A la caça

Un relat de: Cesca
A la caça
Quan vam aparèixer pel poble ja era vella. Vella, corcada i envejosa. No tolerava ni es deixava tolerar per ningú. Tots l'esquivaven. Que jo fos negre com el carbó, borni d’un ull, amb només mitja orella i que em passes el dia enganxat a les seves faldilles hi ajudava, és clar. Em va costar acostumar-me a aquella mania que tenia la gent de moure la mà per davant la cara quan em veien (senyar-se, en deia la vella), però la veritat és que vaig acabar trobant un cert plaer en veure com fugien esporuguits pels terribles miols i esbufecs que, després de molt entrenar-me, vaig acabar brodant.
La vella també era bòrnia. Volent domesticar un corb rebec, l’ocellot, d’una picossada li va buidar la conca. Hi duia un ull de vidre que espurnejava malastrugança a tort i a dret. Atemoria més que els meus miols.
Avui fa un any que la vella ja no hi és. Feia temps que estava més morta que viva. Tenia la pell de la cara rebregada d’angúnies i les mans resseques com l’escorça d’un arbre. Tanmateix, es movia amb lleugeresa, aquell que triava com a diana de la seva malícia no la veia venir fins que el clatell li cremava amb el seu alè putrefacte.
Ja estava a punt per criar malves quan la van trobar a faltar. L’enterramorts, gairebé sense mirar-la, la ficà dins d'un sac i cap al sot. Ni es va adonar que li faltava l’ull de vidre. El porto jo. Un cop morta, em va agafar un rampell sobtat i li vaig prendre. Ja no em cal miolar per terroritzar la gent, espero que es faci fosc i la lluïssor de l'ull de vidre els hi provoca un esglai de mil dimonis. Però ara ja estic cansat, em faig vell, dormiria tot el dia si pogués fer callar aquesta veu que se m'ha ficat al cap, quan remuga l’ull de vidre es desperta, se'm belluga dins la conca, cou i sé que ja torna a ser l'hora. Hora de sortir. Altre cop. A caçar. No sé ben bé quina cosa. Beneits potser. Tal com quan hi havia la vella...

Comentaris

  • Tot negre[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 31-12-2022 | Valoració: 10

    Caram Cesca, quina negró i quina història més fosca. Escrius molt i molt bé, m'agrada haver-te trobat. Amb quatre relats que de moment has penjat, es veu que tens fusta per escriure el que et propisis.
    Felicitats!
    Una abraçada i Bon any.
    Rosa.
    Una abraça

  • L'ull[Ofensiu]

    Qui relat més aterridor i cal dir que escrit amb una traça literària que'ha deixat para!. Una història per a contar a la hora del foc, amb un argument que et fa estar amatent pel suspens que desperta. Enhorabona. Nil.

  • Moltes gràcies! [Ofensiu]
    Cesca | 30-11-2022

    Moltes gràcies!
    Em fa molta il·lusió estar entre els finalistes de novembre!
    Enhorabona a tots!

    (em sembla que he marcat, sense voler, algun comentari com a "ofensiu", si us plau, no en feu cas...)

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL LA COLLA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les dades personals que et demanem.

    Cordialment,
    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .............................................................................................
    Nascut/da el ..../..../........ amb D.I.Número .........................................
    Amb domicili ........................................................ Codi Postal ...........
    Vila/Ciutat ......................................................................................
    comarca ........................................................................ Altres dades postals ...........................................................................................
    Telèfon de contacte................................ altres tel..............................
    Nick al concurs o pseudònim relataire ..................................................
    AUTORITZO
    a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat que du per títol ..............................................................................................., seleccionat del mes de .............................................., dins del subtema ................................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats «La colla» que s’editarà a finals de 2023,
    on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
    Així mateix, també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................................

  • Precís, poètic, aterrador[Ofensiu]
    fesolmenut | 16-11-2022 | Valoració: 10

    Molt bon conte Cesca!

    El vocabulari i l'imaginari que fas servir és fantàstic. Cap adjectiu no és sobrer i dona riquesa a la relació entre la vella, el gat i l'entorn. La complicitat entre la dona i el felí en el repartiment de la malastrugança, que l'animal manté un cop morta la seva companya, està molt ben mostrada. Genial!

  • M'encanta[Ofensiu]
    Montseblanc | 14-11-2022

    El relat provoca por, angoixa, desassossec. El llenguatge ens pinta escenes fetes de gris i negre. Però hi ha un moment que he somrigut. Quan el gat diu que ell porta l'ull, m'ha semblat un toc d'humor genial que trenca el to general del relat, com si l'ull de vidre m'hagués enlluernat.

  • déu-n'hi-do...[Ofensiu]
    Homo insciens | 12-11-2022

    Hola Cesca,
    Gràcies pel teu comentari.
    Una història fantàstica, la teva, d'allò més terrorífica, déu-n'hi-do amb la vella i el gat. M'ha agradat molt com l'has portat. Bon relat! Sort!

  • Fa por[Ofensiu]
    Prou bé | 12-11-2022

    Pensar a trobar aquest parell per algun carreró fosc, O als afores del poble. Negre el relat, negre el gat, negre el cor de la vella i negra la sort de la nit sense lluna!
    Com que és molt bo el relat ...
    Sort
    Amb total cordialitat

  • tots bornis[Ofensiu]
    marialluïsa | 12-11-2022


    Un relat negre, negre escrit amb un vocabulari molt ben triat.
    Sembla ben bé d'una època passada, del temps de les bruixes. Molt ben mostrat i amb un final sorprenent. Bona feina.

  • de por[Ofensiu]
    Atlantis | 12-11-2022

    Vella arrugada i gat negre, sembla un dibuix d'un còmic.Un ric vocabulari i molt ben explicada la història narrada des de la veu del gat.

  • Tàndem[Ofensiu]
    llpages | 12-11-2022 | Valoració: 10

    La parella vella xaruga/ gat negre retratada des del punt de vista del felí, un enfocament original que m'ha fet passar una molt bona estona. Bona feina, Cesca!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat i dades rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Cesca

Cesca

25 Relats

199 Comentaris

8417 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
M'agrada molt llegir i escriure, i per això intento aprendre a llegir i a escriure.
Ho faig amb més dedicació d'ençà que soc, més o menys, mestressa del meu temps.

solde12@gmail.com