MELOREPTE 37- MONEY, MONEY

Diners, diners,diners
mouen el món
per obtenir el poder.
Dominar-ho tot
aquesta és la fita.

Diners, diners, diners
posen cara al egoisme
vestit de feixisme
disfressat de generositat
tot fent una mica de caritat.

Diners, diners, diners
bruta opulència
que posa a prova la innocència
convertint amb dependència
el que hauria de ser subsistència.

Beneïda misèria, incrustada i perduda
Entre les males herbes dels camps inerts
Feridora avarícia de l'individu sempre
Destructora entre els bassals autòmats
De la persistència humana o casi humana.

Preferida misèria, deixa'm ser animal
Per guarir-me de l'home i el seu embolcall
Satisfés-me l'orgull de ser jo mateix
Entre somnàmbules ombres que deambulen
Persistents cercant la felicitat erradament.

Tèrbol el camí,
la buidor per bandera
i banal el destí.
Fascina l'adepte
i no desitja l'amic,
sinó fidel companyia.

Sedueix l'arrogància
blanc de tota gelosia,
es gronxa en la cobdícia
i amb aparent felicitat
s'inunda en l'avarícia
de l'esclau desdibuixat.

El seu do és l'abandó
sense mesura ni equitat,
es resisteix a l'amor
i és de somnis l'embolcall.
Ambició nua de sensació,
indiferent paisatge parany.

PER CANTAR AMB LA MÚSICA DE LA CANÇÓ DEL RAIMON "Es veu"

Es ven,
allà on mires
es ven,
pertot arreu
es ven.
De les finques totes que compraren
amb les que tant especularen,
de les que no poden vendre ara
naix potent aquesta nova moda

de que es ven,
allà on mires
es ven,
pertot arreu
es ven.

I diem que sí, que passen coses
i vivim il·lusions de canvi,
però molt prompte ens adonem
de que sempre són els mateixos.

I es ven,
allà on mires
es ven,
pertot arreu
es ven.
Com el pa als forns cada dia,
com el peix a les llotges dels ports,
com els paraigües els dies de pluja,
com a l'ofici més antic en el món,

es ven,
allà on mires
es ven,
pertot arreu
es ven.

Compartit aquest mateix desig
que es fa ja passió col·lectiva,
ampla, estesa, nostra i lliure,
lluitarem contra aquesta mania

De que es ven,
allà on mires
es ven,
pertot arreu
es ven.
***

Francesc Arnau i Chinchilla

Clinc, clanc, clonc, diners


Sents els sons del món? Clinc, clanc, clonc, diners.
Sona a la butxaques, sona al moneder.
La manca espanta perquè és fam i fred
i vida llançada al voral desert.

Persones ens tornen, els drings de metall,
i els bitllets impresos expedits pel banc.
Bescanvi i barata ens permeten fer,
i ser com els altres, i anar pel carrer.

I viure en confort, i en salut i pau,
i fer de la vida un lloc estimat.
És just, saludable, intercanviar
temps de l'existència per poder comprar.

Oferir saviesa, professió, treball,
ofici, experiència, per rebre el jornal.
Però no vulguis, no, tenir-ne a tot preu,
no pots posar en venda allò que no es ven.

El teu punt de vista, la integritat,
l'ànima d'artista, la teva bondat.
El teu néixer lliure, la llengua, el país,
la identitat, el teu compromís.

Mantingue't a l'àmbit del pacte neutral;
sigues tu qui triï el que és essencial.
I mai t'abandonis a baixes passions:
que mai no et domini ni corc ni ambició.