Carta al Director

Un relat de: llpages
Benvolgut senyor Director,

M’adreço al seu diari per comunicar-li que he decidit de manllevar-me la vida.
Convindrà amb mi que, de motius, no me’n falten: el canvi climàtic, la pandèmia pel virus Covid-19, el desglaç del permafrost siberià, la classe política, l’atur persistent, la crisi econòmica i, en darrer terme, l’estat de comptes del Barça. Tots i cadascun d’ells afecten l’activitat de tota la humanitat (la culé, també), amenaçant la seva supervivència. Des de qualsevol medi de comunicació se’ns repeteix, amb to apocalíptic i dia rere dia, que l’aigua potable s’esgota per sequeres persistents, que els microorganismes muden per tornar-se més agressius, que patirem un efecte hivernacle que ens deixarà ben cuits quan es fongui el permagel siberià, que hi ha més corruptes i mentiders que mai entre els que manen, que el sistema de pensions s’esgota, que les noves tecnologies deixaran sense feina carretades de gent, i que el club dels nostres cors podria ser comprat per un grup financer tan impersonal com voltor. Sincerament, jo ja en tinc la pipa plena, d’aquesta cançó de l’enfadós, ja us ho fareu. Val a dir però que, paradoxalment, sento cert alleujament personal quan m’adono que la meva absència passarà desapercebuda entre tanta gent afectada per aquest allau de desgràcies, que un és de naturalesa tímida, què hi farem.
El vessant original de la meva iniciativa rau en el fet que moriré provocant-me un atac de riure. És el riure’s del mort i de qui el vetlla portat a l’extrem: enfotre-se’n als nassos de la mateixa parca palmant-la amb una sonora riallada. És treure profit del fet diferencial que l’home és l’únic animal capaç de riure. El riure, a banda de provocar la relaxació muscular dels esfínters (d’aquí allò de “pixar-se de riure”), augmenta la captació d’oxigen, millora la tensió arterial, segrega hormones de la felicitat (serotonina, dopamina, adrenalina i endorfines) i s’activen centenars de músculs. Això, que és bo i recomanable, portat a una intensitat massa elevada pot provocar apoplexia, aneurisma, hemorràgia o asfixia, podeu triar. Res de riure per sota el nas, ni pensar-hi, cal fer-ho a pulmó lliure! És el “petar-se de riure” literal, o el “riure per les butxaques” coneguts en la lexicografia popular.
M’haig de preparar per a la meva mort. Vull donar totes les facilitats, que això del suïcidi té la seva litúrgia. Donada l’evidència científica que estableix que un cos obès és propens a accidents del sistema cardiovascular, primer prepararé el terreny agafant pes. Més ben dit, m’engreixaré com un bacó, em transformaré en una greixina humana obscena, a base de la ingesta de pizza “marrana”, farcida de formatge i cansalada (mori la hawaiana!), tot tipus de salses acompanyant el plat de carn (mostassa, romesco, maionesa, quètxup), sense oblidar les patates fregides de rigor, pasta de tot tipus (farcida, millor) i les llaminadures més dolces que us pugueu imaginar (braços de gitano, crema catalana, “coulant” de xocolata, etc...). Jo crec que de gras, allò que se’n diu gras com un teixó, en quedaré, no li sembla? El meu Índex de Massa Corporal s’enfilarà a valors estratosfèrics, com més amunt, millor, i així estaré a punt per a l’aturada cardio-respiratòria fulminant.
Acabo, que no em vull fer pesat. L’arma que provocarà aquest vessament de sang, perdó, vull dir rialles, és una combinació letal, un còctel mortífer per necessitat. Els capítols d’Hotel Fawlty, l’Escurçó Negre o Mr. Bean; qualsevol monòleg d’en Capri, els llibres d’en Tom Sharpe (Wilt, per exemple), les aventures d’Astèrix i Obèlix, els acudits de l’Eugenio i els dibuixos d’El Perich, entre d’altres, tot consumit sense aturador, em menaran a una tensió arterial disparada fins que el cor digui prou. I quan el cor diu prou, bona nit cargols. Permeti’m la gosadia de sol•licitar als seus amatents lectors que, tot responent aquesta carta, em facin propostes que augmentin l’arsenal de material còmic assassí, seran benvingudes, per descomptat. Ara ja sap per què l’he escrit: una crida a la col•lecta d’elements humorístics que garanteixin el salt a l’altre barri, una assistència al suïcidi que doni la darrera empenteta, amb l’avantatge que cap jutge us buscarà les pessigolles (tot i així, és recargolat, costa d’entendre, ho reconec, ja em perdonareu; qui em garanteix que l’estada al més enllà sigui un camí de roses? A veure si sortiré del foc per anar a parar a les brases... Però això ja són figues d’un altre paner).
L’aspecte positiu de tot plegat és que, en cas de fallar i no assolir l’objectiu de traspàs, doncs... sempre haureu passat una bona estona i, tot rient rient, amb un riure sardònic, tornar-ho a provar quan l’ocasió us rigui, perquè el record d’aquests darrers moments hilarants perdura amb el temps, us ho asseguro.
S’acomiada atentament de vostè, qui sap si per darrera vegada, tot esperant rebre una bona pila d’acudits devastadors dels qui m’hagin llegit i em facin costat,

Un anònim cansat de viure, que no de riure

Comentaris

  • Ienes.[Ofensiu]

    Qui no algun cop a la vida ha escenificat mentalment un suïcidi? Jo diria que una immensa majoria. Igual que imaginem o somniem viure la vida en plenitud, a voltes el cervell es gira i ens venen aquests pensaments de rendició. Morir de riure o rient com diu el teu relat és una de tantes maneres exercir aquesta llibertat que és el suïcidi. El trist de tot plegat és que els que es suïciden ho fan sense haver-ho dit abans als familiars o amics. Perquè de lo contrari aquest ni s'hauria arribar a consumar en la gran majoria dels casos. En teu relat tot i estigui escrit en clau humorística, és un relat seriós i de rabiosa actualitat. Per cert!, em semble que les ienes també| riuen...

  • Ets la pera[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-02-2021

    L'altre dia, mentre feia el dinar i escoltava la tele, vaig sentir que el suïcidi és la primera causa de mort (a Catalunya) del grup de població comprès entre les edats de 18 a 40 (més o menys, no ho recordo exacte), per sobre fins i tot dels accidents de transit. I pel treball, amb la pandèmia, encara ha augmentat més. I com que no se'n parla...
    Tot i que em vaig esgarrifar quan vaig escoltar la noticia, el teu relat m'ha fet somriure. El teu enginy, la teva imaginació, la capacitat d'analitzar el moment i treure'n suc, són inesgotables. La teva ment brillant il·lumina per una estona el dia de qui et llegeix.

  • No et suïcidessis[Ofensiu]
    berguedana | 18-02-2021 | Valoració: 10

    Necessitem relators com tu: que donin la volta al que ens envolta i que li donin aquest toc d'humor que tan sàviament saps fer tu.
    Endavant, perquè de segur que llegint-te, seguirem rient.

  • Un final per a riure [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-02-2021 | Valoració: 10


    Aquest final és boníssim: "Un anònim cansat de viure, que no de riure".
    Realment, rient rient m'he passat el relat.
    És que comence a llegir i hi ha molta ironia.
    Enhorabona llpages.

    Saluts i fins a l'altra...
    PERLA DE VELLUT

  • Un final per a riure [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-02-2021 | Valoració: 10


    Aquest final és boníssim: "Un anònim cansat de viure, que no de riure".
    Realment, rient rient m'he passat el relat.
    És que comence a llegir i hi ha molta ironia.
    Enhorabona llpages.

    Saluts i fins a l'altra...
    PERLA DE VELLUT

  • per riure[Ofensiu]
    marialluïsa | 17-02-2021


    Un relat que, de broma en broma, i ben analitzat pels temes exposats no fa riure.
    I quin reguitzell de frases fetes, totes escaients. A veure si almenys aconseguim morir-nos amb una rialla. :)

  • Boníssim[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 17-02-2021 | Valoració: 10

    Felicitats!, és boníssim. M'ha agradat molt, el to irònic del relat m'ha fet riure i sobretot pensar, per tant crec que has aconseguit el teu objectiu cap al lector.
    Enhorabona,
    Salutacions,
    Neus

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

991 Comentaris

294634 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.