Disfunció

Doncs aixequem el cap! El mirall no ho és tot. Només amb el cap alçat trobem bellesa i equilibri.

Bé que podria ser a la inversa. L'estat anímic mana al mirall. Fa pensar.

La poesia no és gaire bona, en tens de millors.

Un del que volem veure, l'altre del que som, feia temps que no llegia un poema tan curt però amb tant significat. Molt bé.

J

la realitat del mirall, més que res perquè, amb l'optimisme que transmet, et dóna forces per seguir vivint a la intempèrie. Enhorabona, atlantis!

Sempre m'havien dit que els miralls reflecteixen la veritat i quan m'expliquen com em veuen sempre contradiuen la idea que tinc de mi mateix. Ara sé que menteixen. No me'ls creuré més.

Tal volta estàs pensant que reflecteixes en el mirall. Però en realitat el cor està trist i té ganes de veure l'aire.
Un poema un tan surrealista, que m'ha agradat.
Cordialment.

desesperança? El mirall, és un reflex del nostre estat, quan hi ha contradiccions, la reflexió penso que pot ser de gran ajuda.
Salutacions Atlantis, contenta de tornar-te a llegir.
Rosa.