de meitats

No he vist que m'haguessis comentat tres relats. Ara va per enginyeria. En aquest he mirat de seguir les recomanacions dels microrelats. Em costa no allargar-me. Potser sóc una mica "florida" quan escric i detallista. Tanmateix recullo el teu consell.
Només afegir que es tracta d'un fet real, tret del premi és clar!. Va passar a la Patagònia Argentina als anys quaranta del segle passat i els castors van devastar grans boscos.
Amb total cordialitat

No he vist que m'haguessis comentat tres relats. Ara va per enginyeria. En aquest he mirat de seguir les recomanacions dels microrelats. Em costa no allargar-me. Potser sóc una mica "florida" quan escric i detallista. Tanmateix recullo el teu consell.
Només afegir que es tracta d'un fet real, tret del premi és clar!. Va passar a la Patagònia Argentina als anys quaranta del segle passat i els castors van devastar grans boscos.
Amb total cordialitat

Aquest és per a nova solitud. És ben veritat el que dius. Jo sento una solitud nova que em surt de dins perquè, sortosament, de sola no n'estic. Tinc marit amb mi i fills i néts a prop. Però potser és el que tu dius tan bé: estem sols davant del què ens durà el futur que mai ha tingut tanta rellevància com en aquesta etapa de la vida.
Amb total cordialitat

Gràcies pel teu comentari que també m'ha fet potser contenta en tenir notícies teves. Vull pensar que tot està bé i, que com vas comentar, només és que tens dificultat de comunicació.
Amb total cordialitat

Hola, espere que estigues bé. Em sembla que t'ha passat per alt l'últim relat meu. No sé què serà. Et trobes bé.
Salutacions i bona nit.

Més que meitats exactes, jo diria que som fets en proporcions diverses i canviants., per exemple un 60% de silenci i un 40% de tribuna, algun altre dia potser a l'inrevés.
Una poesia molt bonica.
També m'agrada molt el poeta que t'ha inspirat, Gabriel Ferrater. El reusenc això de la pell "mig de sol, mig de lluna", ho deia literalment (la pell nua bruna; on hi havia roba, més clara), però potser la cambra de tardor té altres significats i no és tot tan literal; potser... amb els poetes mai se sap.

Un dels poemes més bonics que he llegit en molt temps. Gràcies!

I és que estem fets de meitats, dues cares de la moneda sempre. Alguns més que altres, m'hi he sentit molt identificada en els teus versos perquè jo també sóc un contrast, potser una mica d'extrems perquè ja se sap, una dona apassionada sempre ho dóna tot. Que tinguis un bon any nou i molts versos per regalar-nos! Abraçada :)

Hola, Atlantis,
Abans de res. Bon any!
Per la resta, fantàstic el teu poema i és ben cert en la vida tot són "meitats", potser és l'equilibri perfecte per ser feliç, qui sap!
Una abraçada,
Neus.

El poema, bellíssim, diu veritats com a punys. Ni tot és blanc, ni tot és negre. A voltes, tampoc sóm un cinquanta per cent de cada cosa, hi ha un munt de matissos entremig. Tot plegat ens hauria de prevenir de jutjar qualsevol davant d'un fet concret, cal tenir en compte tot el bagatge que duem a sobre el qual, ens agradi o no, ens fa prendre unes decisions i no unes altres. Felicitats, Atlantis!

L'existència és així, com l'expliques, mig de sol i l'altre mig de la lluna. Contraposicions de la vida. Sí, van de meitats. Uns versos ben plantejats i amb molta rítmica.
Enhorabona, Atlantis.
Cordialment i FELIÇ ANY NOU.

Som com som i les pobres paraules sempre volen que siguem una altra cosa. Ningù ès home i ningú és dona. Som una barreja d'uns atributs que les paraules, capricioses, assignen a una entitat o a l'altra. I per això demanem l'auxili de la poesia, perquè superi amb paraules les limitacions de les paraules per arribar a la veritat. I així ho has aconseguit.

Feia dies que no veia res teu i avui...quin poema ens regales! Pel què dius, per com ho dius i per com m'has fet sentir. Sentiments alguns tan guardats que ja ja no els recordava! Gràcies
L'any nou s'apropa. Que sigui amable amb tu!
Una abraçada, amb total cordialitat