Carta a un nounat

M'agradaria poder fer una carta senzilla, curta i entranyable com la teva per a cada un dels instants merabellosos de la vida.
I estic molt contenta de saber com neixen les fades!
Una forta abraçada
Pinya de rosa

...per correspondre't a l'entusiasme posat en conèixer-me. Costa poc fer feliç algú que llegeixes de seguit i, finalment, el trobes davant per davant. Potser jo no he fet néixer fades, però he somrigut molt (i m'he notat ben vermell també) en rebre les teves floretes.

Una abraçada ben ferma, Nonna, un plaer saludar-vos, al teu marit i a tu. Vuitanta anys no són res!


d.

Et felicito Nonna, és un relat molt bell i amb el qual m'he sentit molt identificat, sent jo també germà gran. Et felicito segueix així i no paris d'escriure mai. Per cert com que demanes a la teva biografia les nostres correccions, només dir-te que vagis amb compte a l'hora de repassar la història amb les lletres repetides. I també un petit matís ortogràfic: "se'm oblidi" seria "se m'oblidi" res de l'altre món tampoc (sempre té preferènica l'apòstrof, crec, sinó és així no dubteu en corregir-me també m'ajudarà). Per lo demés, perfecte!
Edgar
PD: Potser m'estic fent molt llarg però només agrair-te de llegir els meus relats i donar la teva opinió!

Ai, Nonna!

Ets meravellosa, Quina cosa més dolça que has escrit. A van carregades de sentimentsmb poquetes paraules he vista la Maria i he conegut el seu germanet Lluís. Com que suposo que és veritat , i que les veritats van carregades de sentiments, et felicito! Et felic ito, també, perquè deus ser àvia una altra vegada.

Una abraçada amb l'esperança de llegir-te ben aviat.

Materile

Moltes gràcies Nonna!

Crec que tant tu com jo, som de les que ens agrada "tombar la truita" i intentar si per l'altra banda no se'ns ha cremat ni ens ha quedat crua!

Un petó molt fort.

Gemma

Captes tan bé els sentiments, sensacions i pensaments d’un infant davant l’arribada d’un germà que m’has fet estremir. Et felicito, aquesta carta desprèn una tendresa tan gran que només qui té un cor immens pot escriure.
Petons

M'ha encantat a mi casi em surten les llàgrimes...
És molt bonic segueix així Nonna_Carme :)

M'ha agradat molt com descrius aquest micro-relat, Un somriure d'un nounat és el més bonic del món, perquè en ell hi ha alegria pura, i alegria innata. Respecte al meu poema que m'has comentat, sé que t'extranyarà, però és una opinió, no una veritat, ja que és inventat per mi. Si fora veritat tots seríem amics. Realment l'amistat
deu de ser donar i rebre sense límits. Un gran salut, d'un que es dedica a la poesia
des de fa anys. I he rep algun premi literari en el poble on treballe, que és Villanueva de Castellón (València), és estupend de quan en quan rebre aquesta classe de premis. Però en fi, que intente amb altres premis literaris i no he obtingut cap més.
Un gran salut, Rafael Molero Cruz

No és fàcil escriure en nom d’un altre i molt menys si aquest altre és un infant. Però, no cal dir que qui ens presenta l’escrit és una besàvia. Això comporta molta saviesa i també molta tendresa.

Certament, són reflexions sàvies, consells a tenir en compte pels pares a l’hora de fer front als problemes de gelosia que acompanyen l’arribada d’un nou membre a la família. Tots hi em passat per aquesta situació. Amb més o menys fortuna. Alguns ho hem superat –els meus pares m’explicaven els meus atacs de gelosia quan va néixer la meva germana petita, jo tenia aleshores sis anyets també, quina casualitat! –, però n’hi ha molts que encara els dura i els durarà de per vida. Cal tenir tacte i estar alerta per evitar sofriments innecessaris. L’arribada d’un nou nadó sempre ha de ser motiu de felicitat, per a tots. I, tal com ens descrius, la solució passa per transmetre a l’antic rei que no perdrà cap dels seus privilegis, ans al contrari, gaudirà de molts altres gràcies al germà/germana que ha arribat.

Gràcies per transmetre’ns els teus savis consells en forma literària, senzilla i emotiva.

Raül

que bonic!!
Molt didàctic... Molt tendre...Molt real....
Quanta tendresa vers els dos nens: el que neix i el que, espantat, l'espera a casa....
La necessitat de ser estimat...que ben descrit!!
Quant dolor si pressentim que perilla l'amor del que ens rodegen...
Por a ser IGNORATS....minusvalorats..............
Que bonic!!
I és important veure com el nen és capaç de reconèixer aquesta necessitat vital, mentre molts adults sentim vergonya en reconèixer-ho....Sembla que ens donem de menys...Queda malament mostrar-nos "dèbils" proclamant la nosatra FAM D'AMOR..
Felicitats, Carme!!! No deixis mai d'escriure....Rep tot el meu amor....

i molt tendre Nonna_Carme. Una carta plena de bons sentiments i d'esperança amb l'afegit de la fantasia de les fades, una carta, que no per la seva senzillesa, molts de nosaltres i d'altres també, l'hauríem de dur sempre amb nosaltres, per no oblidar d'on venim i on hem de viure. Compartir sense demanar res a canvi és meravellós, i crec que la Maria ho ha entès de meravella.

