Cercador

Llista categories

Divagacions d’un relataire. [temps reals de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom

Quan anava a fer la primera comunió vaig descobrir que el meu nom era Carles i no Carlos, en veure-ho escrit així en el revers de les estampetes commemoratives. Corria l’any 1957 i no cal dir que l’escolarització era en castellà. Com que llegia força, als dotze anys ja escrivia sense faltes d’ortografia i sembla que als catorze redactava amb prou gràcia. A preuniversitari, amb disset, era un dels que el catedràtic Guillem Díaz-Plaja escollia invariablement per llegir als demés les redaccions.

Ja de vell, Relats en Català m’ha donat l’oportunitat de combatre l’avorriment escrivint. En català però sempre amb el diccionari online al davant, perquè els coneixements adquirits de gran mai no arrelen tant com els que s’han mamat. I sempre prioritzant la claredat sobre la vel·leïtat literària. Potser per això no acabo d’entendre la proliferació de tallers d’escriptura els darrers anys, i menys encara que s’hi apunti tanta gent. Certament el saber no ocupa lloc, però creure que hi ha fórmules infal·libles per convertir-se en escriptor d’èxit em sembla ingenu: molts dels qui imparteixen aquests cursos ho deuen fer perquè no han aconseguit guanyar-se la vida escrivint.

Fins fa poc la meva activitat a Relats s’havia limitat als relats d’autor, on, amb periodicitat irregular, alternava articles d’opinió i cròniques biogràfiques amb narrativa de ficció. Però un relataire que em criticava per abusar d’autocomentaris, recomanant-me que les respostes les pengés al Fòrum, em va descobrir un nou món. De seguida vaig adonar-me que, participant als NanoReptes i als ReptesClàssics, no dependria tant dels alts i baixos d’inspiració, i m’hi vaig llançar de cap. Els problemes van venir pel meu desconeixement de les normes, que els concursants se sabien però no figuraven escrites enlloc: des de suposar que l’extensió limitada d’un text es comptava per paraules reals, i no per agrupacions de caràcters separades per espais, a creure que tothom podia votar els nanorelats i no només els participants, malentès que desencadenava les meves protestes quan el responsable passava a l’escrutini abans de la data anunciada, en adonar-se que tots havien votat. Això em va valdre ser titllat de rondinaire.

Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al Repte Clàssic DCCXXXVII i consta de 350 paraules —una d’elles,"rondinaire"— segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari

Comentari personal [Ofensiu]
llpages | 30-12-2022
Jo escric i penjo el que em sembla que pot agradar a RC pel pur plaer d'escriure i fer passar una bona estona al proïsme. A mi em semblen perfectes tots els tallers d'escriptura, tots els premis i totes les modalitats, però no fan per a mi. El meu premi, si se'n pot anomenar així, són els comentaris dels lectors: els positius, perquè t'animen, i els negatius, per millorar. Res més. Una manca d'ambició total, una falta de reconeixement absoluta, però m'ho passo pipa encadenant paràgrafs que poden fer riure o plorar algú. Que tinguis un bon any, Joan!
Escrivint s'apren. [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 29-12-2022 | Valoració: 10
Hola, Joan: Al ser biogràfic i crítica, fa que sigui molt interessant, perquè noto que és un relat original amb bona crítica. I saber fer Nano Reptes i Reptes Clàssics això està molt bé, ja que intensiva la imaginació.
Gràcies per comentar-me el meu darrere, poema, Ramells de flors.
Cordialment.
Dubtes d'una somniadora...[Ofensiu]
Prou bé | 29-12-2022
Tens raó en dir que era una llicència poètica, la lluna plena, però és que... La havia de poder mirar! És clar que em podia estalviar els estels, però també se n'hi veuen a la llum de la lluna,oi? Alguns?
Amb total cordialitat
Gràcies...[Ofensiu]
Prou bé | 29-12-2022
... per obrir camí
Amb total cordialitat

l´Autor

Joan Colom

301 Relats

796 Comentaris

90030 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >