A cor obert

Tanco la porta. Et dic adeu. Passa't-ho bé! Als ulls li brilla la pilleria d'infant amb ganes d'aventures, d'amistat, de descoberta i llibertat. Ell surt per la porta i jo em quedo a dins. Vull treure la pols, posar ordre i fregar els vidres d'aquest refugi que ens acull. Tinc sort de viure en aquest petit tros de món en companyia. L'he de cuidar perquè no es panseixi aquest jardí de flors. Cadascú té la seva essència, el seu color, la seva olor... Ara no s'escolta ningú. Tots han marxat i estic sola. Ha estat tancar la porta i obrir l'ordinador per escriure. M'oxigena. És la meva vida. Ahir li expressava a una amiga de la infantesa. Així mateix ho creia quan a primària em van donar aquell premi als jocs florals per aquella "nit estrellada". Així ho vivia a l'adolescència abocant fervorosament al diari personal el que em bullia al cor. Una veu externa es cuidava de repetir-me perquè se'm tatués a la pell: 'No facis volar coloms'! I així, un cop més, s'esvaïa el somni. Que s'ha anat repetint el llarg dels anys. Perquè la vida és una roda, deia la iaia. I si ha de ser, serà. I em bull la sang i el cor em dansa. M'encén i penso en tu. També se'm repeteixes al meu cap. Un cop i un altre. Com una onada que va i que ve sense aturar-se. Amb ganes d'abraçar la platja. Sense quedar-se. Apropant-se i allunyant-se de nou. 'T'has de dedicar a escriure'. Em vas dir. 'T'has de dedicar a escriure'. Em dic jo. I em repeteixo. Així em sé. Així em visc. I fa que respiri. Tinc els pulmons plens d'emocions. Volen sortir. Tenen ganes d'alliberar-se. Desig de fer camí. De parlar. De deixar-se emportar per la bellesa de ser un mateix. De brillar. De créixer. De volar. De sentir. De viure!

La porta de casa està tancada. La del meu cor oberta de bat a bat. N'entra i surt tot el que et puguis imaginar. Des de mosquits que fan la guitza fins a cargols que deixen un rastre llefiscós. Hi he escoltat remugar vaques. Hi he vist esquilar ovelles. També l'esgarrapada d'algun gat marcant territori. I gossos que borden per protegir el racó quan creuen que fa falta. També hi he vist algun pit roig que treu el cap i fuig de nou. Hi he escoltat la simfonia d'uns grills nocturns que mai tenen son i volen dir moltes coses. I la granota que espera el seu moment màgic. He vist també dansar un estol d'ocells i un cavall blanc llepant-se els morros amb naps i pastanagues. I lentament, mentre mastega, he gosat apropar-m'hi per mirar-li els ulls. Pura bellesa que voldria atrapar i retenir. Estenc la mà i desplego els braços per apartar la pluja que cau. No la puc aturar. Em travessa els dits. Gairebé no em mullo però sé que plou dins del meu cor. Així ho sento. I l'ovella em diu que això està bé. Que és bo expressar i compartir el que sents. Perquè n'hi ha d'altres com tu. Que també obren les portes. Que també et deixen entrar, si tu vols. I si escoltes el zumzeig d'alguna mosca, ja la farem fora entre tots si convé. Que estem envoltats de coses belles. I ho hem de festejar i cridar-ho als quatre vents. Perquè l'amor ho pot tot. Mou l'univers i tu navegues cap a l'horitzó que et porta a bon port si l'escoltes bé. Si segueixes el seu tempo. Si danses i et deixes portar. Si l'aculls entre els teus braços i l'abraces, el cor et parla i et fa de far. Cada batec, una espurna de llum que et pica l'ullet i t'assenyala el rumb.





Un relat dedicat a totes les persones que viviu i escriviu amb el cor, i a totes les persones que ens inspiren i fan que bategui ben fort. No ens faci por que el cor ens parli!
I si us ve de gust, podeu escoltar aquesta cançó preciosa d'Obeses: 'Lo cor de l'home és una mar' i també el meu relat que llegeixo en veu alta al poadcast 'Cuinant relats sentits' (Spotify)