Cercador
Berenar per oblidar
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
El seu vestit de casament groguejava dins l’armari perquè era el tercer que fugia quan li plantejava passar per l'altar. Erasmus com a excusa al matrimoni era difícil d'assimilar. A la quarta decepció, va decidir comprar el quiosc. Ara, al menys, berenava sentint-se com a casa.
Comentaris
-
Desengany[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 09-12-2022 | Valoració: 10
Bon dia, Magda:
Com és d'addient la xocolata per treure les penes d'amor amb el seu caràcter també addictiu. Si la combinem amb xurros, la combinació pot ser excel·lent.
És un relat ben resolt tot i que sigui diferent al que ella havia pensat, Ella volia un matrimoni i una casa i, al final, al quiosc se sent com a casa.
Potser sigui millor així que un marit poc convençut en el matrimoni i que l'abandoni o faci vida a la barra d'un bar bevent i lamentant-se perquè no haver triat un altre tipus de vida. Almenys, el d'Erasmus va ser sincer.
En fi, als desenganys, xocalata de valent.
Una forta abraçada, -
Xuxos i xurrus[Ofensiu]Prou bé | 08-12-2022
Que bons! I tant que poden consolar! I com diu la Rosa, més val sola que mal acompanyada.
Divertit i ben explicat!
Amb total cordialitat -
humor [Ofensiu]Atlantis | 07-12-2022
M'ha fet riure. Ben trobat el relat.
-
Una xurreria magnífica. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 06-12-2022 | Valoració: 10
Vaja! Com va comprar el quiosc, se sentia benaurada i així podia berenar i sentir-se molt bé. En tots els aspectes, es poden veure les coses d'una manera o altra.
Bon relat, Magda.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Decebuda....[Ofensiu]Rosa Gubau | 06-12-2022
per la fugida de les parelles, apaivagada per la dolçor dels xurros i la xocolata. Sentirse com a casa és un consol, però sempre és molt millor estar sola que mal acompanyada.
Bon relat Magda.
Salutacions.
Rosa.
l´Autor
146 Relats
487 Comentaris
38506 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.
Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.