La Gina Ginesta i l'aventura de comprar condons

Un relat de: Ligeia

Toquen les sis de la tarda al campanar del campus universitari de la Vall d'Hebron. La Gina Ginesta, estudiant de segon de magisteri, aprofita el canvi de classe per anar a fer "un pipí".
Mentre seu a la tassa es fixa en una màquina allargada enganxada a la paret: un dispensador de preservatius que li fa venir al cap la imatge del seu estimat Pol Pinya, tio bo i company de classe.
Aleshores una llum com una sirena d'ambulància s'encén al seu cap i li fa pensar que en el molt hipotètic cas que aconseguís una cita amorosa amb en Pol, no podrien passar del Nivell II per falta de condons.
- "Si vull arribar al Nivell III amb en Pol, en necessito!" - pensa mentre es puja la roba i busca una moneda a les butxaques.
Però... Oh, cruel destí! Sembla que la màquina està buida.
- Cagundena! No en queden!
Enrabiada, surt del bany i corre cap a la classe, on la Marta Martell, amiguíssima de l'ànima, l'espera a la porta mentre els altres ja entren.
- Nena! Com has trigat tant? - diu la Marta - La Berta i la Norma ens guarden lloc dintre.
Un cop assegudes fent veure que escolten i prenen apunts, la Gina passa una noteta a la Marta: "Hem de parlar". La Marta la mira i fa que si amb el cap. La Gina li passa un nou paperet: "Necessito condons!!"
- QUÈ?!! - crida la Marta i tothom es gira per mirar-la.
- Senyoreta, si us plau! - diu el profe, que ha parat la classe - Seria tan amable de deixar-nos continuar?
Després d'això no gosen tornar a encetar el tema fins que, un parell d'hores més tard, surten de classe.
- Per què necessites els condons?-- pregunta la Marta.
- Per inflar-los! - contesta la Gina sarcàstica.
- Volia dir per "quan" i per "qui".
- Per si de cas -- les altres tres amigues la miren amb cara de sorpresa. - Per si de cas cau en Pol i ens entra la urgència!!!
- Però en aquest hipotètic cas - explica la Berta Bertran - ell ja en portarà.
- I si no en porta?
- Doncs us aguanteu! - respon la Norma - Tampoc és tan difícil...
La Berta i la Norma marxen per agafar el metro i la Marta i la Gina continuen el camí fins la parada de l'autobús.
- I quin és el problema?- pregunta la Marta.
- Comprar-los! Em fa vergonya... Tu n'has comprat mai?
- Jo? Mai! Però no deu ser tan difícil, no? Vas al súper i agafes alguna cosa més per dissimular.
- Si, clar. Nata en esprai i xocolata per fondre, no? No, crec que prefereixo comprar-los a la farmàcia, em dona més confiança.
- Potser tens raó... Quina vergonya anar i demanar condons...
Arriben els respectius autobusos i cadascuna se'n va cap a casa seva. La Gina es passa el viatge rumiant com s'ho farà per demanar els preservatius a la farmàcia:
- "Una caixa de condons i un paquet de tampons, si us plau." "No, no, quedaria com una viciosa!"
- "Un paquet de preservatius, si us plau. No són per mi, es per fer una classe sobre mètodes anticonceptius." "Ufffffff. Patètic!"
El temps passa i la Gina arriba a casa. Pel camí entre la parada i el portal hi ha una farmàcia on es queda parada i respira fons.
- "Aquesta és la meva!"
La situació no pot ser més favorable: no hi ha ningú comprant i rere el taulell hi ha una noia jove.
- Bona nit!
- Bona nit. Que desitges?
- "Portar-me a l'hort al Pol Pinya." Doncs... mmm...
- Si? Digues.
- Vull... Necessito...
- Si?
- Una caixa d'aspirines!
- Ara mateix.
- "Cagundena, soc una cagada de merda. Només havia de dir: vull condons! Tia, vull condons per follar! No era tan difícil..."
- Alguna cosa més?
- "Va, diga-li!" Si... mmm...
- Digues.
- Doncs vull... "Vaaa! Tu pots" Vull... Tirites. "Merdaaaaa! Soc gilipolles profunda!"
Aquella nit, mentre s'adorm, torna a donar-li voltes al tema i prepara un pla: Buscarà una farmàcia lluny de casa seva i ho deixarà anar tal qual "Vull una caixa de condons!"
Al dia següent surt de casa i camina vint-i-cinc minuts fins que troba una farmàcia que li fa el pes i que està prou lluny del seu barri. Respira fons, es recorda que allò és una cosa ben normal i entra decidida. Dintre de la farmàcia un noi jove atén a un iaio que demana un torrent de medicaments.
- "Perfecte, quan marxi només quedaré jo."
L'avi marxa i arriba el torn de la Gina.
- Diga'm- li diu el noi amb un somriure i ella no pot evitar posar-se vermella.
- Vull una caixa de co...!
- Bon dia!- saluda una iaia que entra a la farmàcia en aquell precís instant.
- "Ara no em puc fer enrere" Vull una caixa de condons! - diu decidida, i a la iaia li entra un atac de tos de la sorpresa.
- De quin tipus? - pregunta amable el dependent mentre assenyala un prestatge atapeït de diferents caixes.
- Doncs dels... - la Gina nota com els colors li pugen més - Dels normals.
- De tres o de dotze?
- "Això no s'acaba mai" De 12! "Ja que em poso..."
- Molt bé, són deu amb cinquanta.
Però just quan la noia anava a cantar victòria, obre el moneder i descobreix que no porta ni cinc. Nota com les orelles se li encenen i el vermell de les galtes s'estén per tota la cara.
- Ho sento, m'he descuidat els diners - li diu al noi sense gosar mirar-lo als ulls.
- Tranquil·la, torna més tard.
Surt de la farmàcia amb el cap cot i morta de vergonya mentre es repeteix que no tornarà a posar els peus en aquella farmàcia mai més.
A la tarda, a classe, les amigues no triguen ni cinc minuts a preguntar sobre el tema:
- Nena! Els has comprat?- diu la Marta.
- Ho he intentat dos cops, però ha sigut un fracàs i he fet el ridícul més gran de la meva vida.
- Sembleu un parell d'adolescents - intervé la Berta fent cara de dona madura - Comprar preservatius és una cosa ben normal.
- Va, ara no vagis de dona preparada per a la vida! Segur que tu tampoc n'has comprat mai! - li respon la Gina mentre la Berta treu una cosa de la bossa.
- Té, per tu!- diu posant un paquet de condons a la mà de la Gina - Sabia que no series capaç de comprar-los.
- Gràcies Berta! Ets la millor. I ara que per fi els he aconseguit, no penso deixar que caduquin! Així que ja pot començar tremolar en P...
- Bona tarda, noies!
- Bona tarda, Pol!- contesten la Berta, la Marta i la Norma mentre la Gina abaixa el cap i se sent bullir les galtes.
Ara que té els preservatius, només li cal aconseguir a en Pol.

Comentaris

  • Jejeje[Ofensiu]
    Flanagan | 29-07-2007

    molt divertit. És fresc i amè. Supso que tots hem patit, d'una manera o d'una altra, la primera vegada que comprem condons. Però en fi, tot és acostumar-se no?;)

    Apali, molt de gust!
    Aleksandr

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Toni Martorell | 24-04-2007 | Valoració: 10

    Ha estat tota una sorpresa després de tant de temps sense entrar a visitar la teva plana el trobar un petitet tresor com aquest.

    Un relat que no per ser força hilarant deixa de ser una petita tragicomèdia. Aquesta noia s'ha de treure la timidesa de sobre sinó tindrà molts problemes (encara que com lector això espero ,heheheheh)

    Vaig a continuar per la segona entrega de les aventures de la Gina

  • La màquina de condons[Ofensiu]
    Ligeia | 15-03-2007

    Avui, despres d'alguns anys, he tornat a la facultat, m'he ficat al bany i m'ha picat la curiositat... La màquina continua sense funcionar!

  • Comèdia catalana[Ofensiu]
    artífec | 12-03-2007 | Valoració: 9

    que m'ha fet riure molt! felicitats! els moments molt ben aconseguits!

  • Molt bo,[Ofensiu]
    gypsy | 07-03-2007 | Valoració: 10

    molt divertit i amè.
    Jo sóc farmacèutica i estic a l'altra banda del taulell.
    No podia imaginar que costés tant de demanar. Quan en dispenses contínuament, és com qualsevol altre article.
    Potser els nois joves són una mica més tímids.
    Et diré la millor solució: anar-hi amb un nebot o nen petit, aleshores, el qui ho demana se sent molt més tranquil, no ho sé perquè, però és així.
    Tot i que a la majoria de farmàcies estan posats en estanteries a l'abast perquè el client pugui xafardejar tant com vulgui i agafar els preservatius ell mateix, sense demanar-los.
    Jo una vegada vaig confondre condó amb cotó que em demanava un client, i li vaig dir "de quina mida?", el cotó. I el tio, pobre una cara a quadrees,
    aleshores vaig pensar, apa, ja l'has vessat. El noi, fluixet: condons, he dit condons. El pitjor és que era ple de iaos, iaies, de tot. Vam riure tots dos.

    És molt previsora la teva protagonista, comprar-los abans de lligar-se al noi, jeje.

    M'ha encantat i m'ha recordat certes situacions viscudes.

    petons

    gypsy

  • Aventura urbana[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 07-03-2007

    Que divertit el teu relat! Una visió real en una edat en que algunes coses que semblen absurdes pels altres son ben serioses.

