COM CADA MATINADA

Un relat de: E. VILADOMS
D'esma, com cada matinada sortint de la feina, posà la clau al pany. Entraria al pis sense encendre el llum. Les escletxes de la persiana deixaven passar una mica de claror provinent de la benzinera, en tenia prou per arribar fins a l'habitació de les nenes, acotxar-les i fer-los un petonet. Després, faria un pipí i, sense pitjar el botó de la cisterna, s'esmunyiria entre els llençols calents i els esbufecs del marit.
Darrerament les coses entre ells no anaven massa bé. Podia ser d'altra manera amb aquesta feina-escombraria d'horaris impossibles, dues criatures petites i ell a l'atur? Se li posaven els pèls de punta quan veia la casa tan desendreçada, la petita amb els mocs escampats per les galtes i el que l'havia enlluernat a tercer d'ESO desmanegat al sofà. Poc havia madurat des d'aleshores, sovint se'l trobava enganxat als jocs de l'ordinador, les nenes davant la tele amb el Bob Esponja i ell amb el Ninja – Katana. S'escridassaven per no res i el llit feia temps que havia deixat de ser escenari de fogoses reconciliacions. Just el dia abans s'havien dit mots massa gruixuts, ara li sabia greu.
Però, tot s'arreglaria aviat! Un company de planta li acabava de parlar d'un taller on els calia algú amb traça per reparar motos, una cosa així trauria el seu home de l'ensopiment, tornarien a riure i a parlar de futur. Per poc que li paguessin sempre seria millor que quedar-se a casa barrinant, fins i tot començava a mostrar-se gelós, s'emmurriava cada vegada que algú de la feina l'aturava pel carrer per saludar-la o fer broma.
Una volta, dues... Girà el pom de la porta. Alguna cosa l'entrebancà i un silenci massa profund li donà la benvinguda. De quatre grapes, a les palpentes, empastifant-se les mans amb no sabia què, cercà l'interruptor.
Els veïns que acudiren, desvetllats per aquells esgarips de dolor, la trobaren agenollada a terra, amb la mirada perduda i la roba amarada per la sang d'aquells que més havia estimat.

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Vaja, aquest color...[Ofensiu]

    Vaja, aquest color no el tenia comentat! Anem a posar fil a l’agulla.
    Crec que no puc afegir gran cosa al que ja t’han dit i, jo no sé dir res de nou, solament repetir una vegada més que m’enganxa la teva lectura.
    Gràcies pel teu amable comentari a L’inspector Morales i com que acabes amb una pregunta de si ens continuarem llegint... no puc dir res més que Sí! I tant, ara ja hem començat!
    —Joan—

  • Molt bo.[Ofensiu]
    magda | 06-01-2014

    M'ha agradat molt, un bon relat amb un bon missatge.

  • Ufffff!!![Ofensiu]
    Elisabetta | 02-12-2013 | Valoració: 9

    Quina sensació més esgarrifosa al llegir el final del relat!
    Quin mal rotllo!
    Moltes felicitats per aconseguir fer-nos sentir aquella por profunda amb tants sols quatre línies.
    Una abraçada!!!

  • La sang dels estimats[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-12-2013 | Valoració: 10

    Ostres, la darrera frase del relat és esgarrifosa! Ho has descrit amb un realisme tal, amb un vocabulari tan incisiu i directe i ho has ambientat en una situació cada cop més habitual, que fa molta por de pensar-hi. Moltes felicitats també per la teva elecció! A seguir escrivint i llegint! Una abraçada.

    Aleix

  • Eooo!![Ofensiu]
    allan lee | 30-11-2013

    Guapaaa!! Jo també stic molt contenta que siguis finalista!! És que som superwomans i jastà, home!

    Petons;-))

  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • Tragèdia completa...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 20-11-2013 | Valoració: 10


    Uf! Dur, molt dur. Un retrat dels límits inconcebibles fins a on pot arribar la bogeria humana. Tragèdia completa, sense pal·liatius. Realista, malauradament. Molt bé descrit.

    Felicitats, E. Viladoms.

  • Esgarrifós![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-11-2013

    Un drama familiar molt ben descrit i portat fins a les darreres conseqüències: les més tràgiques. Realment és un tema que colpeix moltíssim i tal com l'has tractat m'has deixat ben esgarrifada. Molt bé!
    Una abraçada!

  • Com deien[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-11-2013

    allò que no s'explica sol ser el més terrorífic. Una bona història amb un final que sí que fa por.

  • El que no es veu[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 17-11-2013 | Valoració: 8

    Fantàstic, el final no relatat és terroríficament bo!

  • Tràgicament versemblant[Ofensiu]
    allan lee | 17-11-2013

    On volta el cap quan tens hores per rumiar en el fracàs o l'isolament? No és per desgràcia un relat gótic: és un relat de terror d'ara i aquí. La manera com trenes la situació, la posada en escena, és el que el fa especial. Un plaer-obscur aquesta vegada-llegir-te. I una gran abraçada, guapa

    s

  • Realitat esgarrifosa.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 17-11-2013

    Tens tota la raó amb el teu comentari de que no cal la fantasia per parlar de terror. Les notícies ens parlen constantment de situacions esgarrifoses, i més n’hi haurà, si persisteixen les violacions dels drets a que ens sotmeten. El teu relat retrata perfectament fins a quin punt pot embogir una persona sotmesa a l’estrès diari. I deixa una sensació de buidor i ràbia.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

58 Relats

683 Comentaris

60621 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.