DEP, germana.

Un relat de: Joan Colom
Com que és la filla, la gatamaulafilladeputa de ma neboda ha tingut l'última paraula a l'hora de decidir que el ritual de les exèquies seria religiós i que havia d'anar al nínxol familiar perquè sa mare mai no s'havia pronunciat sobre la incineració. Així que, amb la Marta de cos present, ens hem hagut d'empassar aquelles bajanades d'"hauríem d'estar contents perquè la nostra germana... Marta —ha hagut de consultar un paperet entre els fulls del missal— ja ha abandonat aquesta vall de llàgrimes i ara gaudeix contemplant Nostre Senyor". No sols això sinó que, acabada la missa i abans d'anar-se'n, el capellà s'ha acostat a la primera bancada amb el protocol·lari "els acompanyo en el sentiment".

Recordo que la pobra Marta, vídua, mai no fou la mateixa; havia demanat l'excedència quan va néixer la Marteta, però hagué de tornar a l'institut perquè amb la minsa pensió de viduïtat no li arribava. Curiosament, la nena seguí anant a les monges, on ja tenia les amiguetes; en arribar a edat escolar havia prevalgut el criteri de mon cunyat, que, tot i no ser mala persona, era una rata de sagristia.

Passats deu anys, a l'institut hi va apreciar canvis: no coneixia ningú de l'equip directiu i els nois de tercer de secundària no eren com recordava; d'acceptablement disciplinats i amb pocs casos conflictius havien passat a ser, amb comptades excepcions, una canilla de brètols; o potser era ella qui havia canviat. En aquella època em trucava sovint, al vespre, per fer-me partícip del seu descens als inferns, plorant desconsoladament. Cada cop notava que arrossegava més les paraules, explicant-m'ho, i s'embarbussava.

La Marteta, que ja treballava i tenia xicot formal, mirava cap a una altra banda. Sovint havia quedat amb ella per veure com podíem coordinar-nos ajudant Marta, però sistemàticament negava la major: potser sí que es passava bevent, de vegades, però al cap i a la fi som en un país on prendre alguna copeta forma part dels hàbits socials; d'això a ser una alcohòlica sa mare, ni parlar-ne.

Fins que passà el que havia de passar: tornant de l'institut un capvespre, per la Ronda de Dalt, els testimonis digueren que devia haver frenat sobtadament perquè derrapà, quedà travessada al carril i fou envestida pel camió que circulava darrere. L'autòpsia revelà un nivell altíssim d'etanol a la sang. Marteta em comentà que potser sí, que bevia massa. La gatamaulafilladeputa no tenia consciència.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXII (tema: LA CONSCIÈNCIA) i consta de 400 paraules, entre elles "nínxol" i "sentiment", segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Menjacapellans[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-03-2024

    Hola, Joan Colom. M'encanten aquestes polèmiques. Si mires el diccionari Alcover-Moll (diccionari cvb) trobaràs les següents accepcions d'esgarrapacristos:

    1- Home molt afectat a l'església.
    2. Ximplet, Babau.
    3- Nom satíric que es dona als habitants de Sant Vicent dels Horts..
    Curiosament, un dels habitants d'aquest poble és l'Oriol Junqueras.

    Sí que sembla que "esgarrapacristos" vulgui dir menjacapellans, però és tot el contrari.
    En aquest diccionari ho tradueixen al castellà com "santurrón", jo ho traduiria com "meapilas", una altra paraula que trobo fantàstica.

  • Els esgarrapacristos.[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-03-2024

    Una història molt dura, de dolor i frustració. El narrador sembla un germà o germana de la Marta, tiet o tieta de la Marteta, aquest punt de vista està molt ben trobat, una mica de distància, però també prou proximitat.

    En lloc de "rata de sagristia" jo n'hauria dit que era un esgarrapacristos, una paraula molt descriptiva que ja s'està perdent.

  • Excel·lent[Ofensiu]
    llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Un relat on el temps hi juga un paper rellevant, ara endavant, ara enrere, vivències passades, present de dubtós futur, un perfecte domini del tempo. La història no és original, però està molt ben estructurada i millor escrita, cada paràgraf et va descobrint fets nous que t'animen a saber-ne més. He gaudit d'una estona de lectura, agraït, Joan Colom!