I jo insisteixo... perquè veig, sr. Lluís - àlias Calderer, que no has fet els deures que t'he posat

Heus aquí dues cites de Joan Brossa que ratifiquen el que tu dius en la teva darrera frase: Igual com la descripció d'un paisatge no és el paisatge i encara menys ho és la tècnica o els recursos amb que el descrivim.

Les dues frases de Brossa que tinc a la meva biografia:

"El mot llamp és signe del llamp, i el llamp és signe del tro, el tro motiva el mot tro, i el mot llamp es converteix en causa del mot tro [...]" (Joan Brossa, artista i poeta , 1919-1998).

"... la poesia visual ens serveix per definir el signe, és a dir, la meravellosa unió de significat i significant que de vegades complica la interpretació real del significat." (Joan Brossa, artista i poeta , 1919-1998).

És a dir, no contradic la teva frase, ni molt menys, si no que la reafirmo i la reitero:

El paisatge és allò que és i el mot paisatge és allò que descrivim per fer de víncle entre el significat: paisatge (real) i el significant (mot amb què identifiquem el paisatge real). Fins aquí, cap novetat, tot correcte.

Ara bé, tu dius que jo confonc la representació literària i les seves formes amb el "propi tema". Tema? Tema? Tema? Necessito INPUT, INPUT, DADES, DADES, DADES, diria el Nº5 de la pel·lícula "Curtcircuit", ja no es fan pelis com aquelles... Què és un "propi tema"? Indagant una mica puc arribar a especular amb la possibilitat que "propi tema" sigui el significant de "La representació del pensament", però això és el títol, no el tema. Doncs, de quin "tema" xerra el teu "propi tema", amigo? Ja comencem amb inconcrecions, amb falta de DADES, falta d'INPUT, frases vagues, amb mandra, escriure ara de què va un "propi tema" em fa mandra... resumint ho deixaré en "propi tema" i que s'espavili si vol.

Pensaves que dormia? Doncs estic ben despert i després de la cabrejada que he agafat amb tots els GrupsdeSants i cia., no penso parar, pq hi ha raons, més que fonamentades per llençar-vos la teoria del "propi tema" a les escombraries i demanar-vos explicacions de com heu arribat a sentenciar una frase com aquesta:

Però aquells dies vam estar treballant aquest tema i aquestes dues formes de representar-lo (el flux i el monòleg interior).

I dale amb el "tema", abans teníem un "propi tema", ara tenim "aquest tema". Estic descompost i literalment fet pols de sentir com la gent parla de "temes", que ni tan sols ells saben de quin tema parlen.

Escolta! Jo t'he deixat un comentari molt i molt currat, fes el favor d'esplaiar-te una mica més si vols aconseguir la meva aprovació, perquè el què veig fins ara és un cate total, un 2 pelat amb actitud D (negativa), perquè a mi amb vagues explicacions i "temes" que no sé d'on els treus, però que segur que els treus de sota la màniga, a mi... amb aquest rotllo no em vinguis.

I si utilitzo un to amenaçador... No t'amoïnis, jo també sé utilitzar l'eufemisme abastament conegut a hores d'ara al Fòrum de RC, L'EUFEMISME: "Això, no res... ÉS SENSE ÀNIMS DE CREAR POLÈMICA".

Perquè tot jugant a la PUTA i a la RAMONETA, no sé on anirem a parar... Ara te la foto per aquí i ara te la foto per allà, ara et deixo anar un "tema" i com que no estic d'acord amb el "tema" que tu em portes... Ara te'n poso dos de temes i anem marejant la perdiu... ara cap aquí... ara cap allà. Ara em toquen els collons per aquí... doncs me'n vaig cap allà i na fent, tu.

Això te nom: HIPOCRESIA. El comentari que m'has deixat és abastament hipòcrita i infundat, "temes" a mi? Què us heu cregut, home de poca fe?

Passo a analitzar la frase extreta de l'escrit: "La representació del pensament":

"Abans de tot caldria dir que tant una forma com l'altra són artificis, no es corresponen realment al pensament ni a la seva forma. O que són un intent de traducció en paraules de la complexitat del pensament: emocions, intuicions, percepcions visuals, sonores, idees poc estructurades, associació subconscient d'idees".

Cal dir que tant una forma com l'altra: "dues formes de representar-lo (el flux i el monòleg interior)" que segons tu "són artificis que no es corresponen realment al pensament ni a la seva forma. O que són un intent de traducció en paraules de la complexitat del pensament...."

El pensament no és emoció, són entitats gairebé contraposades: el pensament utilitza el raciocini, el cervell, l'esquema, la quadrícula, la classificació, etc.

Les emocions venen del cor, de la pell, del tacte, de la vista, de l'olfacte, del gust, dels sentits, tots ells ens provoquen emocions, que en darrera instància són interpretades pel cervell, però podriem dir que per la part més primitiva: pel cerebel, el bulb raquidi i l'espina dorsal.

Aquí tenim, senyor Lluís Calderer, aquí rauen les emocions. El cervell és el director de l'orquestra, porta la batuta, una emoció ens pot dur a pensar en coses, incús un pensament ens podria dur a emocionar-nos, donat que tot l'aparell simpàtic-parasimpàtic-nerviós-encefàlic, és un sistèma molt intel·ligent i potent.

Parli'm d'associacions d'idees a mi, senyor Lluís Calderer, parlim dels millards de milions de neurones interconnectades entre elles a la matèria blanca i grisa del cervell, Parlim de com tenim les idees de desestructurades, rebentades, aixecades en obres, víctimes dels terratrèmols-crisis agudes dels Esquizofrènics, parli'm abastament, segons els seus coneixements de com interactuen les neurones amb nanoimpulsos elèctrics per comunicar-se entre elles i com en el cervell dels esquizofrènics aquesta "associació" màgica, queda trencada en una xarxa millards de milions de neurones colapsades pels receptors serotoninèrgics i dopaminèrgics de manera que s'interrompen una i millards de milions de vegades per minut en el cervell d'un malalt d'esquizofrènia, o de bipolar o amb depressió. Parli'm ara d'associació o dissociació d'idees, a veure si estem a la mateixa alçada per a discutir què és l'associació d'idees en el comportament de les neurones i els seus receptors serotoninèrgics i dopaminèrgics. El reto a vostè, Lluís, àlias Calderer a fer-me una breu expliació de què entén vostè per "associació subconscient d'idees" o d'"idees poc estructurades", parlem-ne obertament, sense embuts... què en sap vostè i què sap vostè del que li parlo jo? No sé No sé.
Parli'm vostè de percepcions visuals i sonores, i jo li parlaré d'un tipus de percepcions anomenades "al·lucinacions sonores i visuals", que d'això també en sé parlar, perquè ho he viscut a les meves pròpies carns. No sé, no sé on aniríem a parar parlant de tot.

I quan hagis investigat al Google què significa:

"ESQUIZOFRÈNIA HEBEFRÈNICA"

"AUTISME"

"CRISTOPHER D.FRITH: LA ESQUIZOFRENIA, UN ENFOQUE PSICOLÓGICO NEURO-COGNITIVO"

"TRANSTORN BIPOLAR"

"DEPRESSIÓ EXÒGENA I ENDÒGENA"

I quan hagis vist el grup Macedònia, de Relats en català....

Llavors et tornes a dirigir a mi, però no abans!!!! O no et contestaré si no has fet els deures... I ho notaré si els has fet o no... i tant que ho notaré!!! Si el grup de Sants pot donar deures, jo em veig capacitat per donar-vos classes avançades a tots del significat de "pensament" i la seva representació "metalingüística" amb exemples molt clars de malfuncionament mental i neuronal al que es veuen sotmesos molts malalts mentals, que no han escollit ser malalts i que ens ha tocat ésser estigmatitzats per gent com tu amb comentaris tant suats, tant però que tant suats i ressuats com el que m'has deixat ara mateix i que no tens cap mena de dret a rebatre'm, a no ser que ho justifiquis abastament, contrastadament, suficienment aclaridora i ben escrit, sense faltes d'ortografia, corregit al processador de texts, sense comentaris gratuïts o vagos a l'estil: "aquest tema" o "propi tema" i hagis fet els deures que et demano prèviament a la teva resposta que se suposarà meditada i reflexionada....

del contrari... m'hauràs caigut molt baix i no sé si podré fer-te confiança, senyor Lluís- àlias Calderer.

llamps!

PS: Com que el meu olfacte em diu que un burgès de Barcelona no s'acabarà subordinant mai a un pagès de poble, no em crec que et vegis amb cor de respondre'm, et repto a trencar tòpics...