Com anit

Un relat de: Galzeran (homefosc)
Dòrian desa en una urna estanca escrits i estudis sobre experiments no classificats enlloc. Després s’acomiada de la seva estimada, no gosa dir-li que ignora si l’experiment reeixirà.
—Ens veiem en cinc minuts.
—Hi confio, vull repetir una altra nit com la passada.
El somriure de Dòrian s’emmiralla en els ulls de Bel•lian. —Tens el teu comandament temporal?
—Sí...
Ell entra en una cabina cuirassada on un panell li mostra la data de destí, els càlculs diuen que apareixerà en el mateix punt planetari trenta mil anys endavant. Ha mesurat, fins i tot, el desplaçament de l’astre per l’univers.
Una petita sacsejada l’acomiada, ho creu normal.

Una petita sacsejada inicia el terratrèmol més salvatge mai viscut en el món, tot s’esfondra en segons. L’epicentre és a tocar de la platja, no gaire lluny del laboratori. Minuts més tard una gran ona nega tot el territori. La placa tectònica es desplaça, fent caure dins del mar diversos quilòmetres de costa.
En l’enrenou, Bel•lian acciona el comandament que li ha donat Dòrian, ha estat una reacció gens meditada, induïda per la por. Ella també viatja, però el seu cos apareix a deu metres dins del mar, i sense protecció.

Ell veu la noia des de dins la cabina, no pot fer res per salvar-la. Però de sobte, un llum els enfoca, una mena de monstre estrany l’engoleix a ella i a ell li llença alguna cosa semblant a una corda que el lliga i l’arrossega fins a la superfície.

Setmanes abans i després d’un terratrèmol menor, estudiosos arqueòlegs havien descobert, a tocar de la costa i submergides dins del mar, edificacions enrunades.
Les autoritats del futur volen esbrinar quins són els secrets amagats per aquella cultura ignota de la que no existeix cap referència històrica. Relacionen la parella d’estranys apareguts, amb els escrits d’inèdita grafia localitzats dins d’una urna a les ruïnes de sota l’aigua.

La parella no entén el llenguatge primari d’aquella gent que els reté. Somriuen, vivint en el desig de tornar a fer l’amor. Com anit.

Comentaris

  • Merci pels comentaris.[Ofensiu]
    free sound | 03-03-2012 | Valoració: 10

    Aquest relat teu m’ha recordat el meu “Com un volcà devastador”,
    pel moviment de les plaques tectòniques, i altres elements.
    Un relat ben trenat, una història amb monstre incorporat, m’ha agradat.
    Un secret amb somriure final. Amunt amb els mots!

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • seguidor convençut[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 18-05-2011

    Vaig comentar el relat en el seu dia, però no volia estar-me'n de tornar a felicitar-te ara que ha sortit escollit en la selecció d'Abril. ^_^
    Una abraçada.

  • Rodó![Ofensiu]
    Frèdia | 17-05-2011

    Manté l'interés fins a la darrera paraula. Bon títol, bona història i bon final i, sobretot, una cosa molt difícil d'aconseguir: un bon ritme. No m'estranya gens que estigui entre els guanyadors del mes. Felicitats, home fosc!

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes d’abril de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • Una vegada més...[Ofensiu]

    Una vegada més m’has atrapat en la lectura, però això sí, una vegada més m’has donat feina, cosa que demostra que sóc un mal lector.
    He d’anar practicant, per aquí per RC corren —o correu—, una colla d’autors que hem feu treballar massa.
    —Joan—

  • Salt temporal[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 05-05-2011

    Aquests tres personatges: Dòrian, Bel·lian, i la màquina del temps atrapen. Un final obert com els que m'agraden. Bon relat, bon relat. Sort al concurs!

  • La Natura[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 02-05-2011 | Valoració: 10

    Per damunt de les centenars de lectures que ofereix el llibre, la que més em copsa és com la Natura al final imposa les seues normes. Ja siga de manera violenta o de manera apaivagada. Però al final sempre guanya.
    Una abraçada.

  • Fantasia i humanitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-04-2011

    En aquest relat has conjugat la trama de ciència ficció amb l’al•lusió a un fenomen o catàstrofe molt recent en les nostres ments : aquella “gran ona” que “nega tot el territori” segur que reviscola imatges encara fresques en la nostra memòria a curt termini.
    Suposo que aquest fet dota d’una dosis extra de realitat a la narració, per fantàstica que sigui... que ho és, certament.

    De la mateixa manera, aquella espurna de desig en les mirades dels protagonistes, fins i tot en una situació extrema, els humanitza i ens els fa propers.

    Un relat, doncs, fantàstic i humà, llunyà i proper, de descobriment, viatge i aventura, amb sensualitat i misteri inclosos... què complert t’ha quedat, Ferran!

    T’envio una abraçada viatgera,
    Unaquimera

  • Jaume Dargó | 23-04-2011

    i ben trobat, una bona història d'amor, a la fi, espero que el teu viatge sigui més tranquil germà.

    E.

  • Tot un encert, començant pel títol[Ofensiu]
    nuriagau | 18-04-2011 | Valoració: 10

    Un relat breu de ciència–ficció que t’enxampa des de la primera línia. Una argument ben dissenyat amb un desenllaç que sorprèn al lector.

    Coincideixo amb els protagonistes que fer l’amor serà el millor que es pot fer fins i tot trenta mil anys endavant.

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • bon relat ferran...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-04-2011 | Valoració: 10

    amb un final sorprenent i un tema que sempre és atraient com és el viatge a través del temps... Potser en un futur tot això serà real, qui sap
    gràcies de nou pel teu contacte tan amble
    una abraçada mataronina
    joan

  • Els viatges...[Ofensiu]
    AVERROIS | 18-04-2011 | Valoració: 10

    ...en el temps sempre han estat una de les fantasies del home, però, pot ser realitzable realment? Molts científics creuen que si, però, veure el futur és bó?
    Un bon relat que en el fons dona un missatge real com la vida mateixa, fer l'amor és una de les coses millors que hi ha.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

96 Relats

915 Comentaris

241683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


JAUME DARGÓ, UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC





A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A