Bous embolats.

Un relat de: Joan Colom
Es va despertar de sobte, però encara va trigar uns segons a reaccionar i adonar-se que tot havia estat un malson. Un malson que es repetia cada nit d’ençà que, com a alcalde d’aquell poble, havia sol·licitat per primer cop a la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre l’autorització per fer bous embolats en el correbou de la festa major. Ell ja sabia que metafòricament era tant o més cornut que els bous de la festa, però l’experiència de dues boles de quitrà cremant a tocar el front i socarrant-li les pestanyes, per més onírica que fos, no la podia suportar. Ell era una persona i no una bèstia, per bé que aquell coi d’animalistes no en fessin distinció, i ja se sap que les bèsties són bèsties i no pateixen.

Comentaris

  • Sis morts.[Ofensiu]
    Joan Colom | 30-08-2022

    No és que em faci feliç que enguany hi hagi hagut sis morts en els correbous, però ningú no els obligava a ser-hi. Tant de bo serveixin per erradicar almenys els bous embolats.

  • Correbous[Ofensiu]
    Prou bé | 26-07-2022

    Un bon relat que reflecteix una realitat cruel: el patiment animal i, també, una realitat esperpèntica: el "patiment" del senyor alcalde.

    Amb total cordialitat

  • Inhumà[Ofensiu]
    Marina i punt | 23-07-2022

    Cal estar ben cec per no veure el patiment dels animals i ser molt pitjor que una bestia per mostrar-se’n insensible.

    Salutacions

  • Com les paparres[Ofensiu]
    llpages | 23-07-2022 | Valoració: 10

    Sóc de l'opinió personal que alguns polítics estan tan aferrats als càrrecs que ni amb un parell de boles de quitrà cremant al front deixarien el poder. Però està bé de criticar-los, i més quan permeten maltractament animal, una crueltat inadmissible. Bona feina, Joan Colom!