A Day Without Rain

Un relat de: deòmises

I

Portes amb tu la immensitat de les prades,
La plenitud del cel carregat de núvols,
Esperant que caigui l'aigua desitjada.

Portes amb tu la soledat de la llum
Quan ha d'esdevenir obscuritat de nou,
El silenci de les paraules callat.

Portes amb tu el brogit de la mar materna,
L'enyorança que sento amb l'enyorança seva,
Perquè la tinc encastada en la mirada.

Portes amb tu el que sóc -el meu naixement,
La meva vida. També la meva mort-:
Ets l'heura que se m'aferra a l'esperit.

II

Sóc la despulla
Que en la teva carn mor:
Dies de cendra
Cremats pel foc del temps,
Lletania i tristesa.

III

Deixa que el viure sigui el cos de l'aigua,
El desconsol que durarà eternament…

Comentaris

  • Admiro la teva autoexigència[Ofensiu]
    Autobahn | 29-04-2008 | Valoració: 10

    Es nota que seguint les normes més estrictes, et sents lliure per a expresar-te millor. Li fas un gran favor a la poesia (no és broma).
    No soc un expert però aquesta és la sensació que rebo i és molt gratificant. No s'acostuma a trobar unes poesies amb tanta fluidesa i sensació de llibertat però que respectin les normes d'una manera tan fèrria.

    Gràcies.


    Florenci

  • La soledat de la llum[Ofensiu]
    Bianca | 25-04-2008 | Valoració: 10

    La soledat de la llum esdevindrà foscor al arribar la matinada i escoltar el soroll de l'aigua a través de la finestra en la companyia d'una dolça melodia i el xiuxiueig del teu poema.


    Una abraçada
    Thaïs

  • Felicitats pel teu tricentenari[Ofensiu]
    llamp! | 17-04-2008

    He vist que has publicat molts poemes inspirats en música d'Enya. "A day without rain" és un disc d'Enya a qui jo li tinc molt apreci.

    M'agrada escoltar música mentre escric, tot i així, hi ha músiques que no m'inspiren una lletra, com també n'hi ha que sí. Endevino en la teva poesia molta voluntat, una voluntat fèrria i constant. Però també hi endevino una pèrdua d'objectius a mesura que es desenvolupa el text. De manera que no veig clar com puntuar els teus poemes. Perdona per la crítica, espero que te la prenguis constructivament.

    De moment podem dir que avui, 17/04/08, plaurà ser : "A day with rain", donat que la previsió diu que avui plourà molta estona, gran notícia pels temps que corren!

    Salutacions del teu colega, llampec.

  • genial...[Ofensiu]
    Suzanne | 16-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha encantat llegir aquest poema. L'he llegit, i rellegit, només pel gust de sentir la seva música.

    Trobo tot el poema molt bo, però

    Portes amb tu el brogit de la mar materna,
    L'enyorança que sento amb l'enyorança seva,
    Perquè la tinc encastada en la mirada.


    aquesta estrofa m'ha commogut especialment, és tan increïblement bella...

    Com a bona anglòfila, m'agrada també que utilitzis l'anglès per els títols dels poemes, els dóna un nosequé de modern.

    Perquè la tinc encastada en la mirada
    ...

    que bonic...

    S.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

349 Relats

943 Comentaris

258715 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978