Divagació tipològica tipogràfica.

Un relat de: Joan Colom
Tot va començar aquí, a Relats en Català, i més concretament a la categoria Poesia. Crec haver manifestat més d’una vegada que la meva relació amb la poesia es igual a l’atribuïda a Napoleó amb la música, però no m’hi resigno: segur d’estar-me perdent un dels goigs importants de la vida, he maldat per penetrar aquest univers misteriós però fins ara no me n’he sortit. De vegades ho he provat a Relats, però tampoc: deixo de banda les poesies comprensibles però carrinclonetes i miro d’endinsar-me en les altres, però hi patino. Sovint les obro en una finestra del navegador, ampliades amb un zoom d’aproximació per alternar-les més còmodament amb altres feines. L’altre dia estava absort, mirant-ne una però amb el cap en un altre lloc, quan tot d’una l’atenció erràtica es va deturar en una nimietat: el pal d’una t minúscula, de totes les t que hi havia, estava escapçat oblíquament, i aquesta característica encara era més perceptible en les negretes. Era l’únic cas: les altres extremitats i les de totes les altres lletres acabaven amb talls horitzontals, verticals o normals.

Vaig voler comprovar aquesta "anomalia" en altres àmbits i la descoberta encara va ser més inquietant: seleccionant vuit tipus de lletra diferents en el processador de textos i remenant llibres y revistes en suport paper, resultava que gairebé sempre la t era mès baixa que les majúscules i que les minúscules b, d, f, h, k i l, i només en uns pocs casos era igual d’alta i llavors l’extrem superior acabava oblíquament, com passava a Relats. ¿D’on sortia, doncs, la creença que de sempre havia sostingut: que la t era tan alta com les suara enumerades? ¿Que potser venia de les meves primeres passes en l’escriptura, quan amb una ploma sucada en el tinter feia pràctiques de caligrafia amb lletra cursiva anglesa, prenent com a model la primera línia de cada plana del quadern? Doncs francament no me’n recordo, de com hi figuraven les t en aquella primera línia, però he buscat en la xarxa mostres de caligrafia copperplate, que així en diuen ara, i si fa no fa he obtingut els mateixos resultats: gairebé sempre la t era mès baixa que les majúscules i que les minúscules b, d, f, h, k i l, i només en uns pocs casos era igual d’alta.

No se m’escapa que el tema del relat en si és una collonada difícilment homologable, però el que no pot deixar de sorprendre és com algú pot passar setanta anys veient lletra impressa sense adonar-se que la t quedava més curta que les altres minúscules amb pal cap amunt. I sort que en totes les minúscules amb pal o penjoll cap avall, g, j, p, q i y, aquest apèndix assoleix la mateixa altura; si no, el present relat encara seria més llarg.

Per acabar, una pregunta: algú més estava en el mateix error o se us en fot que la t sigui més o menys alta?

Comentaris

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 26-05-2022

    Jo pensava que t'havies descuidat de tancar font size=1, perquè les respostes precedents i la columna de la dreta amb els títols dels meus relats sortien en lletres encara més minúscules que les habituals de Relats, i he intentat tancar-ho escrivint /font size=1 i afegint, per si de cas, font size=2. No ha servit de res, però no té cap importància.

    Acabo d'enviar un relat de 8 minuts titulat "La xocolata no mata" i l'he escrit amb font size=3 perquè crec que amb un punt de més ja n'hi ha prou per no cremar-se les pestanyes i perquè si ho hagués fet amb font size=4 hauria semblat com un desafiament al teu mestratge indiscutible.

  • Els tags[Ofensiu]
    SrGarcia | 26-05-2022

    Això em sembla que passa perquè vaig tancar malament el primer tag.
    Vaig posa 7 en lloc de / (són a la mateixa tecla). Ara deixarè oberta la mida 2.

  • Restauració mida per defecte.[Ofensiu]
    Joan Colom | 26-05-2022

    A veure si aconsegueixo retornar el text a la mida ordinària...

