A casa teva o a la meva?

Un relat de: Ligeia

Clin-Clin
Un requadret taronja va pampalluguejar a la part inferior de la pantalla de l'ordinador.
- Hola. Com va tot?
Un antic company de carrera em saludava via Messenger.
- Hola. Bé. Com estàs tu?
Des que havíem acabat els estudis, feia un any, no ens havíem vist en persona tot i mantenir alguna conversa electrònica de tant en tant.
- Jo bé també. Corregint feines de socials.
Ell, durant el període universitari, m'havia fet molt discretament alguna proposició mig en broma mig en serio que jo sempre rebutjava. Tampoc havia oblidat aquella vegada que innocentment em va demanar un treball per fer-lo servir de guia i que finalment, cosa que no em va semblar gaire bé, va copiar tal qual i va lliurar per aprovar l'assignatura.
El requadret taronja va tornar a pampalluguejar.
- Quin pal corregir! - m'escrivia.
- Si, tens raó. Per cert... ara que em fixo en la teva foto... T'has engreixat?
- Si. Però no et pensis que es de menjar. Es que ara vaig al gimnàs a alliberar tensions i ja veus, m'estic posant buenorro.
- Ahhh.
- Fas res ara?
- No.
- Vols anar a fer una volta amb el meu cotxe nou?
La proposició m'agafava en un moment d'avorriment i se'm va acudir que no m'aniria malament divertir-me amb ell.
- Mmmm Vale.
- De veritat?
- Sisi, en serio.
- Passo a buscar-te d'aquí 15 minuts?
- Mmmmm...
- Què?
- Que pots venir a buscar-me si el que vols es portar-me a casa teva, si no, vine cap aquí, però no per anar enlloc ; )
- Com?
- Que si a casa teva o a la meva?
- Però millor anem a fer una volta, no? Ens avorrirem tota la tarda tancats.
- Estàs lent de reflexos avui. No pilles les indirectes.
- Què?
- Torna cap amunt i llegeix les frases que t'he escrit abans.
- Ahhhhhh. M'estàs proposant quedar per follar?
- Si.
- Val.
Vaig riure només d'imaginar la seva cara d'emoció. Potser no s'ho acabava de creure, però va continuar.
- Vols fer sexe amb mi?
- Si. Però t'ho hauràs de currar, eh.
- Tranqui, sempre ho faig. Et faré l'helicòpter. Ja veuràs com desprès no voldràs res més.
- A casa teva o a la meva? Jo prefereixo casa teva...
- Per què?
- Mmmmm No se.
- Val. Doncs passo a buscar-te i et porto a casa.
- Ok. T'espero.
- Això va de veres?
- Sisi. Creu-t'ho.
- Ok. Ara vaig! Adeuuuuu.
Va trigar uns escassos quinze minuts a trucar al meu timbre. Vaig suposar que era el temps just de posar-se desodorant, canviar-se els calçotets i buscar un condó al fons del calaix dels mitjons.
- Baixo! - vaig dir per l'intèrfon.
Però era mentida. El vaig fer esperar deu minuts per pura diversió. Un cop a baix, em vaig ficar al cotxe i vaig somriure sense dir ni piu. Em vaig fixar en la seva cara, que delatava uns nervis incipients i això em va fer sentir un cert poder. Per posar-lo una mica més neguitós, vaig deixar caure la mà sobre la seva cuixa.
- Si vols ho podem fer aquí mateix.
- En un cotxe nou... - vaig dir fent que m'ho rumiava mentre pujava la mà fins arribar a prop de la cremallera dels pantalons. - No, prefereixo casa teva.
En pocs minuts entrarem al pàrquing de casa seva i vam baixar del cotxe.
- Porta'm directament a la teva habitació. No vull perdre el temps amb tonteries.
Amb aquesta simple frase vaig aconseguir afegir a l'expressió de nervis una d'emoció. Mentre pujàvem les escales, ell davant meu, vaig engrapar-li el cul descaradament.
- Estàs de sort - vaig dir - Avui podràs tenir el que has desitjat des que ens vam conèixer.
- Ufffff... M'estàs posant molt... Sisi, tens raó. No t'enganyaria si et digues que he somiat amb això en alguna ocasió.
Em va obrir la porta de la seva habitació i jo el vaig arraconar violentament contra una paret. Ell va intentar ficar-me mà, però el vaig aturar al vol.
- Mano jo, d'acord? Deixa'm fer - vaig dir dolçament a escassos mil·límetres de la seva cara.
- Ssssssiiii, va va val.
Sense desenganxar-me d'ell, em vaig descordar uns quants botons de la camisa deixant a la vista les puntes i el llacet dels sostenidors. Mentre ell clavava la vista en la porció de pits que quedava visible, vaig treure-li àgilment la samarreta i vaig començar a besar el seu pit suaument. La meva boca va anar pujant lentament fins al coll mentre les mans, amb les ungles pintades de vermell passió, baixaven fins als pantalons i es ficaven a les butxaques, on van notar que allà sota alguna cosa frisava per sortir. Vaig continuar besant-lo sense presses fins arribar a l'orella on, mentre li descordava el botó dels texans, vaig xiuxiuejar sensualment:
- Te'n recordes d'aquell treball que em vas demanar i que vas copiar fil per randa sense el meu permís per aprovar?
- Sssssiiii - va dir amb un filet de veu - Però continua fent-me això, no paris ara...
Aleshores em vaig desenganxar bruscament d'ell i mentre em cordava la camisa un somriure malèvol se'm va dibuixar a la cara.
- Doncs ara ja estem en pau - vaig dir - M'he cobrat el favor.
I allà el vaig deixar. Ben escarmentat i amb la bragueta dels pantalons a punt de rebentar.

Comentaris

  • gypsy | 27-09-2007 | Valoració: 10

    jo no ho veig tan horrible, francament, a més el noi què? un faciló! o és que tots són així?.
    A mi el noi no em fa gens de pena, no, gens, gens.


    jajajaja, m'ha encantat!

    gyps

  • TOTS TENIM[Ofensiu]
    RATUIX | 27-09-2007 | Valoració: 9

    assignatures pendents... Tan de bó am totes ellestinguessin oportunitat de repesca com aquesta, encara que sigui per venjar-se...
    Molt ben portat el relat.

  • un clàssic...[Ofensiu]
    neret | 10-01-2007

    amb aquest títol ja es veu cap on anirà la història, i a més aconsegueix cridar l'atenció. Us envejo molt la capacitat que teniu alguns dels autors per enganxar als lectors, ja sigui amb un títol o amb la temàtica. Amb aquest relat ho has aconseguit del tot, només cal veure el nombre de lectors i de comentaris. Ja m'agradaria a mí ser tan "mediàtic" per dir-ho d'alguna manera.

    El relat és fresc i àgil, aconsegueixes portar al lector, i a la víctima, cap on t'interessa. A més està escrit molt pulcrament. Potser per això hi ha alguns barbarismes com "en serio" o "buenorro" que sobten una mica. En el segon cas, però, correspon a la conversa del noi, per la qual cosa serveix per fer-la més natural, encara que crec que no caldria recórrer-hi per aconseguir-ho. No sé, segurament sóc massa purista en aquestes coses.

    Doncs això, que gràcies pel teu comentari, a mi també m'ha agradat llegir-te, m'has fet somriure!

    neret

  • Quina venjança![Ofensiu]
    Jansy | 29-11-2006 | Valoració: 9

    Tot i que alguna cosa s'intueix, el final sorprèn inesperadament. Quina venjança, aquesta noia! Però n'hi ha per tant? S'avorriria molt la noia... jejeje

    Un relat molt ràpid, que et fa entrar dins l'ambient descrit.

    Per cert... què és l'helicòpter??? ;)

    Un bon relat!

  • dones![Ofensiu]
    marco3434 | 25-11-2006

    Les dones tenen poder,
    Les dones tenen poder,
    Badalona es poderosa,
    Les dones tenen poder.

    sort

  • jajajajaja com he rigut!!![Ofensiu]
    Noia de vidre | 12-11-2006 | Valoració: 10

    realment , jo també li tornaria... i aquesta idea de seducció m'agrada jajaja! ja hi tornarà! amb el paquet a punt d'explotar i la seva cara tot un poema!!! m'ha encantat!!
    un peto molt fort!!
    et seguiré llegint!!

  • A la seva... [Ofensiu]
    Unaquimera | 11-11-2006

    Heu anat a la seva i allí ha tornat a ser present allò que semblava passat.
    Molt bon relat!
    Només aparentment senzill, amb un llenguatge molt col·loquial, acaba lligant perfectament els detalls i l'escena.

    M'he llegit aquest text d'una tirada ( on podia aturar-me?) i després l'he tornat a llegit gaudint francament de la narració.

    M'agraden els teus relats; estan ben escrits, resulten interessants i suposo que aviat tornaré per aquí una altra vegada per tornar-te a llegir...

    Fins llavors, rep una bona abraçada virtual des de la meva fins a la teva pantalla,
    Unaquimera

  • Bons diàlegs[Ofensiu]
    Dyonisos | 11-11-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu relat, sobretot els diàlegs. El desenllaç el trobe una mica dur. Potser perquè em pose sense voler en el lloc del noi.

  • A que cal tenir memòria???????[Ofensiu]
    angie | 09-11-2006

    Ben relatat i amè. Una venjança fora d'hora diuen que és més efectiva.
    Una mica de mala llet eh?. Potser no es mereixia això el paio, tan sols posar en ridícul al noi davant els amics hagués estat suficient no???jajajajaja

    petons

    angie

  • Ligeia,[Ofensiu]
    brideshead | 09-11-2006 | Valoració: 10

    No havia llegit cap dels teus 11 relats i avui he trobat aquest títol, tan atractiu i suggeridor, als últims comentats. I francament, et felicito. És un text boníssim que no crec pas que pequi de massa col·loquial com comenten més avall. Tot el contrari, crec que li has donat el toc perfecte per a convertir-lo en un diàleg ben possible, que gairebé pots "escoltat" entre dos "col·legues"...

