La Gina Ginesta i els bastonets sucats en nocilla (de dos colors)

Un relat de: Ligeia

Són les set del vespre d'un divendres i la Gina i la Marta han aprofitat que la profe no ha vingut a fer classe per anar a mirar botigues. Abans de sortir del metro s'han promès que només mirarien, però la temptació de la moda és massa forta.
- Ginaaaaa, com va? - crida la Marta des de l'emprovador de davant.
- Molt malament!!! Cagundena, no em corden!!!!
Totes dues han obert les cortines: la Gina fa saltets amb la panxa encongida mentre intenta fer pujar la cremallera dels pantalons; la Marta se la mira amb curiositat.
- Agafa't una talla més - diu simplement.
- No! "Aquesta" és la meva, la 40. No penso agafar una talla més. Merda de cul gros!
Per fi la Gina aconsegueix cordar-se els pantalons, però li van tan estrets que no es pot ni moure i la panxa li surt per sobre.
- Però que redimonis és això?! - diu la noia apretant-se alternativament la panxa i el cul tot mirant-se al mirall.
- Massa bastonets sucats en nocilla, potser?- diu la Marta riallera mentre la Gina es gira i l'afusella amb la mirada. - És brooooomaaaaa!!!!! Gina, tranquil·la, deu ser culpa del tallatge dels pantalons. Si estàs molt bé! I si no t'ho creus, pregunta-li al Cansino...
- A la merda l'Àlex Cansino! Aquest culàs és desmesurat i aquesta panxa hauria de ser lliiiisaaaa com una taula. Et recordo que tinc especialment reservada pel Pol una caixa de condons i amb "això" - diu exageradament mentre s'engrapa el cul - se'm caducaran!
- No siguis exagerada.
- Marta, estic decidida. - explica solemne la Gina - A partir d'ara mateix estic oficialment a dieta. S'han acabat els entrepans de xoriço, els xupa-xups de iogurt de maduixa i els bastonets sucats en nocilla!
- Home, potser si els bastonets són integrals i només els suques a la blanca...
- Si, Marta, si - la talla irònica la Gina - Tothom sap que la nocilla blanca és pràcticament "light". No! Si vull tenir al Pol, hauré de fer aquest sacrifici.
Minuts més tard, les noies surten de la botiga i continuen el passeig. No triguen a passar per davant d'una botiga de llaminadures on fan crispetes i la flaire arriba fins al nas de les noies.
- "mmmmm" - la Gina tanca els ulls i ensuma amb fruïció - "Quina oloreta... Amb la gana que tinc em vindrien tant de gust..."
- Nena, se't fa la boca aigua. - l'avisa la Marta interrompent-la dels seus pensaments - Vols que en comprem?
- Ves-te'n a cagar!!!! Ets la meva amiga, no? Doncs ajuda'm!
A l'hora de sopar, la Gina arriba a casa i es fica de pressa a l'habitació per evitar la temptació de les mandonguilles que fumegen a taula. Mentre menja una pastanaga, els budells li ronquen sorollosament.
- Calleu! - diu mirant-se la panxa - Ho faig per millorar, això; per estar "bona" i aconseguir que el Pol em miri amb ulls libidinosos.
Les hores amb la panxa buida se li fan eternes. No pot dormir i té els llençols rebregats de donar voltes. Quan l'enorme esfera del seu rellotge de polsera marca les dues de la matinada, s'aixeca del llit i se'n va al bany. El contacte fred de la tassa la fa estremir-se i els budells li ronquen amb més força.
- "Quina gana. Espero que almenys valgui la pena, perquè si a sobre que no menjo tampoc follo, ja em puc fer monja de clausura que no notaré cap diferència" - pensa la Gina mentre es puja els pantalons del pijama enfront del mirall - "Mirant-ho bé, tampoc estic tant malament..."
I mentre es mira des de tots els angles possibles, la mala cara, fruit de l'experiència amb els pantalons i la gana, comença a difuminar-se.
- "Potser em sobra una mica d'aquí" - pensa mirant-se el cul - "I les tetes podrien ser més grans i la panxa més llisa... Però... què carai! En Pol té panxeta i a mi be que m'agrada. Això és el que tinc i a qui no li agradi que no miri". - entre tanta eufòria, els budells tornen a la càrrega - "I a prendre pel cul el règim!! A la merda les bledes i les pastanagues!!"
Hores més tard, ja de matí, la Gina es lleba amb molt bona cara. A la cuina, el pare endreça els marbres.
- Filla, què ha passat amb la nocilla? - li pregunta ensenyant-li un pot buit - Si la vaig comprar ahir a la tarda... No te l'hauràs cruspit tu soleta?!
- Papa, - contesta la Gina aixecant-se de la cadira i posant amb coqueteria - aquest cul no es manté de l'aire.

Comentaris

  • com un polo de llimona...[Ofensiu]
    neret | 29-09-2007

    feia molts dies que no comentava cap relat, i com n'havia llegit algun de teu, al veure aquest entre els darrers comentats, m'ha picat la curiositat.

    I m'ha semblat, doncs això, com un polo de llimona... molt fresc, però molt mini... dels de la sèrie de la gina ginesta, trobo que és el que t'ha quedat millor, encara que potser li falta una mica d'història: descrius una situació que fa somriure, però falta una trama que enganxi.

    Sobre la manera d'escriure: doncs això, molt fresca i a l'hora molt polida, potser, i això ja és molt subjectiu, trobo que abuses una mica dels signes d'exclamació per fer el relat més coloquial.

  • Sol_ixent | 29-09-2007

    hola!!!

    ja fa temps que vaig descobrir-te, i la veritat és que m'agraden molt els teus escrits. sobretot la frescor i la originalitat amb què redactes i els temes socials que a cadacuna de les teves històries hi poses. potser és perquè ets mestra -em sembla haver-ho llegit...- que aquests temes t'interessen.

    molt bé, continuaré seguint-te! ;-)

  • Eiiiiii!!!![Ofensiu]
    Arbequina | 27-09-2007

    Mira qui torna per aquí!
    M'ha agradat moltíssim aquest minirelat. De debò, crec que es molt rodó. Està molt ben escrit, i té més gags inclús que altres relats divertits teus. I n'hi a un parell que m'han fet riure molt, sobretot pel que et deia, està molt ben escrit aquest relat.
    Celebro que la Gina torni amb força, i que t'hagi tornat la creativitat (i com t'ha tornat).
    A la part negativa el de sempre: en vull més! (Ep, però al teu ritme, eh?, no vull cohibir la creativitat que ara sembla retornada). Bé, una mica més de part negativa: llevar va amb V.

    Per cert, sóc una mena de crak: primera lectura primer comentari.

    Una molt forta abraçada. Espero que tot et vagi molt bé. Ja enyorava els teus relats. Saber una mica de tu també.

    Xavier.

l´Autor

Foto de perfil de Ligeia

Ligeia

17 Relats

151 Comentaris

39138 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Pels qui no em conegueu, sóc una mestra nascuda a la dècada dels 80 aficionada al cinema, a les novel·les i a les sabates.
M'encanta observar tot el que m'envolta i no perdre'm els petits detalls de res. I de tot això que recullo sovint en faig situacions i diàlegs pels meus relats.
I per finalitzar, només em queda dir-vos que m'encanta llegir els comentaris que, de tant en tant, deixeu per aquí.

Molta pau per a tothom!


Per si voleu alguna cosa:
claryfashion@hotmail.com
Estaré encantada de rebre els vostres missatges.