Adverbis acabats amb -ment. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
El 3 de novembre va sortir en el Fòrum una intervenció de Concurs ARC de microrelats a la Ràdio, titulada "DECÀLEG PER A ESCRIURE UN MICRORELAT". En el lloc desè d’aquest decàleg de vint regles hi figurava aquesta: "Caldria evitar els adverbis". Vull pensar que ho havien deixat així per concisió, però que en realitat es referien als adverbis de manera i, en concret, als acabats amb -ment. El dia 9, Galzeran (homefosc) es manifestava disconforme amb aquesta recomanació, i poc després Homo insciens i Lisboa, que es veu que havien escoltat si fa no fa el mateix en uns cursos d’escriptura, li donaven la raó. La meva opinió és que quan els adverbis en -ment apareixen molt sovint fan mal als ulls, potser més que altres paraules d’igual terminació, però d’això a prohibir-los hi ha una diferència considerable: diguem que la regla esmentada seria acceptable si digués "Caldria no abusar dels adverbis".

En el relat precedent "Donar gat per llebre", presentat al XIII Concurs ARC de microrelats a la Ràdio, a priori pensava abstenir-me d’incloure-hi adverbis del tipus esmentat, però vaig acabar escrivint-hi "... abans de cloure els ulls irremissiblement, encara pogué entreveure..." perquè "irremissiblement" em semblava més passable que "de manera irremissible", aixó sense tenir en compte que m’estalviava 6 caràcters, cosa important si considerem que ja estava fregant el límit de 2000, llargada màxima dels microrelats presentats al Concurs.

De tota manera, el problema d’aquesta paraula no era el fet de ser adverbi sinó el seu encaix semàntic en la narració. Rellegint-lo, quan ja l’havien publicat, em preguntava si no hauria estat més apropiat "irremeiablement" o, millor encara, "sense remei", i m’adonava que m’havia ficat en un embolic perquè, unes més, unes menys, totes aquestes fórmules grinyolaven... fins que es va fer la llum. Com no se m’havia ocorregut la solució més elemental i millor?: "... abans de cloure els ulls, mort de son, encara pogué entreveure...". Coi de precipitació en enviar el microrelat de seguida, si tenia de temps fins el dia 20! Quanta raó tenia SrGarcia quan, en un comentari al meu relat "La xocolata no mata" (27-05-2022), deia "En alguns relats meus n'he fet fins a vuit versions, sempre traient coses que sobraven".

Comentaris

  • Unes consideracions...[Ofensiu]
    llpages | 13-11-2022

    a tenir present. Qualsevol text sobrecarregat d'adverbis, d'adjectius o de verbs farà mal als ulls, cal re-equilibrar-lo quan el re-llegim. Però tampoc cal ser massa papista, a vegades s'aconsegueixen efectes que donen força al text. Agraït per l'observació, Joan!

  • Agraïment[Ofensiu]
    Marina i punt | 13-11-2022

    Després de llegir les teves reflexions, he anat de seguida a revisar el meu darrer relat presentat a concurs. Horror!, hi he caigut sense adonar-me'n. Moltes gràcies, a partir d'ara ho tindré més en compte i ben segur m'ajudarà a millorar.

    Salutacions

    Marina

  • Notes al marge[Ofensiu]
    Prou bé | 13-11-2022

    A vegades he pensat, ho confesso, que a les teves notes i advertiments eres molt exhaustiu i un pel primmirat. Però haig de dir que cada vegada llegeixo més el que ens dius i amb més atenció, sobretot perquè veig el teu interès i coneixement de la nostra llengua i la cerca per millorar aquest coneixement. Gràcies
    Comparteixo amb tu que els adverbis de manera poden emprar-se sense abusar-ne.
    No m'agraden les prohibicions!
    Amb total cordialitat