Des del terrat

Un relat de: Pallars
Li agradava pujar al terrat de casa per dues raons: la primera, per posar-se morena i aconseguir aquell color de pell tan bonic que ajudava a remarcar encara més el color verd dels seus ulls. Al barri la Gisela era coneguda per la “Maragda” fent honor a la seva major qualitat física. La segona, per veure en acció el seu veí Nolo, conegut al barri com el “Grimpa” Efectivament, si en Nolo es caracteritzava per alguna cosa era per l’espectacle diari que acostumava a oferir al seu veïnat. La seva destresa grimpant pels terrats era espectacular. S’arrapava a les parets de ciment i les escalava amb una traça digna del ximpanzé més preuat de la selva. Just quan feia el cim i copsava la possibilitat de saltar a un altre terrat no s’hi pensava i allà que s’hi deixava caure amb una elegància que captivava la Gisela.
Va ser així com en Nolo i la Gisela van connectar. Tenir un company “saltimbanqui” va ser l’opció de vida més excitant que va descobrir la Gisela. El pas següent va ser córrer món. Amb ben pocs diners van anar desplaçant-se d’un país a l’altre obtenint unes fites dignes de grans professionals. Cap muntanya es resistia als peus d’en Nolo i la Gisela que va aconseguir posar-se a l’alçada del seu company gràcies a la tècnica i la passió que ell va saber-li encomanar.
Tot plegat va durar una dècada. Ben aprofitada, això sí. Perquè el que va venir a continuació va ser la mirada apagada d’una dona anomenada “Maragda” recordant els salts que, des del terrat, li mostrava el “Grimpa”, l’estimat company, a qui uns maleïts centímetres van jugar-li la mala passada d’enviar-lo al buit.

Comentaris

  • Mala passada: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-03-2022 | Valoració: 10

    En llegir-lo, he trobat que està molt entretingut i té la seua definició, i el trobe trist i amb un final inesperat, que resulta trist, per enviar-lo al buit!
    Salutacions.

  • Saltant, saltant...[Ofensiu]

    Saltant, saltant d’un paràgraf a l’altre he arribat al final del relat on m’he fotut una bona trompada…! Quins cops amagats… amagats fins el final!
    I Marag...da Déu, quin final!
    —Joan—

  • tot acaba[Ofensiu]
    marialluïsa | 20-01-2021


    Una història curta, intensa i potent.
    Molt ben desenvolupada, res fa preveure el tràgic final. Enhorabona!

  • Les muntanyes de la vida.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-01-2021

    Un relat ben trist i de força actualitat. Això d'escalar muntanyes és força perillós i sovint hi ha accidents fatals.
    El desenllaç és molt ràpid, és molt bonic veure com neix l'amor entre els protagonistes i tot queda en suspès amb la tristesa de la pobra Maragda, que es queda sola amb els seus records.

  • Quina pena![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 20-01-2021 | Valoració: 10

    M'ha agradat com has anat relatant una història d'amor, un estil de vida diferent, però arriscat tant que no té un bon final.
    Felicitats, és un bon relat.
    Salutacions,
    Neus

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC