colors del terra estant

de colors: violeta, porpra, profund verd...
de sensacions: guants porpres, flores roges, passes roents, alfombra groga, pàtina lluent...

Una pinzellada de poesia, quetzcoatl!!!
Aquarela

m'encanta aquesta frase i també tot el poema, amb colors i lletres podem fer regals sensuals i amatents.
molt ben escrit, trobo

glòria

Feia molt temps que no et llegia, i he anar a parar a aquest relat, que m'ha semblat magnífic!

Una barreja d'imatges i colors que pinten d'amor i nostàlgia i enyor un moment concret. Personalment, el relat sem presente com un esclat de colors en un moment íntim i un adéu posterior, fins a una propera trobada.

Clar que no deixa de ser una interpretació del tot personal i subjectiva!

Una abraçadota!


Salz.

Ei menkanta aket text, es lunik k e llegit demoment pero magrada molt d veritat! Magrada mol la manera kom deskrius el paisatge, a mes de ferte a la idea d kom és taporta sensacions dakord am la imatge. ES mol bo d veritat , felicitats.

M'alegra que facis aquesta reflexió, de barrejar pintura+poesia. Fas palesa la idea d'Horaci: "ut pictura poiesis". Com a bona humanista que ets, no era d'esperar menys, -has pintat la poesia!- i et vull felicitar, de passada, per totes les últimes aportacions literàries que ens estàs oferint amb belles paraules: poesia, assaig, narrativa... amb connotacions antropològiques.

Ja saps, amb Horaci implica reflexionar sobre el "DOCTUS POETA HORACIÀ" en les seves obres "ELS PISONS"(poemes) i de "AUGUST" (una obra menor...) Recull la poètica aristotèlica afegint el concepte de "DOCTUS POETA" (el poeta instruït, format, intel·lectual.). Més tard es recuperarà la idea (d'unió) amb un interès especial (Dant!), significa que la figura de l'artista és equiparable al filòsof i al científic. Això també passarà en el Renaixement...

Amb LESSING: Torna a recuperar-se el pensament d'Horaci: "UT PICTURA POIESIS". Però afegeix que els "moderns" han interpretat malament la idea de que la pintura és com la poesia, doncs segons ell:
-la PINTURA és un mitjà d'expressió que utilitza L'ESPAI, la POESIA utilitza EL TEMPS.
-els instruments de la PINTURA són figures i colors, mentre que la POESIA utilitza PARAULES.
-els cossos tangibles són INMÒBILS, les accions en POESIA són MÒBILS.

Reb una gran abraçada!

Mon

seguiré volent tenir el llenç de la teva poesia a l'abast dels meus ulls per aprendre de tu i gaudir de la bellesa de la paraula!
una abraçada!!!

es desentenen dels conceptes i juguen amb les sensacions del lector. M'encanta llirar-m'hi de tant en tant i escriure sense el fré del sentit o del missatge.

Es clar no a tothom li agrada.
A tú t'agrada i a més a més ho fas de meravella
fins aviat
R

és preciós quetzcoatl...l'última frase m'ha deixat sense paraules...cada cop estic més enganxada als teus escrits, continua així!!
Una abraçada,
AtzaVaRa

Crec que els teus relats i les poesies estan mol be, hi ha mol sentit literari al fons pero vols dir que no abuses massa del teu estil pintoresc? Utilitzes moltes imatges per no acabar dient gaire res -la majoria de les vegades- i la bona literatura és aquella que mitjançant paraules boniques com les teves aconsegueixen deixar a l'autor indiferent pel significat d'aquestes i a l'hora per la seva aparença però no pas per la seva aparença i prou. No se si m'entens i m'enteneu tots els que esteu llegint la meva crítica, perquè si que hi ha significat darrere els teus textos pero no un de prou consistent.Tot i així t'haig de felicitar perquè tens molt vocabulari noia.

...es tracta d'un doll profund d'imatges, de mots i d'encertada sintaxi, el trobe un poc massa "preciosista", "barroc"...
(Sempre he procurat ser sincer als comentaris)
PS. La foto, preciosa: aigua, aire, pedra, dona...

Tot i que he llegit altres coses teves i encara que aquesta en particular i en general 8 paradoxa?) no m'hagui semblat la millor, en aquest relat he trobat una frase plena de força que no puc deixar de pensar-la:I jo seguiré volent tenir el llenç del teu cos a l'abast del meu cos per pintar-te'l de poesia.
Gràcies per regalar-me aquest plaer de llegir-la.
Tens molta força noia! M'has maravellat.
Espero que em dediquis molts més plaers sembants.
Brindo per tu i la teva poesia. Una abr´çada nova que espero ben rebuda.

(I el mar s'aturà, i havia una esquerda entre les ones, i eren refulgents i ens abocavem tu i jo...)