Felicitats pel relat.


Ferran

PS
ara justament, aquesta setmana havia preparat el RPV i anava d'això, de nounats i la tendresa, aquesta carta hauria estat perfecte pel repte.

La vida, experiència única. quina gran sort reviure-la amb ulls de nounat. Amb la innocència madura de la experiència, diuen que la mes pura de les que hi ha. No de tòpics ni de sensibleries, enfrontant també tota la part de mort que tota vida comporta.

Ho saben prou els que amb ciència s'han posat: l'energia no es crea no es destrueix, però tampoc no és mou sense fricció.

Quan algú menysté el canvi més o menys traumàtic que suposa per a tota criatura l'arribada d'un germanet. Amb l'amor i la gelosia dues cares; com mort i vida, que tant en depenen de com els pares, destil·len i trameten les vivències a les fins a cert punt, seves criatures, que tenen el poder i la funció de protegir i fins a on puguin educar. Em plantejo que faria qualsevol adult que un dia piquessin a la seva porta i li fessin passar un perfecte desconegut dient-li. Tranquil, no passa res. Et farà molta companyia, ja veuràs. Podràs jugar amb ell, però t'hauràs d'encarregar de cuidar-lo i tot el que ara tens, fins i tot les relacions més íntimes; ara les hauràs de comapartir amb ell.

Si si n'haguéssim tret prou profit de la vida, com es desprèn dels teus relats que n'has extret tu. Pesaria mes, de cert la alegria que la por a perdre el que creus tant teu. Però, pot ser que per massa adults, que han perdut la seva innocència i no n'ha tret prou profit, com per fer-ne de nova (innocència "madura" ) no fora tan fàcil. En fi. No m'allargo mes. Per molta vida, molts relats i molta innocència que ajudi a la relataire i al relat- lectors, a saber viure cada no dia, amb ulls i il.lussió de nounats. Sense detriment de la seva dosi d'experiència.

que troba el camí de l'amor al germà gràcies a la traça i la bona psicologia d'uns pares conscients del conflicte que es pot presentar. Tots els infants volen tenir germans però, moltes vegades, els perceben com a rivals per manca de subtilesa dels grans. La gelosia els rosega quan se senten apartats a un segon terme i, en ocasions pateixen molt.
T'he volgut comentar només aquest aspecte dels molts que ens ofereixes en aquest relat tendre (suposo que autobiogràfic) de la teva família. Un recurs literari molt bonic el d'escriure en nom d'una criatura.
Espero que estiguis estupenda de salut.

Opino que has aconseguit conservar i reflectir la frescor infantil, aquest pou d'ingenuïtat i sinceritat que fa tan valuosa la comunicació amb els infants (i entre ells, per descomptat).
Un enorme plaer llegir aquesta emocionant benvinguda al món.
Una abraçada.

un petonet !!
joan ;-)

Un relat que es fica a dins, i fa pessigolles a l’estómac i a les parpelles. Mentre el llegeixes veus l’escena amb absoluta claredat. M’ha emocionat.

I molt real, quasi totes les nenes o nens senten així davant la vinguda d'un germanet-a.
Anna

No entenc perquè l'Eloi diu que la relació entre l'avia i la nena es simbòlica:¿?

Gràcies Carme.

el teu relat és realment molt bonic. Personalment el que més m'ha agradat és el simbolisme d'unió entre la nena i l'àvia... realment és molt sentit!

una abraçada

Eloi

Una petita veu escrita amb mà gran. Una àvia que li cau la baba i una neta que desitja veure l'avia. Una delicia de relat, felicitats per la part que et toca i, sobretot, visca la vida! Una abraçada Nona.

Aleix

M'ha encantat!, és com si sentissis la veu de la Maria mentre parla amb el seu germanet i noia, quan ha arribat el moment de la fada... m'has fet emocionar de debò, apart de que és una expressió molt maca i ben posada per concloure la carta.

Molt bé Nonna. Segueix escrivint coses tan boniques com les que acostumes a oferir-nos!

Una abraçada.

Gemma

una carta escrita des de la més pura sinceritat , plena d'amor i de tendresa

ai si els adults fóssim així...

abraçades !!!

joan

Quina carta més preciosa la que ha escrit l'àvia a través dels sentiments de la Maria. Unes paraules molt sinceres, íntimes; la por de tot germà gran a ser "desatès" per la mare un cop arriba un germanet petit.
M'has fet emocionar perquè d'alguna manera també m'has fet pensar en el meu nét Pol quan va veure com el seu germanet Jan s'arrapava al pit de la mare. En aquell moment vaig entendre com es pot sentir el germà gran, de petit.Tot, però, es va posant al seu lloc i cada fill sap prou bé com l'arriben a estimar els pares.
Una abraçada ben forta, Nonna, i gràcies per aquests moments tan dolços, avui dia molt d'agrair, francament.
Mercè