    Gracies per comentar-me! Es que fa temps que no rebo comentaris. Estic bloquejada i em costa escriure i fer mes coses, pero intento no desconectar del tot.
    Sort, Ligeia!
    Pell

  • neret | 17-02-2007

    ... doncs la veritat és que no m'ha acabat d'entrar. D'altres relats teus els he trobat molt divertits pel punt trapella que tenen, però a aquest em sembla que no li has acabat de trobar el to... no sé, els noms dels protagonistes i tot plegat li donen un aire com massa infantil a la història (m'imagino que era l'efecte que volies causar contrastant la forma amb el contingut, però, pel meu gust, pesa massa la forma).

    neret

    PS: tot i que te l'he vingut a llegir després de veure la teva crida al fòrum, espero que no possis aquest comentari al nivell del txomin aquest... jo no t'hi poso nota, més que res perquè no en sé de posar nota als contes, i trobo que malgrat el que t'he dit està prou ben escrit (potser excepte la darrera frase) i que, havent llegit altres coses meves, te'n pots sortir molt millor!

    a reveure!

  • quina aventura[Ofensiu]
    aiguasalada | 08-02-2007

    comprar condons sempre ha tingut un caire transgressor i d'aventura en les primeres ocasions que ho fas. Ja no diem que passava fa uns anys enrera quan hi havia poques farmàcies, tothom coneixia a tothom, els supermercats o grans superfícies acabaven de començar i en molts d'ells encara no en tenien. Sort que per la protagonista no eren per fer-los servir de manera immediata, només per estar preparada: és una noia molt assenyada.
    Això vol dir que quan li arribi l'ocasió per manca de condons no quedarà l'aprofitament de l'oportunitat esperada, somiada i tants cops desitjada. A més d'una persona, d'un o de l'altre sexe ja li ha passat el fet de quedar-se amb les ganes per falta de una protecció adient... i això fa un mal...
    M'ha agradat llegir-te i segur que no serà el darrer cop.
    Una abraçada d'aigua tèbia que t'envolti.
    aiguasalada

  • Molt bo![Ofensiu]
    Arbequina | 07-02-2007 | Valoració: 10

    I amb la segona relectura millora, com sempre!
    He rigut tant o més que amb la primera, i el ritme, que no decau ni un instant, i l'estil, adient al ritme, m'han semblat molt i molt apropiats.
    Destacaria el final, una frase de cloenda molt bona, la descripció inicial del Pol, escassa en recursos però molt eficient i simpàtica, i, clar, la majoria de les situacions que es van donant al llarg del relat. I és que el relat aquest és molt atractiu: pel ritme (sento insistir-hi), perquè és modern, per la temàtica i pel to decididament divertit i desenfadat que té.
    Diversos gags, com el comentari d'anar a comprar-los, els condons, al supermercat (que sembla com si estigués inspirat en un fet real...), o les frustrades compres, són molt divertits.
    Com a darrera virtut (sé que n'hi ha més, però d'alguna manera s'ha d'arrodonir un comentari), destaco el fet que capgiris, amb l'estil i el to, unes situacions francament plausibles però exagerades (com pensar en comprar condons quan el noi amb qui s'haurien d'usar queda tan llunyà que no deixa de ser un molt hipotètic cas...) que capgiris, deia, unes situacions exagerades en perfectament comprensibles i al servei de l'autora, és a dir: que l'obra té la seva pròpia cadència, el seu sentit en sí mateix. En aquesta vessant em recorda una mica a en Roald Dahl, del qui opino que usa situacions límit, versemblants, tot i que irreals, però que ho fa de tal manera que li serveixen per fer un anàlisi de la realitat sardònic molt i molt acurat. Per tant, el que, per un amant del realisme com jo, podria ser un defecte, s'erigeix en una colossal virtut.
    En fi, que m'ha agradat, i m'ha agradat moltíssim, aquest relat.
    Potser també m'ha picat el cuquet de saber què deuen voler dir les fases I, II i III. Bé, la tercera queda bastant patent; així doncs... les altres dues.
    En fi, Ligeia, una forta abraçada. I ja saps, aquest fidel lector espera impacient la propera publicació.

    Arbequina.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ligeia

Ligeia

17 Relats

153 Comentaris

37403 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Pels qui no em conegueu, sóc una mestra nascuda a la dècada dels 80 aficionada al cinema, a les novel·les i a les sabates.
M'encanta observar tot el que m'envolta i no perdre'm els petits detalls de res. I de tot això que recullo sovint en faig situacions i diàlegs pels meus relats.
I per finalitzar, només em queda dir-vos que m'encanta llegir els comentaris que, de tant en tant, deixeu per aquí.

Molta pau per a tothom!


Per si voleu alguna cosa:
claryfashion@hotmail.com
Estaré encantada de rebre els vostres missatges.