Al Delta de l'Ebre.

Un relat de: Prou bé

Són dues nenes al riu
I és una imatge tan bella!
Reflecteix la realitat
de la claror del capvespre.
La innocència dels infants.

Dues nenes xipollegen
En la calma de les aigües
I amb un fanal iluminen
il·lusions de retrobades

Què vol trobar la petita
que mira sense neguit?
No vol perdre l'esperança.
El riu sempre serà... el seu riu!

Comentaris

  • un final fantàstic[Ofensiu]
    Atlantis | 24-08-2021

    “El riu sempre serà... el seu riu!”, fantàstic aquest vers. El riu com el record, d’aquestes dues nenes.


  • El nostre riu[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 21-08-2021 | Valoració: 10

    A través d'aquest paisatge d'innocència, m'has traslladat un munt de records.
    Què bell és el nostre Delta! Es nota que n'estic enamorada?

    Una abraçada,

  • M'agrada[Ofensiu]
    Soleia | 16-08-2021

    Simplement et puc dir que m' ha agradat com ens has explicat aquest moment preciós per les nenes.

    Abraçada poètica!

  • L'esperança dels nens...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-08-2021

    Què imatge més bonique dibuixes describint el delta de l'Ebre.
    Cordialment.
    Fins a l'altra...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

33 Relats

210 Comentaris

6236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com