Alarmes

Aclaparada, palpes en la foscor el lloc on suposes que deu ser el mòbil i amb una manotada en desactives l'alarma. Continues dormint confiada que el lapidari gerro d'aigua freda de l'snooze et despertarà amb estrident puntualitat en cinc minuts. Llavors et llevaràs i comprovaràs l'hora exacta en la pantalla de l'aparell. 6:08 AM. Aixecaràs la persiana i el resplendor dels fanals s'escolarà per l'habitació. Et grataràs una natja i t'encaminaràs al lavabo per a efectuar, d'una revolada, les accions mínimes de la higiene personal. Et vestiràs igual de ràpid i, amb el pas accelerat, engraparàs la bossa de mà, el manyoc de claus, l'abric, la bufanda i la gorra.

En un tres i no res, apareixeràs al portal del bloc de pisos i, tot fixant la vista al davant, avançaràs com una tanqueta vers el camp de batalla. Mentalment, passaràs llista de l'elenc que trobaràs. L'Amèlia, la secretària que ha grimpat ritme de bagassa, en Melquíades, el mecànic que perd oli però no pas d'arranjar motors, la Pròcula, que per la seva mala llengua ha estat abandonada pel seu marit, que prefereix la d'una altra dona. Podràs emplenar la buidor del trajecte amb aquesta fira de mecs del barri on vius.

I la primera botzina anunciarà el teu moment preferit, quan la ciutat bull entre nervis i olor de benzina combustionada, arrencades i frenades, i embussos sempre als mateixos punts, com si es tractés d'una funció teatral. I somriuràs perquè et sentiràs part d'aquesta massa que greixa l'engranatge fabril, augmentaràs el pas entusiasmada i deixaràs enrere escombriaires i taxistes, i les misèries de tots plegats. Travessaràs passos de vianants i t'aturaràs mentre el semàfor estigui vermell i esguardaràs el rellotge de forma compulsiva, com si els minuts s'escapessin, i quan arribis als afores somicaràs desemparada de tothom, plena de vergonya perquè no saps demanar ajuda i no tens esma d'apropar-te a l'oficina de Treball ni d'anul·lar l'alarma de quan tenies feina.

Aclaparada de nou, palpes en la foscor.