Cercant un destí

Terrible de no parar de fer voltes com una sínia. Jo he estat tot un hivern par decidir-me a fer un pas en un afer d'habitatge i he acabat després, de donar-li mil i una voltes sense arribar enlloc, extenuat i malalt per la baixada de defenses. I al cap d'avall m'he decidit retornar a on era fa un any, a l'inici. El teu poema reflecteix de manera magnífica aquesta actuació humana. Nil

Bona nit, Prou bé,

Diuen que en el dubte hi ha la resposta.
De vegades jo em quedo paralitzada , amb molts dubtes.
Abans m’obligava a actuar, ara ja no ho faig; encara que també se m’escapa algun acte massa impetuós i ho torno a espifiar.
Em cal observar més.

No sé com m'ha passat per alt per alt aquest poema teu! Prou bé. Coses que poden passar, en la vida.

És quan he vist el seu títol de “Cercant un destí”, en l'apartat de Recomanat per l'editora i he clicat en ell. Enhorabona, per això!

Bones reflexions i bones conseqüències rodant com una sínia. Fins a on caminaràs i què trobaràs? Un bon poema per a pensar. El destí pot ser diferent, segon com es mire.
Cordialment.

Afegeixo i coincideixo... COMPARTIR... una bona vacuna. Ben cert.
Salutacions cordials.

Molt bo el Relat. Tornat a llegir.
Gràcies pel teu comentari.
Cordialment.

Moltíssimes gràcies pel teu comentari a VULL. Tant de bo es converteixi en realitat.

Una abraçada.

Rosa.

Però és camí a fer amb ganes.... Ànim. He llegit dues vegades el teu Relat. Bona reflexió.
Gràcies el teu comentari al meu Relat sobre CIVISME. Potenciar i sumar, via relació, el CIVISME persona a persona.
Cordialment.

Però és camí a fer amb ganes.... Ànim. He llegit dues vegades el teu Relat. Bona reflexió.
Gràcies el teu comentari al meu Relat sobre CIVISME. Potenciar i sumar, via relació, el CIVISME persona a persona.
Cordialment.

davant del que esdevindrà. Però no tot és el destí, posem-hi de la nostra part per arribar al port que ens proposat fondejar, depèn molt més de nosaltres del que ens pensem. Ben escrit, Prou bé!

Un poema amb una rima molt aconseguida i molt juganer, malgrat pensar el camí i allà on vols anar és una reflexió molt profunda.

Una abraçada de finals d'estiu.

És cert que podem marcar un camí, però quan deixem fluir sense fer-nos preguntes , les situacions ens sorprenen i ens porten a bons llocs.

Una gran abraçada!!.

Rosa.

Caminar i pensar. Mou-te i veuràs com el cervell descansa. Per pensar no cal fatigar-se. Només caminar, deixar-se anar i els pensaments arribaran. I seran positius. Una forta abraçada.
Aleix