Amigues per sempre

Un relat de: Ligeia

A una taula d'un restaurant italià de Barcelona seuen dues noies, una davant de l'altra. Totes dues van molt bufones, es veu que s'han passat una bona estona entre el mirall i l'armari.
Mentre mengen a bon ritme el que han demanat (una un plat de penne al pesto i l'altra una pizza calzone) no paren de xerrar sobre una amiga-enemiga a la que li deuen estar a punt d'explotar les orelles. Entre glop i glop de cola light (ser estupenda no és feina fàcil) sorgeixen les rialles i les mirades de complicitat; no hi ha dubte que ens trobem davant de dues bones amigues, d'aquelles per sempre.
- Et vas fixar en el seu modelet? - diu la de la pizza calzone.
- Que fort, tia! - li contesta la dels penne al pesto. - Quin mal gust!
- Si... ja... però... - a la calzone el somriure se li ha transformat en un gest de melangia.
- Però què? - la penne al pesto es preocupa, es veu que li afecta molt l'estat de la seva amiga.
- Doncs que lliga més que nosaltres! I això que porta aquesta roba tan hortera!!! Tia, crec que em vull morir...
- Nena, això no és així. Aquesta només lliga amb els desesperats, amb els que compren al mercadillo, llegeixen còmics i veuen "el senyor dels anells" fins que se n'aprenen els diàlegs; en resum, només lliga amb els baixos fons de la societat- es nota que la noia li dóna a la filosofia. - I nosaltres no ho volem això, oi? Nosaltres ens mereixem alguna cosa molt millor!
- És veritat! Tens raó! - l'autoestima de la calzone ha tornat a pujar pels núvols.
- A més... jo ahir a la disco em vaig embolicar amb un tio...
- Si? Que bé tia! - ho veieu com són bones amigues? Una se n'alegra de les victòries de l'altra.
- I estava que t'hi cagues! - l'autoestima de la penne al pesto també toca el sostre... - Vols que t'ensenyi una foto?
- És clar!
- Mira... - comença a buscar a la bossa fins que treu un telèfon últim model. Toca unes quantes tecles i li ensenya a l'altra noia.
- ...
Aleshores la cara de la calzone comença tot un procés de canvi que podríem qualificar com a poètic: primer passa per una fase blanca de sorpresa, després per una blava d'incredulitat i finalment per una verda d'enveja. El tio de la foto està francament boníssim!
- Què et sembla? - la penne al pesto deu ser daltònica, per que no s'ha copsat del color verd intens de la cara de la seva amiga de l'ànima.
- A mi personalment m'agraden més guapos, però aquest ja fa per tu... no està malament - uy, uy, uy...
- Què vols dir amb que no està malament? I es clar que fa per mi! Ell està com un tren i jo soc fantàstica i molt mona! - l'àvia d'aquesta noia deu descansar còmodament a un nínxol de Montjuïc. - Som o no la parella perfecta?
- Oh, i tant! - el verd enveja comença a derivar en groc sarcasme - I com te'l vas lligar? Portaves el vestidet escotat o el top transparent?
- Doncs... crec que duia el top transparent - la penne al pesto és tan bona amiga que tot s'ho pren bé - Eh! Un moment... - o no - Estàs insinuant que necessito anar lleugereta de roba per triomfar amb els nois?
- No dona, no! Jo aquestes coses no les podria pensar mai de la vida, som amigues... - el groc sarcasme puja de to - Només dic que a tu ja t'agrada anar així de provocativa. És el teu estil I m'encanta, eh!
És veritat, la penne al pesto porta una minifaldilla que sembla un cinturó ample i un escot que no deixa gaire a la imaginació.
- Si, tens raó, és el meu estil. El teu en canvi és molt diferent; tu ets d'anar més tapada però molt més pintada.
Així com la faldilla d'una és curta, el maquillatge de l'altra és espès com una màscara. Deu tapar-se els grans amb pintura plàstica.
- No creguis que vaig més pintada que tu - el groc sarcasme ha donat pas al vermell ràbia. - El que passa és que com jo soc més blanca, se'm nota més.
- Au, va! No em vinguis amb excuses! - la penne al pesto també s'ha passat al vermell ràbia, segurament per solidaritzar-se amb la seva amiga del cor - No t'ho prenguis malament, eh! Jo t'ho dic com a millor amiga teva que soc. Potser et passes una mica amb el maquillatge, o una mica massa...
- Què?! Tu què has de saber, si tens l'enteniment més curt que la faldilla!
- Però tia!! Com t'atreveixes?! Pensava que érem amigues!
- I ho som, de veritat - si és que l'amistat és més forta que qualssevol comentari enverinat - però les amigues són sinceres les unes amb les altres...
- Ah, si? Doncs jo, com a millor amiga teva que soc, t'he de dir que ets una petarda i que per molt que intentis millorar amb capes i capes de maquillatge, no aconseguiràs ni les restes dels baixos fons de la societat!!!!
De l'emoció del discurs el mòbil amb la foto de la discòrdia ha sortit volant i ha caigut a terra.
- M'estimo més morir-me de gana que perdre la dignitat vestint com una fulana! - de vermell ràbia, la calzone ha passat a morat ira.
- Què?! Ves-te'n a la merda, gilipolles! - la penne al pesto està fora de si.
- No gràcies, no em ve de gust passar per casa teva! - la noia s'aixeca amb la cara violeta i el coll ben estirat - Me'n vaig! No aguanto ni un minut més la teva cara de porca!
I dient això deixa a la seva amiga de l'ànima plantada al restaurant i surt al carrer. Un cop fora, mentre s'atura per posar-se l'abric, un cartell publicitari crida la seva atenció: casualment el noi de l'anunci té la mateixa cara que el de la foto del mòbil. Si no fos perque les amigues no es fan aquestes coses, es podria arribar a la conclusió que la penne al pesto ha volgut enganyar a la calzone amb la foto d'un anunci de moda.
- Serà cutre la tia! - la calzone vol tenir l'última paraula de la nit - Però si en aquests anuncis només s'hi fixen els marginats!
Que bonica és l'amistat, oi?

Comentaris

  • Quin riure![Ofensiu]
    Jansy | 15-11-2006 | Valoració: 10

    Ostres, el teu relat està molt bé, però el que més m'ha agradat, i més m'ha fet riure, és el recurs que fas servir per anomenar cada amiga... "la penne al pesto".
    Molt bo!

  • Merda![Ofensiu]
    Arbequina | 29-08-2006

    No sé per què collons rellegeixo les crítiques que faig, si sempre me n'he de penedir. A veure, fe d'errates: allí on posa "un dels relats que t'he llegit" i que no te cap sentit, ha de posar "un dels millors que t'he llegit". En fi, volia evitar repetir la paraula "relats" i va i borro "millors". En plan despistat, típic de mi.

    Bé, ja que hi sóc, aprofito per fer-te la segona abraçada. Passi-ho bé.

    Arbequina.

  • Genial![Ofensiu]
    Arbequina | 29-08-2006 | Valoració: 10

    Feia temps que no et llegia res i m'he dit: va, passa't per la Ligeia a veure que hi ha de nou. Res de nou, però encara tenia quelcom pendent. I quin relat! En el teu toc d'humor peculiar i divertit, atractiu, i, a més, potser no recordant prou bé i com caldria (i fent injustícia) els altres relats, un dels relats que t'he llegit.
    El toc biogràfic que te m'ha agradat. Però clar, això és exògen al relat.
    Del relat destacaria la seva frescor i un estil molt adecuat per descriure la situació.
    M'he rigut moltíssim!
    A més, i t'ho he d'agrair, altre cop m'introdueixes una mica més en el misteriós mon de les femelles. En aquest relat: l'amistat femenina, les seves bromes, etc.
    Torno a dir que l'he trobat d'aló més divertit i enginyós (malgrat estar inspirat en un fet real.)

    Apa, una abraçada i fins aviat.

    Arbequina.

  • jordiclusella | 12-12-2005 | Valoració: 10

    Un escrit molt catxondo. I és que realment hi ha noies així...

    El final molt ben trobat, un bon giny el del cartell de l'anunci que ridiculitza encara més la discussió entre la de la minifaldilla i la de les tones de maquillatge.

    No sé de quin color devies tenir la cara quan escrivies "Amigues per sempre" però jo t'hi veig un vermell groguenc, bastant malparit (de bones) i sarcàstic.

    Felicitats Ligeia!

  • Jo sóc l'amiga![Ofensiu]
    Laia5 | 04-12-2005 | Valoració: 10

    Hola Clareta! Perquè ho sapigueu tots, jo sóc l'amiga! La q te l'enteniment més curt que la faldilla, no maca? XD
    És un relat basat en fets reals, encara que com tothom sap, això de "basat" la penya ho treu de no se on...
    La cosa no va anar ben bé així, s'ha de dir que erem i continuem sent molt amigues perquè jo, després d'una discussió com la que explica l'autora no crec q li seguis parlant...jijiji
    Ah! Vull destacar q la cara que va posar quan li vaig ensenyar la foto va ser brutal! Ben bé com ella la descriu! Está molt bé nena, a veure si m'animo i un dia d'aquests també envio un relat!
    Un petó!

  • amigues[Ofensiu]
    aglaia | 04-12-2005

    quines millors amigues aquestes!! Pintes molt bé la societat alta oi?
    Petons

  • M'he rigut molt[Ofensiu]
    bolita | 30-11-2005 | Valoració: 5

    M'he rigut molt!
    Molt bé!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ligeia

Ligeia

17 Relats

153 Comentaris

37805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Pels qui no em conegueu, sóc una mestra nascuda a la dècada dels 80 aficionada al cinema, a les novel·les i a les sabates.
M'encanta observar tot el que m'envolta i no perdre'm els petits detalls de res. I de tot això que recullo sovint en faig situacions i diàlegs pels meus relats.
I per finalitzar, només em queda dir-vos que m'encanta llegir els comentaris que, de tant en tant, deixeu per aquí.

Molta pau per a tothom!


Per si voleu alguna cosa:
claryfashion@hotmail.com
Estaré encantada de rebre els vostres missatges.