Cercador
Càbales (o Vèrbola)
Un relat de: deòmisesNingú no l'ha refusada en cap moment per la seva condició de vídua o per haver perdut el vincle amb el seu món anterior. Sinó perquè la naturalesa humana és inescrutable i rara. A més, per què no es pot considerar, també ella, mereixedora d'ocupar aquest espai comú, sense haver-se d'amagar de les males llengües? Com passa a qualsevol altra banda, té el seu grup d'amistats confidents i més properes, a l'igual que hi ha les persones que la ignoren o li restringeixen l'accés a les seves converses. No es posa pedres al fetge per aquestes rancúnies; al contrari, s'apressa per enllestir la compra o la neteja i així no es perd les xafarderies més suculentes. Encara que no gosi posar-hi cullerada perquè peca de prudent.
La Camèlia feineja i segueix atenta tant el darrer rumor com el fil de la trama perquè, enmig de l'emoció de descobrir una infidelitat o d'escoltar els entranyables records d'infantesa de les ancianes del poble, l'ordit no se li emboliqui i se li vagi en orris tot el sargit. L'ormeig ha de quedar perfecte perquè la captura no se'n ressenti, malgrat la vèrbola de les dones dels mariners.
Comentaris
-
Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]Agrupació.Relataires | 17-10-2016
Benvolgut / benvolguda
Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
on es faran públics els premis principals del concurs.
Associació de Relataires en Català (ARC) -
Enhorabona![Ofensiu]Agrupació.Relataires | 01-03-2016
Benvolgut / benvolguda relataire:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.
Cordialment,
Comissió Concursos
TEXT AUTORITZACIÓ
En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de ..............................................................................,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.
on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.
Data ....................................... -
Bona feina[Ofensiu]Endevina'm | 28-01-2016
Dins de la ja acostumada bona tasca literària que ens aportes, aquest cop has fet una xarxa escrita per dur-nos fins on tu ens volies fer arribar. Bona feina, sí, i ben escrita, un relat més que rodó, enreixat.
Felicitats per la tria!
Ferran -
El valor de viure[Ofensiu]Materile | 17-01-2016 | Valoració: 10
Un relat molt ben escrit i estructurat que ens condueix a seguir el camí de la Camèlia. A la vida no tot és fácil i pot resultar difícil conviure en una comunitat, obligacións personals i la viduïtat.
Felicitats,
Materile -
El punt de la balança[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-01-2016 | Valoració: 10
Trobar el punt just de la balança, aquell que no es decanta massa cap un costat o un altre, hauria de ser un objectiu aconseguible. Ara per ara, crec que per la protagonista del relat será difícil. Què hi ha de dolent en xerrar o escriure una estoneta amb persones desconegudes o no? La petita conversa de cada dia pot ser molt comfortable. Una abraçada.
Aleix -
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 14-01-2016 | Valoració: 10
Fins al final ha captat la meva atenció
Montse -
L'ormeig ha de quedar perfecte[Ofensiu]aurora marco arbonés | 14-01-2016 | Valoració: 10
Fins al final de l'interessant relat, no ens has fet saber que la Camèlia és vídua d'un mariner i que, segurament, ha estat el mar qui li ha arrabassat el marit. I que, com totes les dones dels mariners, acaba sargint les xarxes que d'altres homes utilitzaran per a guanyar-se el pa amb la pesca.
Això ens aclareix el rebuig que experimenta per part d'algunes persones del seu voltant. Un poble petit, les xafarderies pròpies d'aquests indrets i la solidaritat de companyes que comprenen la situació en la que es troba.
Ha estat un relat molt ben escrit i estructurat, que mostra que tens força talent a l'hora de connectar amb el lector. Et poso a preferits.
Bon any nou!
Valoració mitja: 10
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978