DE FANG I D'AMOR

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos

Un relat molt bo i molt sentimental, on la mare gaudeix del nadó i té molta sensibilitat i amb molta tendresa. El relates molt bé, Viladons.
Gràcies per compartir les teues vivències.
Una abraçada...
Perla de vellut

Novament t’has decidit pel joc binari. Després del fantàstic De pedra i de neu, ens tornes a sorprendre amb la dualitat del fang -d’on tots procedim segons els llibres bíblics- i l’amor -d’on tots ens agradaria haver procedit. Aquesta vegada és el joc entre un nadó i una mare artista que s’inspira davant un bloc d’argila, mentre acull la criatura ben a prop del cor. I en aquesta simbiosi filio-maternal ens portes mitjançant un bell artifici a l’inici de tot plegat, la línia de la vida, un ventre ple, uns mugrons turgents, descripció que clous amb un bellíssim pacte signat amb engalba blanca.
Cada vegada que veig alguna mare amb la criatura dins un farcell com el que tu descrius amb tanta perfecció, com en un manual d’ús, em recordo del teu relat.

És ben bonica la descripció d’aquesta llaçada que uneix mara i fill, com ho fa una placenta en el ventre d’una mare. És preciós com l’argila pot convertir-se en una figura de fecunditat arcaica.

Felicitats de nou i una forta abraçada

Pinya de rosa

Unes descripcions precises, una petita història original i entranyable.

El que expliques m'ha fet recordar, per contrast, com les choles Bolivianes carregaven als seus infants a l'esquena, embolcallats amb els aguayos. Elles no ho feien amb tanta minuciositat com la teva protagonista. Mai no vaig sentir un d'aquells nens plorar.

El relat m'ha agradat molt. És una delícia, molt ben escrit, ple de sensibilitat. Molt, molt maco.

Per cert, m'hauries de dir si participaràs en la propera convocatòria, la de la pintura. No per res, per no perdre el temps ;)

Bromes a part, moltes felicitats per un relat rodó.

Aquesta barreja de fang i vida, d'amor i terra, d'unitat física malgrat ser dos cossos, és un escrit tan entranyable com les autèntiques festes de Nadal. Magnífic! Una forta abraçada, Enriqueta i que passis unes bones festes!

Aleix

visual. Veig amb nitidesa tot l'embolcall de mare i nen, tot enganxadet a la pell. L'obra serà original i ben bonica. Ja ho és, de fet. Felicitats!

Preciós, tendre, ben construït com tots els teus relats.
Ho he vist, crec que sí, oi?
Felicitats!

Sempre em sorprens. Aquesta vegada no ha estat pas una excepció. Saps trobar arguments que em captiven... que m’atrapen, que m’enganxen...
—Joan—

... aquest relat. I ben nugat, com un llaç encoratjador.

Salut i rebolica!

L'has ben parit, el relat. ;-)

Imagino tot el que des rius tant be

Imagino tot el que descrius com si ho veiés. Molt maco

T’ha quedat rodó, Viladoms. Saps? T’he imaginat escrivint la primera part del relat, quan la noia forma la bossa. Pot ser que hagis agafat un fulard i hagis repetit els moviments fins a trobar les paraules. Tot un repte, la descripció, i resolt amb èxit.