COM A TEULADINS

Hola Rafel, jo tampoc sabía que era un teuladi!

Veig que l'amor segueix triunfant!

Enhorabona

No t'ho creguis pas, és el pitjor que em podrien dir. Soc lenta en contestar, ho sé i em sap greu; valoro i molt la teva constància en llegir.me. També jo ho he fet Novembre i Desembre; m'han agradat més que d'altres, la prova és que estàs molt ben valorat.
Una abraçada. MariaM

Gràcies pel teu amable comentari. T'ha meravellat aquesta paraula que no coneixes. Doncs, sí existeix, i és "el gorrión". M'alegre que t'hages admirat com ho he compost.
Una abraçada...
Perla de velllut

Una paraula que no coneixia. teuladí?
M'agrada, sobretot del poema "entre el meu escrit i la força
de la naturalesa.", per què uneixes les paraules amb l'entorn físic. Es això?

Salutacions

Gràcies Ness pel teu amable comentari. Sí, t'ho he regalat a tu i també tots el que m'han llegit aquest poema.
M'alegre molt d'haver-te ensenyat una nova paraula. No et gitaràs sense saber alguna cosa més.
Una abraçada.
Perla de vellut

Feliç d'haver après una nova paraula i de la manera més bella, amb un poema d'amor. Moltes gràcies per regalar-nos poemes com aquest.

Gràcies Kefas, pel teu amable comentari: Himne de guspires que s'eleva per l'aire.
Em sembla molt bé, que m'hages catalogat d'aquesta manera tan meravellosa.
Salutacions...
Perla de vellut

Himne de guspires que s’eleva per l’aire i n’escampa les ombres i fa de la nit una aurora. Ah teuladí, quina airosa paraula. Només ella ja val per tot un poema

Per la teua visita i pel teu amable comentari, que m'alegra i em goig.
Salutacions.
Perla de vellut

Com sempre, l’amor t’inspira i et guia. Els teus poemes mostren mil maneres diferents de transmetre que estimes. Molt bonic, Perla.

Gràcies Aleshores, per la teua observació que em fa pensar un tant, sobre la cadència en els dos primers versos i després, em dius que canvie la cadència. Així em va quedar i haguera estat molt millor si haguera tingut més paciència per a compondre'l. De totes les maneres si el retoque, ja veuria si el edite de nou. M'ho pensaré i el repassaré.
I tanmateix a Nil, li ha encantat i m'ha dit un "bravo!" efusiu pel poema.
Molt agraït pel teu comentari sobre comentari...
Perla de vellut

Doncs et faig un comentari observació: mantenir la cadència que fas servir en els dos primers versos i que després canvies. Jo crec que li afegiria valor a la descripció, que és força airosa. Com ho són els,poemes que crees.

Moltes gràcies, Brins, pel teu amable comentari que m'alegrat molt. Em dius que sóc com els bons vins i això m'és evident. Vaja! Doncs no coneixies el nom de "teuladí", i jo sí que ho sabia des que vaig començar a estudiar i llegir molt en valencià.
Salutacions.
Perla de vellut

Teuladins...quina paraula tan bonica! No la coneixia.

Hi ha poetes que, com els bons vins, amb el temps milloren. Tu n'ets un, Perla de Vellut.Els versos d'aquest preciós poema ho deixen ben palès, saben tocar a fons l'essència de la vida humana: l'amor.

brins

Gràcies Neu, pel teu amable comentari: "Una bona figura poètica". És així anem aprenent uns d'altres. Aquest ha estat un exquisit poema sobre els teuladins, on li he posat prou fantasia.
Una abraçada.
Perla de vellut

Gràcies Lluís, pel teu bon comentari, que m'ha fet un somriure un tant i m'ha agradat d'allò més, tot el que em dius.
Salutacions.
Perla de vellut

Gràcies pel teu amable comentari, que m'ha encantat.
Salutacions.
Perla de vellut

Hola, Perla de Vellut,
El teu potencial en la poesia és extraordinari, no deixis de desenvolupar-lo. Una de les coses que més m'agrada és la riquesa del lèxic. Hem d'aprendre tant d'uns dels altres i quina millor manera que fer-ho des de la poesia.
Felicitats,
Neus

A banda d’ampliar el meu vocabulari amb el mot “teuladí”, he eixamplat també la meva sensibilitat poètica. Al meu entendre, uns versos amb temàtica amorosa sempre tenen al damunt l’espasa de Damocles de la cursileria, és a dir, del perill de caure en un reguitzell de paraules tendres sens cap solta. Res més lluny del que ha assolit en Perla de Vellut: una poesia carregada de sensibilitat i sentiment que t’evadeix de la quotidianitat per endinsar-te en un entorn mel•liflu que t’acarona l’esperit. No és gens fàcil de crear uns versets com aquests, equilibri perfecte entre un vocabulari exquisidament escollit i un fil conductor que no deixa indiferent a ningú.
Seguiré llegint-te, Perla de Vellut, no deixis mai d’empescar-te’n de nous, de poemes.

Jo no sabia la paraula, però veus ja l´he apresa. Uns versos molt bonics de veritat m´han agradat molt i moltes gràcies per comentar, Ens llegim

Gràcie Nil... per la teua amabilitat de passar per la meua pàgina i pel teu gran comentari: Bravo! que en realitat m'ha fet un pujar d'ànims, que no sé si m'ho meresc.., però tu me l'exalces. Em queda satisfet.
Salutacions...
Perla de vellut

«Vora el barranc dels Algadins | mourà demà les palmes l’aire; | li donaran los horts son flaire | i sa cantúria els teuladins», fan uns versos de Teodor Llorente.

Lluminós i encisador poema és el teu! De veritat que em deixes bocabadat pel teu doll inexhaurible de belles i tendres paraules adreçades a la teva aimada esposa. Perquè els meus poemes son promiscus... L'aimat és momentani com un estel fugaç, i va variant per quan a edat, nacionalitat o raça! Però en canvi tu, ets tot lo contrari! Lo teu és un amor de per vida... fins que la mort us separi!, i a damunt ho fas amb una elegància poètica que supera en escreix molts d'aquest poetes que han conquistat fama amb una poesia sense cap i peus. Bravo! Nil.

"Com a teuladins d’amor/ brollen les teues paraules,/ creuen les distàncies/ entre l’alba i la matinada". Deus parlar amb tu mateix, com fan tots els poetes. L'alba i la matinada són territori de la poesia tant com la posta i el migdia són territori de la poesia que faria l'intèrpret al seu torn... Els teuladins deuen anar per les teulades, l'excel·lència dels teus poemes.

Gràcies pel teu agrable comentari i també pel haiku, que t'ha inspirat, perquè al llegir-ho t'ha emocionat molt. No m'ho he prés malament... al contrari m'ha satisfet el que em dius.
Salutacions...
Perla de vellut

No sabia que "Teuladí" volgués dir pardal. Sort del diccionari cvb.

Com que la teva poesia és tan bonica li he escrit un haiku:

"Et donaré el cor
com cirera al teuladí.
Mira'm, devora'm"

Perdona la paròdia; m'agradaria que no t'ho prenguessis malament; m'agraden molt els moixons (pardals) i especialment els pardals (teuladins). La teva poesia és realment bonica i encara que no t'ho creguis, m'ha emocionat.