  • Restauració mida per defecte.[Ofensiu]
    Joan Colom | 26-05-2022

  • Mides[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-05-2022

    Escric una de la teva frasemes campanmuda en diverses mides:
    és una collonada difícilment homologable, =1 ><7font>
    és una collonada difícilment homologable, =2
    és una collonada difícilment homologable,=3
    és una collonada difícilment homologable,=4
    és una collonada difícilment homologable,=5
    és una collonada difícilment homologable,=6
    és una collonada difícilment homologable,=7

  • Repapiejo[Ofensiu]
    aleshores | 22-05-2022

    Vull dir que em repeteixo sense saber-ho.
    Metàfores. A "L'Irreparable", la pèrdua de la bossa s'assimila a allò també irreparable: la pèrdua de la vida.

  • Ortotipografia.[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-05-2022

    És ben cert que la tipografia tant em fa; en canvi, sí que m'interessa l'ortotipografia.

    M'arbolo quan veig un relat en lletra petita i sense cap punt i a part, tot en un mateix paràgraf, apretadet com la carn d'un cuixot. El pernil s'ha de menjar a llesques, al lector se li han de donar facilitats.

    El tag que faig servir és: (font size=4), en lloc dels parèntesis, els signes < i >

    a veiam si funciona el tag

  • Resposta a aleshores:[Ofensiu]
    Joan Colom | 21-05-2022

    Ja vam intercanviar opinions a propòsit del monòleg final del replicant Roy Batty, en el relat "Llágrimes en la pluja", de 17-07-2021.

    Ja m’ho han recomanat, de llegir Federico G. Lorca i Miguel Hernández, i també Antonio Machado. I, en català, Miquel Martí i Pol i Joan Margarit. Però la veritat és que no m’hi he posat. No he fet els deures.

  • Resposta a SrGarcia:[Ofensiu]
    Joan Colom | 21-05-2022

    No m’enganyis, volent aparentar un passotisme que estic segur que no és real. Si en un bar et servissin una tapa consistent en una cebeta confitada, un cogombret, una oliva, un dau de formatge i un de pernil, tots cinc punxats amb sengles escuradents però un d’ells més curt que els altres quatre, ¿no t’estranyaria? A més, no presumeixis de no importar-te la tipografia o que una lletra sigui més alta o més baixa, quan tu ets el primer en desafiar el miniaturisme de Relats amb una lletra gran que els nostres ulls fatigats t’agraeixen. (Per cert, ¿quins tags HTML fas servir, per aconseguir-ho?)

    Si algun raconaire fos dissenyador gràfic li agrairia que em digués per quins collons el pal de la t ha de ser més curt que el de les altres minúscules amb pal cap amunt o ha d’estar truncat oblíquament.

  • Divagació poètica[Ofensiu]
    aleshores | 21-05-2022

    Joan, poesia és el que diu aquell robot a punt de “morir” dalt de la teulada, a Blade Runner, quan en el seu soliloqui diu, més o menys: tot això desapareixerà com llàgrimes en la pluja,…
    Bé i també si has sentit recitat Núria Espert el Romancero Gitano de Lorca. A mi em va agafar ja grandet, al Romea.
    O llegint Miguel Hernández, únic poeta que he llegit amb cert deteniment. Jo crec que aquest t’agradaria. És un poeta pagés i pastor, barroc i amb força mètrica.
    No defalleixis.
    La teva divagació sobre quelcom com la t escapçada ja va per aquí.
    Salut!

  • Collonades.[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-05-2022

    Et diré la veritat: això de la tipografia em toca els collons. M'importa una merda que una lletra sigui més alta o més baixa. Ara, les "collonades difícilment homologables" sí que m'agraden, tot i que sóc més partidari de collonades d'altra mena.
    Responc la pregunta: sí, se me'n fot, detesto la tipologia i les seves variants, detesto que hi hagi tantes fonts tipogràfiques, detesto la tipografia. Collons, ja.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: