CAMINS AL CEL

Un relat de: MariaM
El dia es despertà amb ganes, si més no, això em semblava perquè allà a la llunyania, el cel era rogenc, encara. Quan ens saludem, amb el sol, ell fa estona que s’ha llevat, jo no soc tan matinera; el descobreixo quan ja dansa per damunt del fil daurat de l’horitzó. M’han vingut ganes d’anar-lo a trobar; durant la setmana no s’ha deixat veure, els núvols, grisencs i atapeïts, li barraven el pas.
Per gaudir, plenament, de la seva companyia abandono la ciutat per unes hores; sorollosa i farcida d’entrebancs, ara per ara, es fa intransitable i poc amable.
He fet alguns quilòmetres, no massa, però algun trencall hi haurà que s’endinsi a la muntanya. He deixat el cotxe en un espai esclarissat, on n’hi havia un parell més. Em convé caminar i trepitjar el terra sense asfaltar.
L’he trobat, i tant!, terra, palets, pedres cantalades; tinc el que volia, i més. M’he enfilat muntanya a munt; ja no em recordava que feia tanta pujada, o potser m’ho sembla a mi; estic prou desentrenada. No sé el temps que hi porto, però, ja esbufego; de no dur texans, tindria les cames ben esgarrinxades, ara, tan sols en tinc als braços, perquè m’he tret la dessuadora, suava. Un parell de vegades he ensopegat, hi ha diversos troncs i pals mig soterrats, a un d’ells l’he confós amb una serp, o tal vegada n’era, ves a saber, de l’ensurt no me n’he escapat.
No me n’adonava que havia pujat molt, massa; el boscam és prou frondós i, a més, s’ha de dir tot, començava a estar lleugerament cansada, quan m´he trobat en una cruïlla i no sabia per on tirar; per bé que hi hagués indicadors, desconeixia el destí dels dos: “Can Pistraus” l’un i “Camí al Mirador Mar i Cel”. S’acabaren els dubtes, no hi havia color. No tenia cap ganes de perdre’m, tirant per un, i adés, l’altre era més seductor i romàntic, al Mar i del Mar al Cel, m’he dit. Feta la tria, he continuat més animada i segura.
De lluny estant, he vist alguna cosa, indefinible, penjant d’un arbre; en apropar-m’hi, m’he ben espantat: era un sac del qual en sortia un cap! Ha anat d’un fil que m’agafés un atac de cor. Abans d’esfereir-me, han aparegut una filera d’indis cantant i ballant. Eren minyons de muntanya, que no tenien cap intenció de rostir-me en una foguera.
Tot i haver anat a passes comptades, per por de caure, havia arribat, finalment, i escortada d’una bona part de la colla d’indígenes, fins una esplanada, estranyament, més concorreguda del que es podia pensar ja que durant el camí no m’havia creuat ni vist ningú, llevat dels indis.
M’he assegut en un banc de fusta sense que em sorprengués que fos allí. Es clar que després de l’encontre amb els indis, ja no em podia sorprendre res. Amb uns moments de descans m’he refet; en tenia prou per fixar-me en el que hi havia al meu voltant; m’ho mirava de fit a fit.
Uns rètols, no improvisats, pel que es veu de desgast, assenyalen cap al mirador cara al mar, i el Mar era allà; un altre, cap el “xiringuito” del cel, i el Cel hi era, i un altre, encara, Funicular, i no dubto que hi és.
O sigui, que el Camí al Cel, també es pot fer amb funicular! ...Uff!

Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-05-2022

    Hola, Maria M: Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió als meus poemes paral·lels, "El teu somriure" i "El nostre llit". M'alegra que t'hagen agradat.
    Bona nit i fins a l'altra.
    Cordialment.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-05-2022 | Valoració: 10

    El teu relat de muntanya m’ ha agradat molt . Hracies per llegir i comentar , espero no espantar te gaire .

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-05-2022 | Valoració: 10

    El teu relat de muntanya m’ ha agradat molt . Hracies per llegir i comentar , espero no espantar te gaire .

  • Cap al cel[Ofensiu]
    Nil | 05-05-2022

    Llegint-he he acabat, com tu, fatigat!, però ha valgut la pena...I més en el meu cas que no sóc gaire d'anar per la muntanya i si per la vora de la mar. M'ha agrada com un escenifiquen i com arribés a un final que ofereix l'alternativa de prendre la drecera "Cap al cel". Enhorabona, Ni.

  • GRÀCIES....[Ofensiu]
    jomagi | 03-05-2022

    ... pel teu animador comentari. Gràcies, les teves paraules m'han fet veure de nou el Sol.
    Et segueixo MariaM.
    Una abraçada. Josep.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-05-2022

    Hola, MariaM: Bona vesprada:
    Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre els relats del "Jovençà" i "El vint-i-cinc de desembre".
    M'alegre que t'hagen agradat.
    Cordialment.

  • Intriga sostinguda[Ofensiu]
    llpages | 02-05-2022 | Valoració: 10

    El relat t'enganxa fins al final, un final sorprenent i ben trobat. M'agrada quan el que s'explica et pica la curiositat i et va portant per on l'escriptor vol, és un plaer de lectura.
    Trenar un tema que interessi amb una habilitat descriptiva en l'escriure és molt difícil, però aquí s'ha aconseguit. Enhorabona, MariaM!

  • Vaja sorna no dita. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-05-2022


    No saps com eixir de tot el que t'envolta i acabes boja per eixir dels camins al cel.
    Amb molta ironia, aquest nou relat. Sempre em sorprens.
    En tinc dos poemes nous que són prou bé. Quan pugues i tingues temps, ja em diràs coses.
    Cordialment.

  • A peu O en funicular[Ofensiu]
    Prou bé | 01-05-2022

    Quin relat. Atrapada fins al final! Jo també hauria triat el mateix camí...per això del mar!
    Molt bo
    Amb total cordialitat

  • Ironia amagada.[Ofensiu]
    SrGarcia | 01-05-2022

    Quin relat...
    Les ganes de trobar la naturalesa, el desengany, els nens aborígens, les coses artificials que ens envolten i no ens en podem desempallegar...
    Un relat rodó, fet d'una ironia molt amagada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: