Dèria

Un relat de: deòmises
Novament, m'ajusto el mallot. L'aire del capvespre és gèlid i les ràfegues intermitents no ajudaran a fer més plàcida la sortida. Però no hi ha mandra que valgui. Ja diu la meva xicota que estic obsessionat amb la bicicleta, que no hi guanyo res amb aquesta dèria que m'empeny a pedalar i a cruspir-me els quilòmetres sense pensar. En part té raó; en part, ho diu amb la boca petita perquè és conscient que així ens garantim de veure'ns. Digueu-me romàntic, que no anireu massa errats. Tot i que el sentiment que més em mou és la rancúnia. Sortir a la carretera és treure'm una espina de l'accident, i per això planifico les rutes amb zel perquè els elements convergeixin a la perfecció.

Em recol·loco el casc i munto damunt del seient i els primers pedaleigs són espaiats, no només per temptejar el terreny sinó també per escalfar els músculs. Inclús ara és primordial que les fibres els agafin elasticitat perquè l'esforç no els perjudiqui ni els faci trencadissos. Gairebé sense adonar-me'n, volo damunt de l'asfalt pensant que, en una estona, la retrobaré amb el seu somriure immarcescible i la seva blanca esveltesa. El nostre va ser un amor sobtat, de primer cop d'ull, amb minses garanties de durar, i avui tot just fa un any que ens suportem mútuament. De vegades, les ironies del destí tenen aquestes coses.

Circulo a tota velocitat per revolts, canvis de rasant, rectes inacabables, fins que comença el meu tram preferit: el coll. Les corbes s'agermanen amb els pendents i les cames ho saben. El trànsit pesat s'arma d'impaciència en les pujades i això serveix perquè, en començar la primera baixada, desfermin els nervis i trepitgin l'accelerador. En aquest moment, la veig i el cor em batega amb més força. Alço la mà per saludar-la i el brogit mecànic em fa prémer els frens. Quan el tràiler em travessa, descanso el peu damunt de la calçada i observo. Ara és el torn d'ella que, amb la salutació, provocarà el nou accident en la seva corba, que hem planejat per al nostre aniversari.

Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL LA COLLA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les dades personals que et demanem.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .............................................................................................
    Nascut/da el ..../..../........ amb D.I.Número .........................................
    Amb domicili ........................................................ Codi Postal ...........
    Vila/Ciutat ......................................................................................
    comarca ........................................................................ Altres dades postals ...........................................................................................
    Telèfon de contacte................................ altres tel..............................
    Nick al concurs o pseudònim relataire ..................................................
    AUTORITZO
    a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat que du per títol ..............................................................................................., seleccionat del mes de .............................................., dins del subtema ................................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats «La colla» que s’editarà a finals de 2022,
    on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
    Així mateix, també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................................

  • Oblit[Ofensiu]
    Prou bé | 22-12-2021

    Sort al concurs!

  • Venjança[Ofensiu]
    Prou bé | 22-12-2021

    Renoi! Quina imaginació en l'argument. En la descripció es coneix que en saps de ciclisme i ciclistes!
    Amb total cordialitat

  • No els vull pas veure[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-12-2021

    Ostres, quina por. Molt ben escrit, la tensió va en augment, ja es veu a venir que alguna cosa estranya passa. Tant de bo els ciclistes que han mort injustament a la carretera poguessin tornar per venjar-se (ep, només dels que els han fet mal, no pas dels altres, que no em vull trobar amb aquest parell enlloc hahaha).

  • marialluïsa | 20-12-2021 | Valoració: 9


    El ciclisme com un esport de risc fins i tot dins una nova dimensió.
    Espero no trobar cap dels teus personatges per la carretera. Molt original.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

356 Relats

972 Comentaris

276424 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978