Alarmes

Un relat de: deòmises
Aclaparada, palpes en la foscor el lloc on suposes que deu ser el mòbil i amb una manotada en desactives l'alarma. Continues dormint confiada que el lapidari gerro d'aigua freda de l'snooze et despertarà amb estrident puntualitat en cinc minuts. Llavors et llevaràs i comprovaràs l'hora exacta en la pantalla de l'aparell. 6:08 AM. Aixecaràs la persiana i el resplendor dels fanals s'escolarà per l'habitació. Et grataràs una natja i t'encaminaràs al lavabo per a efectuar, d'una revolada, les accions mínimes de la higiene personal. Et vestiràs igual de ràpid i, amb el pas accelerat, engraparàs la bossa de mà, el manyoc de claus, l'abric, la bufanda i la gorra.

En un tres i no res, apareixeràs al portal del bloc de pisos i, tot fixant la vista al davant, avançaràs com una tanqueta vers el camp de batalla. Mentalment, passaràs llista de l'elenc que trobaràs. L'Amèlia, la secretària que ha grimpat ritme de bagassa, en Melquíades, el mecànic que perd oli però no pas d'arranjar motors, la Pròcula, que per la seva mala llengua ha estat abandonada pel seu marit, que prefereix la d'una altra dona. Podràs emplenar la buidor del trajecte amb aquesta fira de mecs del barri on vius.

I la primera botzina anunciarà el teu moment preferit, quan la ciutat bull entre nervis i olor de benzina combustionada, arrencades i frenades, i embussos sempre als mateixos punts, com si es tractés d'una funció teatral. I somriuràs perquè et sentiràs part d'aquesta massa que greixa l'engranatge fabril, augmentaràs el pas entusiasmada i deixaràs enrere escombriaires i taxistes, i les misèries de tots plegats. Travessaràs passos de vianants i t'aturaràs mentre el semàfor estigui vermell i esguardaràs el rellotge de forma compulsiva, com si els minuts s'escapessin, i quan arribis als afores somicaràs desemparada de tothom, plena de vergonya perquè no saps demanar ajuda i no tens esma d'apropar-te a l'oficina de Treball ni d'anul·lar l'alarma de quan tenies feina.

Aclaparada de nou, palpes en la foscor.

Comentaris

  • Dificil[Ofensiu]
    Prou bé | 07-01-2022

    ...adaptar-se a l'atur. Acceptar que el que era la teva vida, quant al treball, s'ha acabat...
    Bon relaten la seva cruesa.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • És el que hi ha[Ofensiu]
    kefas | 05-01-2022


    Efectiu i esglaiador retrat de les líriques tenebres de la incomunicació. Quan el continent és el tot, el contingut passa a no-res. Déu ens guardi d’aquest mal pas.

  • Ficció o no ficció[Ofensiu]
    Iona | 04-01-2022 | Valoració: 10

    El relat et va portant a poc a poc sense saber on vas, fins que, el final t'arriba en forma d'una dutxa ben freda de realisme.

    Molt bon relat.

    Iona

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

360 Relats

983 Comentaris

282824 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978