Cercador


Llista categories

Ara en diuen love hotels, dels meublés. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
D’ençà que s’havien conegut en aquella celebració de l’empresa on treballaven els seus cònjuges, l’Anna, feliçment casada amb Benet, i en Carles, feliçment casat amb Diana, es trobaven els dijous en un discret meublé dels afores. Coincidien en que la satisfacció del fort desig mutu no implicava qüestionar les respectives relacions conjugals, així que prescindien de preàmbuls i anaven per feina: com que enllestien en menys d’una hora, tenien reservada l’habitació cada dijous de cinc a sis de la tarda.

Diana i Benet dinaven com sempre amb altres companys de feina, en un ambient distès. Quan es van adonar que l’Esteve, un conco llibertí i habitualment faceciós, es mostrava reservat, van interpel·lar-lo. Després de fer-se el longuis, l’Esteve va confessar que havia estat testimoni d’una infidelitat doble: dijous, en sortir de treballar, esperant el seu últim flirt en el meublé on havien quedat, havia vist els seus respectius marit i muller; els noms no els recordava, d’aquella festeta de l’empresa, però era molt fisonomista i eren ells, n’estava segur. Benet i Diana es van mirar, atònits, sense saber què dir. Quan tornaven a la feina, aclaparats però refets de l’ensurt, van decidir parlar-ne dijous en plegar de treballar: no en va era la tarda que l’Anna deia anar a unes sessions de ioga i en Carles al sindicat, i disposarien de més temps per discutir si valia la pena adoptar alguna mesura conjunta.

Al cap de dos dijous, quan l’Anna i en Carles sortien de l’habitació, van quedar de pedra en veure allunyar-se pel passadís, en direcció a l’ascensor, en Benet i la Diana abraçats per la cintura i fent-se carantoines. Va ser com posar oli en un llum: van quedar per veure’s el dijous següent, per decidir què calia fer; però cap dels dos va acudir a la cita.

Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXLVII (tema: EN PARAL·LEL) i consta de 300 paraules, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • Correcció [Ofensiu]
    Prou bé | 17-04-2023

    Ara en diuen...

  • Agafen diuen...[Ofensiu]
    Prou bé | 17-04-2023

    Com sempre, viure la vida!
    Un relat que amaga i desvetlla coses i acaba amb un cert interrogant. Ben escrit. Com sempre, i amb una descripció dels fets que no deixa d'interessar en cap moment.
    Amb total cordialitat

  • Pagar amb la mateixa moneda[Ofensiu]
    llpages | 17-04-2023 | Valoració: 10

    Un relat entretingut sobre relacions obertes que s'acaben tancant. Final ben resolt pel que fa a originalitat i sorpresa (segurament hi ha casos més rocambolescs a la vida real, per allò que la realitat sempre supera la ficció). La confessió del company de feina que destapa la infidelitat és el menys creïble de tota la narració, però està bé que l'autor avisi del tarannà del delator. Aplaudeixo la idea del text i la manera com s'explica i es resol la trama, enhorabona, Joan!

    PD: ets esclau dels tres-cents mots? Per què els comptes a cada relat? Si és per entrar a concurs, ho entenc, però qui sap si per unes línies més el text guanyaria en qualitat encara que es quedés sense premi. Bé, és una reflexió personal, no en facis cas. Seguim llegint-nos.

l´Autor

Joan Colom

305 Relats

805 Comentaris

91070 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >