluntàriament. Et demano disculpes. Després de llegir el teu lament/queixa tan ple de raó, he vingut a llegir-te aquest "Eclipsi" i t'agraeixo que hagis escrit el comentari al fòrum. Potser sense ell, no l'hauria descobert mai.

Quan va ser la meva setmana, em vaig sentir immensament elogiada de l'acollida rebuda, i tu també em vas comentar. També t'haig de dir que molts dels relataires compromesos en el Coment "van passar" i amb algun d'ells mantinc la balança prou desequilibrada, encara a hores d'ara, però no em sap gens de greu correspondre amb més comentaris. Agraeixo de tot cor, amb tota la meva il·lusió, tothom qui em comenta i qui no ho fa, doncs penso que els meus relats (poemes en el meu cas) no li han agradat prou. I mira, això també em produeix una certa satisfacció, perquè vol dir que hi ha sinceritat, la qual jo valoro moltíssim a Relats.

Potser perquè em sento tan bé en aquest web, no he pogut deixar passar per alt el teu comentari al fòrum, i m'he dit: "mans a l'obra". En Neret tampoc no s'ho mereix, i per algú havia de començar a "deslliurar-me" d'aquesta mena de "llosa" que porto a sobre.

Ara no voldria pas que pensessis que t'he comentat per quedar bé. Hauria pogut quedar-me en silenci, suposo que ho veus. I no m'ha vingut gens de gust fer-ho.

Un petó, neret, seguiré comentant, és una promesa!

Bones! Un eclipsi que posa fi al període de les vacances, de l'estiu, on podem gaudir d'un temps que ens pertoca "totalment", on tenim el nostre espai... Un adèu a l'estiu sota un eclipsi. Una despedida trista a aquella a qui estimes sota aquest mateix eclipsi. Qui sap si la tronaràs a veure? Qui sap si és una adèu per sempre?

[bufff, avui no tinc el dia de comentar... ]
jejeje

Ciao!
Gemm@

Hola neret

El primer relat que he llegit, "Xocolata desfeta" és un barbuix de noms que m'ha mantingut desconcertat però totalment concentrat fins acabar-lo. Després, gràcies al teu humor subtil, deixat anar com qui res de tant en tant, he seguit per ordre cronològic i la repetició dels personatges en els relats biogràfics que tens m'ha resultat simpàtica i engrescadora. D'aquí, he descobert un estil narratiu a cops impecable, a cops massa entortolligat amb frases interminables plenes de comes, i amb personatges que tu coneixes però nosaltres no i ens caldria una descripció més acurada, o un punt i a part. Malgrat aquest factor, com t'he dit, l'estil és força depurat i el sarcasme, brillant a "Una ampolla de Cacique", fa que els personatges i els relats acabin essent entranyables. A més, si un llegeix "Eclipsi", molt més depurat que els demés (que ja és dir), amb adjectius posats com per art de màgia formant unes metàfores i un doble sentit preciós, s'adona que és davant un autor per descobrir del tot i, aleshores, si acaba amb la "Trilogia de Nova York" (la teva, no la del Paul Auster), espera anhelant el teu pròxim relat.
La meva valoració global a la teva relatografia és d'un 9, ja que no hi ha decimals i en nombres rodons és el que toca.

Quan he vist que ell la mirava i la veia tan maca, he sentit tristor.

trobo que tens un estil molt original...i aconsegueixes crear històries quotidianes i properes però a la vegada úniques.
Felicitats neret! Espero llegir més coses teves!
Una abraçada!
moher