Bessó

Ostres, ja ho hauria pogut explicar, oi?
Final sorprenent, tot i l'avís del títol.

Salutacions

Marina

Ni el títol m'ha fet caure en el final! Ben escrit els sentiments expressats amaguen el misteri!
Un bon relat!
Amb total cordialitat

que m'ha deixat amb la boca oberta. Tant patiment i odi, per un fet insòlit i desconegut per a tu.
Les sorpreses de la vida. Què hi farem!

Entretingut aquest relat Magda. Et seguiré llegint.

Salutacions.

Rosa.

Bon dia, Magda Garcia:

M'ha agradat la teua manera d'escriure. Expliques molt bé el que sent la protagonista, que a banda es molt rancuniosa com demostra la frase: "el vaig odiar infinitament durant molt de temps".
Ara bé, el final és sorprenent: un germà bessó! Qui ho anava a dir! En aquest moment, penso cap a ell amb pena, perquè si la relació podia haver anat bé, per culpa d'aquesta anècdota, acaba fatal.

Una abraçada i fins la propera,

Helena

Ja és tenir mala sort que en cap moment de la relació no sortís el tema del germà bessó, ni per amics o coneguts comuns, però a vegades les circumstàncies no afavoreixen el que sembla obvi. Un relat curt i ben trenat, fins al final et manté encuriosit. Enhorabona, Magda!