Carta a un nounat

Un relat de: Nonna_Carme
Hola Lluis ! Sóc la teva germaneta Maria. Tinc sis anys. He demanat ajuda a l'àvia per a escriure't. Jo li deia el que volia dir-te i ella ho escrivia. Ja sé que ara no podràs llegir aquesta carta però la profe del meu cole diu que tinc molt bona memòria i la guardaré en un raconet del cor perqè no se'm oblidi.Ets tan petitó i has d'aprendre a fer tantes coses ! Si amb prou feines saps obrir els ulls! Però no et ppreocupis que jo te'n ensenyaré.M'ha dit el pare que ja fa uns dies que volies venir però es veu que no trobaves el camí i que una doctora molt bona et va agafar de la maneta i et va portar fins a nosaltres. T'haig de dir una cosa que em fa una mica de vergonya. Quan la mare em va dir que vindries a viure amb nosaltres no em va agradar gens. Saps perquè? Veuràs.Al pare i a la mare només els tenia per mi.Ara sobretot la mare haurà d'estar molt pendent de tu. T'haurà de donar els biberons, t'haurà de canviar els bolquers, t'haurà de banyar i tenia por que s'oblidés de mi. Però mira. Quan la mare em va fer seure i et va posar als meus braços, tota la por que havia sentit, va desaparèixer. Era tan feliç que fins i tot tenia ganes de plorar.
Diuen que quan un nadó somriu per primera vegada, fa nèixer una fada. Doncs l'altre dia quan et vaig tenir a la falda , en vas fer nèixer una.
T'estimo molt, germanet.

MARIA

Comentaris

  • Germans per sempre [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 07-07-2014 | Valoració: 10

    M'agradaria poder fer una carta senzilla, curta i entranyable com la teva per a cada un dels instants merabellosos de la vida.
    I estic molt contenta de saber com neixen les fades!
    Una forta abraçada
    Pinya de rosa

  • Aprofito aquest tendre relat...[Ofensiu]
    deòmises | 11-05-2013

    ...per correspondre't a l'entusiasme posat en conèixer-me. Costa poc fer feliç algú que llegeixes de seguit i, finalment, el trobes davant per davant. Potser jo no he fet néixer fades, però he somrigut molt (i m'he notat ben vermell també) en rebre les teves floretes.

    Una abraçada ben ferma, Nonna, un plaer saludar-vos, al teu marit i a tu. Vuitanta anys no són res!


    d.

  • Preciós[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 03-05-2013 | Valoració: 10

    Et felicito Nonna, és un relat molt bell i amb el qual m'he sentit molt identificat, sent jo també germà gran. Et felicito segueix així i no paris d'escriure mai. Per cert com que demanes a la teva biografia les nostres correccions, només dir-te que vagis amb compte a l'hora de repassar la història amb les lletres repetides. I també un petit matís ortogràfic: "se'm oblidi" seria "se m'oblidi" res de l'altre món tampoc (sempre té preferènica l'apòstrof, crec, sinó és així no dubteu en corregir-me també m'ajudarà). Per lo demés, perfecte!
    Edgar
    PD: Potser m'estic fent molt llarg però només agrair-te de llegir els meus relats i donar la teva opinió!

  • Cor de mel[Ofensiu]
    Materile | 21-03-2013 | Valoració: 10

    Ai, Nonna!

    Ets meravellosa, Quina cosa més dolça que has escrit. A van carregades de sentimentsmb poquetes paraules he vista la Maria i he conegut el seu germanet Lluís. Com que suposo que és veritat , i que les veritats van carregades de sentiments, et felicito! Et felic ito, també, perquè deus ser àvia una altra vegada.

    Una abraçada amb l'esperança de llegir-te ben aviat.

    Materile

  • Agraïment i salutació[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 13-03-2013



    Moltes gràcies Nonna!

    Crec que tant tu com jo, som de les que ens agrada "tombar la truita" i intentar si per l'altra banda no se'ns ha cremat ni ens ha quedat crua!

    Un petó molt fort.

    Gemma

  • Un relat entranyable Nonna[Ofensiu]
    Naiade | 12-03-2013

    Captes tan bé els sentiments, sensacions i pensaments d’un infant davant l’arribada d’un germà que m’has fet estremir. Et felicito, aquesta carta desprèn una tendresa tan gran que només qui té un cor immens pot escriure.
    Petons

  • Moltes felicitats![Ofensiu]
    bloodymaruja | 10-03-2013 | Valoració: 10

    Sempre m' emociones amb aquests relats bellíssims i la teva sensibilitat.
    M'ha agradat moltíssim . Aquest nounat tan estimat té el primer regal de la teva ploma que ningú més li podria fer tan bonic.
    Un petó meu i de la meva mare.

  • Molt bufó![Ofensiu]
    Emily Dragonfly | 09-03-2013 | Valoració: 8

    M'ha encantat a mi casi em surten les llàgrimes...
    És molt bonic segueix així Nonna_Carme :)

  • Ets estupenda escrivint [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 04-03-2013 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt com descrius aquest micro-relat, Un somriure d'un nounat és el més bonic del món, perquè en ell hi ha alegria pura, i alegria innata. Respecte al meu poema que m'has comentat, sé que t'extranyarà, però és una opinió, no una veritat, ja que és inventat per mi. Si fora veritat tots seríem amics. Realment l'amistat
    deu de ser donar i rebre sense límits. Un gran salut, d'un que es dedica a la poesia
    des de fa anys. I he rep algun premi literari en el poble on treballe, que és Villanueva de Castellón (València), és estupend de quan en quan rebre aquesta classe de premis. Però en fi, que intente amb altres premis literaris i no he obtingut cap més.
    Un gran salut, Rafael Molero Cruz

  • Savis consells[Ofensiu]
    rautortor | 04-03-2013


    No és fàcil escriure en nom d’un altre i molt menys si aquest altre és un infant. Però, no cal dir que qui ens presenta l’escrit és una besàvia. Això comporta molta saviesa i també molta tendresa.

    Certament, són reflexions sàvies, consells a tenir en compte pels pares a l’hora de fer front als problemes de gelosia que acompanyen l’arribada d’un nou membre a la família. Tots hi em passat per aquesta situació. Amb més o menys fortuna. Alguns ho hem superat –els meus pares m’explicaven els meus atacs de gelosia quan va néixer la meva germana petita, jo tenia aleshores sis anyets també, quina casualitat! –, però n’hi ha molts que encara els dura i els durarà de per vida. Cal tenir tacte i estar alerta per evitar sofriments innecessaris. L’arribada d’un nou nadó sempre ha de ser motiu de felicitat, per a tots. I, tal com ens descrius, la solució passa per transmetre a l’antic rei que no perdrà cap dels seus privilegis, ans al contrari, gaudirà de molts altres gràcies al germà/germana que ha arribat.

    Gràcies per transmetre’ns els teus savis consells en forma literària, senzilla i emotiva.

    Raül

  • sense amor, moriríem......[Ofensiu]
    teresa serramia | 04-03-2013

    que bonic!!
    Molt didàctic... Molt tendre...Molt real....
    Quanta tendresa vers els dos nens: el que neix i el que, espantat, l'espera a casa....
    La necessitat de ser estimat...que ben descrit!!
    Quant dolor si pressentim que perilla l'amor del que ens rodegen...
    Por a ser IGNORATS....minusvalorats..............
    Que bonic!!
    I és important veure com el nen és capaç de reconèixer aquesta necessitat vital, mentre molts adults sentim vergonya en reconèixer-ho....Sembla que ens donem de menys...Queda malament mostrar-nos "dèbils" proclamant la nosatra FAM D'AMOR..
    Felicitats, Carme!!! No deixis mai d'escriure....Rep tot el meu amor....

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 03-03-2013

    i molt tendre Nonna_Carme. Una carta plena de bons sentiments i d'esperança amb l'afegit de la fantasia de les fades, una carta, que no per la seva senzillesa, molts de nosaltres i d'altres també, l'hauríem de dur sempre amb nosaltres, per no oblidar d'on venim i on hem de viure. Compartir sense demanar res a canvi és meravellós, i crec que la Maria ho ha entès de meravella.

    Felicitats pel relat.


    Ferran

    PS
    ara justament, aquesta setmana havia preparat el RPV i anava d'això, de nounats i la tendresa, aquesta carta hauria estat perfecte pel repte.

  • D'innocències i nounats.[Ofensiu]
    Epicuri | 03-03-2013

    La vida, experiència única. quina gran sort reviure-la amb ulls de nounat. Amb la innocència madura de la experiència, diuen que la mes pura de les que hi ha. No de tòpics ni de sensibleries, enfrontant també tota la part de mort que tota vida comporta.

    Ho saben prou els que amb ciència s'han posat: l'energia no es crea no es destrueix, però tampoc no és mou sense fricció.

    Quan algú menysté el canvi més o menys traumàtic que suposa per a tota criatura l'arribada d'un germanet. Amb l'amor i la gelosia dues cares; com mort i vida, que tant en depenen de com els pares, destil·len i trameten les vivències a les fins a cert punt, seves criatures, que tenen el poder i la funció de protegir i fins a on puguin educar. Em plantejo que faria qualsevol adult que un dia piquessin a la seva porta i li fessin passar un perfecte desconegut dient-li. Tranquil, no passa res. Et farà molta companyia, ja veuràs. Podràs jugar amb ell, però t'hauràs d'encarregar de cuidar-lo i tot el que ara tens, fins i tot les relacions més íntimes; ara les hauràs de comapartir amb ell.

    Si si n'haguéssim tret prou profit de la vida, com es desprèn dels teus relats que n'has extret tu. Pesaria mes, de cert la alegria que la por a perdre el que creus tant teu. Però, pot ser que per massa adults, que han perdut la seva innocència i no n'ha tret prou profit, com per fer-ne de nova (innocència "madura" ) no fora tan fàcil. En fi. No m'allargo mes. Per molta vida, molts relats i molta innocència que ajudi a la relataire i al relat- lectors, a saber viure cada no dia, amb ulls i il.lussió de nounats. Sense detriment de la seva dosi d'experiència.

  • La princesa destronada[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-02-2013 | Valoració: 10

    que troba el camí de l'amor al germà gràcies a la traça i la bona psicologia d'uns pares conscients del conflicte que es pot presentar. Tots els infants volen tenir germans però, moltes vegades, els perceben com a rivals per manca de subtilesa dels grans. La gelosia els rosega quan se senten apartats a un segon terme i, en ocasions pateixen molt.
    T'he volgut comentar només aquest aspecte dels molts que ens ofereixes en aquest relat tendre (suposo que autobiogràfic) de la teva família. Un recurs literari molt bonic el d'escriure en nom d'una criatura.
    Espero que estiguis estupenda de salut.

  • Reeixit[Ofensiu]
    franz appa | 28-02-2013

    Opino que has aconseguit conservar i reflectir la frescor infantil, aquest pou d'ingenuïtat i sinceritat que fa tan valuosa la comunicació amb els infants (i entre ells, per descomptat).
    Un enorme plaer llegir aquesta emocionant benvinguda al món.
    Una abraçada.

  • gràcies de nou nonna...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-02-2013

    un petonet !!
    joan ;-)

  • Emocions[Ofensiu]
    Carles Ferran | 27-02-2013

    Un relat que es fica a dins, i fa pessigolles a l’estómac i a les parpelles. Mentre el llegeixes veus l’escena amb absoluta claredat. M’ha emocionat.

  • Molt maco i tendre.[Ofensiu]
    Annalls | 26-02-2013

    I molt real, quasi totes les nenes o nens senten així davant la vinguda d'un germanet-a.
    Anna

    No entenc perquè l'Eloi diu que la relació entre l'avia i la nena es simbòlica:¿?

  • Molt emotiu...[Ofensiu]
    Eloi Miró | 26-02-2013

    Gràcies Carme.

    el teu relat és realment molt bonic. Personalment el que més m'ha agradat és el simbolisme d'unió entre la nena i l'àvia... realment és molt sentit!

    una abraçada

    Eloi

  • Una gran veu petita[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-02-2013 | Valoració: 10

    Una petita veu escrita amb mà gran. Una àvia que li cau la baba i una neta que desitja veure l'avia. Una delicia de relat, felicitats per la part que et toca i, sobretot, visca la vida! Una abraçada Nona.

    Aleix

  • Es preciós Nonna,[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 26-02-2013


    M'ha encantat!, és com si sentissis la veu de la Maria mentre parla amb el seu germanet i noia, quan ha arribat el moment de la fada... m'has fet emocionar de debò, apart de que és una expressió molt maca i ben posada per concloure la carta.

    Molt bé Nonna. Segueix escrivint coses tan boniques com les que acostumes a oferir-nos!

    Una abraçada.

    Gemma

  • què bonic nonna !!![Ofensiu]
    joandemataro | 26-02-2013 | Valoració: 10

    una carta escrita des de la més pura sinceritat , plena d'amor i de tendresa

    ai si els adults fóssim així...

    abraçades !!!

    joan

  • Tendresa en estat pur![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 26-02-2013

    Quina carta més preciosa la que ha escrit l'àvia a través dels sentiments de la Maria. Unes paraules molt sinceres, íntimes; la por de tot germà gran a ser "desatès" per la mare un cop arriba un germanet petit.
    M'has fet emocionar perquè d'alguna manera també m'has fet pensar en el meu nét Pol quan va veure com el seu germanet Jan s'arrapava al pit de la mare. En aquell moment vaig entendre com es pot sentir el germà gran, de petit.Tot, però, es va posant al seu lloc i cada fill sap prou bé com l'arriben a estimar els pares.
    Una abraçada ben forta, Nonna, i gràcies per aquests moments tan dolços, avui dia molt d'agrair, francament.
    Mercè

Valoració mitja: 9.78

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1574 Comentaris

151859 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.