Carta a un càncer

...emocionar-me mentre el llegia... aquest relat ja té algun temps i no sé com està la situació actualment, però només dir-te i amb tota la certesa i el convenciment, que quan sembla que tot ja està, que no queden forces, que tot s'acaba, sempre l'amor és aquesta última empenta que no ens deixa caure, que no ens deixa tirar la tovallola, és la força més gran que existirà mai, i estic segura que era l'amor qui t'acompanyava les mans i et resseguia les lletres que escribies, perquè s'hi pot notar el seu traç dolç.

Una abraçada molt i molt forta i molts ànims.
És un text preciós

Nomès dir-te que molts ànims i endavant!

No sé la situació actual en la que estàs però sé pel que estas passant. he hagut de lluitar contra ell, amb unes de les dos persones que més estimo en aquest món: el meu pare i el novio. el maleït càncer ens canvia la vida, però no podem deixar que ens venci a nosaltres també. No deixis de lluitar mai i desde el meu sentit cor et dono totes les forces perque puguis seguir lluitant...


Molts, molts petons.

quins calfreds per tot el cos... no he pogut estar-me de deixar caure alguna llàgrima...

està super ben escrit...

continuem lluitant contra ell!


annna*

Noia,k maco!!M´agrada molt com li plantes cara,com no deixes de lluitar...Genial!!
Un petó

No és la primera vegada que llegeixo aquest relat, però tot i així no he pogut evitar les llàgrimes

Felicitats!
Pel relat, per la lluita, per la força. és un relat extraordinari. Les paraules justes. Sense excessos, sense recreacions.
Parlar de tu a tu a allò que te la té jugada i que no et deixa viure, potser és una manera de desfogar-se. I ho has sabut fer d'una manera elegant i freda.
Potser massa freda? no ho crec, ja que això no vol dir insensible, oi?
Dius al relat que t'has endurit. No puc creure que aquestes paraules les escrigui algú endurit, en el sentit més pejoratiu de la paraula...

molts ànims!

Marc Freixa (Joan Petit)

Descriure alguna cosa que fa mal no és fàcil. I no és fàcil descriure els sentiments quan els estàs sentint a flor de pell, sense el temps de reflexió que et permet racionalitzar i canalitzar els sentiments d'una forma menys visceral i més apagada.
En aquest relat, Marta, dius tot allò que no surt del cap, sinó del cor. Has fet paraules d'una emoció, i gràcies a aquestes paraules has fet despertar en mi una certa incomoditat, una repulsió més intensa cap a aquest drama que sempre colpeja a qui ni deuria.
No hi ha paraules que et pugui dir que no t'hagi dit algú més proper i més conegut que jo, un simple company teu d'aquest llarg i estret camí que és la vida, però tampoc em fa falta. Quan et vegi no ho faré amb compassió, amb la tristor que provoca una mala notícia, sinó que intentaré veure en els teus ulls l'esperança que es desprén de les teves paraules i em deixaré untar per ella, per, d'aquesta manera, pensar que, malgrat els daltabaixos que patim, aquesta vida val la pena.

Només enviar-te un petó i una abraçada ben forta.

eis!
qui més qui menys hem conviscut el càncer prop nostre, en coneguts, en familiars, alguns de molt breus, altres d'eterns, alguns cops hem guanyat, la majoria de vegades hem perdut la batalla.
la teva carta, en el fons de mi no és una carta a la mort sinó a la vida, no pas a la destrucció ni a la desesperació sinó a l'esperança que acabarem guanyant la guerra perquè tu ja has començat per guanyar la teva batalla particular que no ha sigut absent de llàgrimes i de dolor, m'ho puc imaginar... ho puc saber.

segueix composant i escrivint... després del MARÇ l'abril fa caure la pluja (aigües mil) però amb elles la Natura reneix una vegada i una altra amb més força.

ànim!

ens ha atret a molts a llegir aquesta carta perquè, per desgràcia, molts hem rebut la seva visita, de més o menys aprop.

Subscric especialment el comentari de "dunes". El teu relat no és per puntuar, és només per valorar-lo des del cor, i per agrair-te tot el sentiment que li has sabut donar, convertint-lo, a més a més, en un text encoratjador, escrit per una persona que sap que ha hagut de créixer depressa, sense saber-ho, i que, a sobre, ho ha fet meravellosament bé.

Vols una confessió? he plorat molt llegint-lo perquè m'ha portat records de només fa un any. M'hauria agradat llegir-li aquesta carta a la meva mare.

Gràcies per haver-la escrit. Has sabut sintetitzar sentiments i pensaments molt difícils d'expressar en circumstàncies tan especials.

Només puc afegir una cosa: sigues forta i, com bé dius tu mateia, amb tu no podrà, al menys amb el teu cor no, perquè, paradoxalment, el maleït ja s'ha encarregat de fer-te'l prou fort per a no poder destrossar-te'l.

Un petonet, molts ànims i endavant sempre!

I ara una nota de color per eixerir-nos les ànimes: si aquesta és la teva setmana del Coment (vaig una mica estressada)... he complert! i si ho va ser... perdona'm el retard!

Descriure un càncer viscut des de dintre casa realment és cert que et deix la pell de gallina, a més està molt bé la manera d’escriure-ho en format carta, molt original i pel que fa a tot el relat, molt real i amb molt de sentiment.

No ser que dir-te...t'ho he dit tot.
I realment m'has deixat impressionada...això és el que realment penses i et felicito per haber-ho tret enfora i més en una pàgina web...

Ploro al veure com l'enemic es menja les bones persones, com invadeix les vides de gent amb bons sentiments i amb moltes coses que aportar a la vida.

Res no servirà per borrar aquest patiment que a tots us priva de ser lliures, no serveixen les paraules en aquests casos, ni els fets per molt que costi d'acceptar per part dels altres. No canvia res que et digui que estic aquí, ni que t'ho demostri dia a dia...però espero que algun dia aquesta gent que et valora pel que ets, pel que sents, pel que penses, pel que dius i pel que fas, sigui un petit motiu per seguir lluitant per tu.

Lluita per tu, i pels que t'estimes.
un peto molt gran

merci a tots, de debò. Dunes: estudio 3r d'Infantil a la UB, ja acabo aquest any. No és la mateixa universitat, però si necessites res, ja ho saps!

Merci pels comentaris. Petons

Quina gran descoberta trobar-te entre els relats d'aquesta pàgina web... No et conec, però m'impactes. Potser pel que en certa manera compartim...
Trobo que el format de carta és el millor per deixar lliures les cabòries; sovint intento fer-ho (el meu error és entregar-les). I et felicito per l'empenta d'exterioritzar allò que et dol; és la millor manera d'evitar que et corroeixi per dins. No et valoraré amb cap nota; el que plasmes en aquestes línies són sentiments, i massa personals com per classificar-los fredament; sàpigues, però, que tens mans d'or per escriure.
Em permets fer-te una pregunta? He llegit la teva biografia: on estudies per "dedicar-te als més petits"? És que jo he començat aquest any a Bellaterra. M'ha sobtat la coincidència.
Ànims! Et desitjo el millor, i confio que tindràs coratge per lluitar contra el maleït. Els d'aquí baix, la terra, sóm més forts que ell, no ho dubtis (...i sé que no ho faràs!)

Març, permet que et doni un consell.

Oblida't del càncer. Ara ja només és cosa dels metges.

Acosta't a la teva mare, tant com puguis. Segur que ja ho fas. Toca-la. Acaricia-la. Digues-li que l'estimes. Estigues molt per ella.
Llegeix-li les teves poesies. Segur que ja ho fas.

M'has fet recordar tantes coses.

Una abraçada.

NO gaire més a dir.

Endavant!

m´estimo més no escriure gran cosa... m´has deixat sense paraules... has barrejat els sentiments i la bellesa literària amb un còctel tràgic, has mostrat una força maduríssima que no pots ser vençuda, has après la vida en pocs mesos, has dominat l´ànima trèmula de dolor i has escrit amb sang una defensa de la vida, has donat la cara i ell... no podrà contra tu, aquesta serà la seva derrota!!!
m´has tocat l´ànima, marta... en lloc de fer un escrit tou, enfonsat, derrotista ( que seria lògic) has volat pel damunt d´aquesta dura experiència... la vida t´estarà sempre agraïda... perquè saps una cosa ( ningú més que tu ho sap)... la vida del cos, tard o d´hora perd la batalla, el cos ho sap... però ell, rabia de foc rugent quan no pot dominar l´ànima!
petons i abraçades... ( seguiré parlant amb tu en mail )

Avui fa 2 anys que va morir el meu pare i no esperaba trobarme un relat com aquest! moltes gracies per escriure aixi!