    Ja ho diu la dita.... "la venganza es un plato que se come frio"... I a més a més, crec que fas una bona "picada d'ull" a d'altres aspectes més típics -o tòpics- del sexe masculí, i és que a alguns homes (no diré pas tots) ... "el llegir els fa perdre l'escriure".

    Un relat francament interessant. Fresc, rítmic, enginyós i, sobretot, molt ben escrit. gramaticalment parlant.

    Una abraçada i una felicitació sincera per aquest text.

  • Divertit[Ofensiu]
    L'home sense nom | 09-11-2006

    El teu relat em sembla senzill però divertit. Ben portat, amb una punta de malícia i un gir final d'aquells que sempre agraeixo quan llegeixo un relat curt. A més, em sembla que introdueixes molt bé el tema de l'examen copiat, perquè ho fas així, com de passada, com si no tingués massa importància, i després acaba resultant captal.
    El títol, un altre tema bàsic al meu entendre, també molt aconseguit.

    Perquè no tot siguin flors i violes, et diré que el trobo un pel massa col·loquial (sí, ja sé que és el to que requereix el relat, però el perill d'aquest to és que el conte acabi resultant massa facil·ló, no sé si m'explico...) i que m'ha recordat molt un capítol de "Friends" en el que el Chandler es vol lligar la Julia Roberts i acaba despullat als lavabos d'un restaurant. Però hi ha qui diu, i jo m'ho crec, que, en realitat només existeixen set grans històries i que la gràcia és com en fem variacions...

    En resum, un relat que m'anima a llegir-ne més de teus en el futur.

  • tim burton | 09-11-2006

    pobre noi... com l'has deixat! deu ser un perill parlar pel msn amb tu... jejejeje

    gràcies pel comentari... de moment és l'únic i fa molta ilu!

  • Molt bo![Ofensiu]
    Arbequina | 09-11-2006 | Valoració: 10

    Des del títol fins el final, he gaudit moltíssim d'aquest relat que, entre d'altres coses, m'ha fet descobrir-te com a possible narradora eròtica. La veritat és que vas escollint els detalls amb una mestria que... sí, sí, introdueixes el lector d'una manera "diferent". Però ha vençut, al final, el teu to enginyós i divertit, i ens has deixat un pobre home amb cara de gilipolles més sortit que un mamífer d'aquells que passen per èpoques de zel exagerat. En fi, molt divertit.
    De totes maneres, també hi aprecio... com dir-ho?, un pas endavant amb la tècnica narrativa? Pot ser, l'he trobat francament rodó. Això sí, en la teva línia d'entreteniment, diversió i ritme a parts iguals. També cal destacar la teva tria de temàtiques i la forma de tractar-les, tan propera.
    Encantat de tornar a llegir-te, ja saps que sempre em ve petit i que em sap a poc: t'acabo de llegir i ja en vull més.

    En fi, una forta abraçada i fins la propera.

    Arbequina.

  • Dolça venjança[Ofensiu]
    Toni Martorell | 08-11-2006 | Valoració: 10

    Es que realment aquest relat explora en una de les grans veritats de les relacions home-dona , a saber : que el poder absolut està en mans de la dona. Estic convençut de que el relat escrit a l'inversa , es a dir fent ell les proposicions de forma decarada, hagués acabat amb una negativa de la noia.

    Però no , si es tracta d'una dona la que es tira a la piscina , qualsevol home perdre el cul per anar on ella vulgui.

    Real com la vida mateixa. I el final igual , que es tractava d'una venjança no se si era previsible o no però era d'esperar , ;-).

    M'ha agradat i he de confessar que per un moment m'ha pujat la libido (veus , jo hagués caigut en la trampa).

    salut

  • juer..haha[Ofensiu]
    foster | 08-11-2006

    una mica cabroncilla, la teva prota...pobre nano! hias...

    Bé, ja ho diuen que la venjança se serveisx freda, però no sé si és la frase més adequada, en aquest cas! hahahaaaa

    Bé, el relat està bé, ben escrit i ben portat...era previsible, però potser has anat més enllà del que pensava...i m'has fet somriure pensant en alguna situació similar que jo i tots hem viscut alguna vegada...

    foster

Valoració mitja: 9.78

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ligeia

Ligeia

17 Relats

153 Comentaris

37263 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Pels qui no em conegueu, sóc una mestra nascuda a la dècada dels 80 aficionada al cinema, a les novel·les i a les sabates.
M'encanta observar tot el que m'envolta i no perdre'm els petits detalls de res. I de tot això que recullo sovint en faig situacions i diàlegs pels meus relats.
I per finalitzar, només em queda dir-vos que m'encanta llegir els comentaris que, de tant en tant, deixeu per aquí.

Molta pau per a tothom!


Per si voleu alguna cosa:
claryfashion@hotmail.com
Estaré encantada de rebre els vostres missatges.