Comiat

Un relat de: marialluïsa

Arribà a casa amb una ganyada, encara de sang tendra, esbossant una N entre el llavi superior i la parpella inferior esquerra.
Ni una sola excusa prou creïble, ni un sol mot. Un silenci dens i feixuc s’escampà entre tots dos en aclucar aquells ulls negres com la nit, encebats de culpa. I l’esguard masculí s’enfonsà en l’esquerda d’una rajola mal encavalcada del menjador rònec. Capcot, afigurava una bístia, amb el pes de tots els seus pecats en aquella gepa incipient.
Fatigada per la contínua actitud lasciva, la meva boca escandí un reguer de retrets acumulats entre sina i esquena. Mots que m’escanyaven tant o més que el collaret, obsequi del desè aniversari de noces, penjant a la sina.
Buit d’arguments per defensar la seva innocència, obrí la mà esquerra i diposità un anell damunt el cobretaula de ganxet, esgrogueït pels dies de sol. La cicatriu en aquell rostre envellit i clivellat constatava una nova traïdoria del pocapena amb qui compartia les quatre parets mal anomenades llar. Tancà la porta d’una forta batzegada. Les seves passes ressonaren per uns segons al replà.
L’aliança, amb vestigis de sang, se sumaria a la col•lecció de trofeus arreplegats en cada aniversari de noces. Em negava a creure que s’allités amb cada víctima, que les ferís de mort, que ...
El meu silenci assenyala una complicitat en cada robatori que avui em cou a la boca de l’estómac. Vint anys, vint peces d’orfebreria. Amb el joier entre les mans, baixo les escales darrere seu. Dins, el vaivé de la cortina que a penes tapa la minsa claror d’un jorn rúfol, esbandeix les volàtils agranadures de la pols ran del terra. Fora, llenço la clau del pis al primer embornal mentre cada passa em condueix a confessar el corrosiu pecat d’omissió.

Comentaris

  • Quin parell! [Ofensiu]
    Escandalós | 22-02-2021 | Valoració: 10

    Molt bon relat, original, inquietant i ben escrit.
    Trobo molt encertada la progressió dels fets. Primer ens sembla que el marit adúlter torna a casa, potser després d'una violació per la ganyada amb sang. Després, ja veiem que, a més, és un assassí. I finalment, no només és un assassí, sinó un assassí molt peculiar. S'allita i mata cada aniversari de noces i porta a la seva muller una joia com a trofeu. I bona peça la dona! Fa vint anys que accepta el regal i fins i tot l'utilitza (collaret de perles). El final obert és molt interessant. Va a confessar a la policia i a entregar les joies o va a confessar-se a una església i s'emporta les joies perquè són pertinences de valor? La frase pecat d'omissió, més aviat sembla religiosa. Un final obert a la imaginació del lector.
    Un plaer llegir-te, Maria Lluïsa!
    Una de les "Onze Veus"

  • Tensió fins el final[Ofensiu]
    fesolmenut | 22-02-2021

    Molt bon relat marialluïsa!

    Amb tensió creixent fins el final i amb un vocabulari molt ric que acoloreix el relat i li dóna profunditat. Al final crec que pagarà car el pecat d'omissió, o el delicte d'encobriment.

  • Molt bo[Ofensiu]
    TerricheT | 19-02-2021

    He xalat llegint aquesta escena tan fosca.
    Imposes un ritme de lectura lent, ens fas cercar paraules en el diccionari, per assegurar-nos de la seva correcta disposició a l'escena.

    Sols puc dir que m'ha semblat molt bo.



    FA

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

  • Orfebreria[Ofensiu]
    llpages | 19-02-2021 | Valoració: 10

    Més enllà d'un argument captivador, l'ús del vocabulari fa d'aquest relat una petita joia d'orfebreria. Verbs, adjectius, adverbis, noms... estan triats amb una cura i una precisió excel·lents, que fan que el lector s'enriqueixi en acabar la lectura. Qualitat a dojo, costa de trobar peces tan ben arrodonides des del punt de vista lexicogràfic. Enhorabona, a seguir escrivint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: