Retalls d'una angoixa latent (manuscrit guixat a la paret del gratacels més pròxim al malson)

Tan blanca, blanca la nit
com uns ulls sense nineta
Tan negra, negra la vela
la que veleja perseguint als vents

Treu el mag tots els colors
d'un mocador que eixuga somriures
i treu un barret gris del cos d'un conill
Podrà fer que voli la gàbia
quan s'hagi mort el colom?

Tan pàl·lid el consol
tan canós l'esper
de fer aparèixer un amant
de sota el llit, o dos
de dins l'armari

Retalls d'una angoixa latent (manuscrit guixat a la paret del gratacels més pròxim al malson)
I

...m'il·lumina la llum
immensa la llangor
i la lletania per lliscar
entre llots
lànguids i llessamins
llefiscosos
on la vetlla sotja
amb ulls inerts,
llacs callats...

II

...vent que ve
amb banals vivències,
ven la vanitat
i la vitalitat
on la vida és vívida
vesta bífida i beu
la veu verge
de la valquíria feta
visió i espectre vil...

III

...pupil·la i palpebra
palpable, impassibles
i perpètues per sempre,
palpita el cor més perdut
pertot arreu i plora i prem
el pit amb persistència
fins que la presència
és perenne primícia
de la mirada...

IV

...tètrica tenebra
que a tentines s'atansa,
tremolor del terratrèmol
interminable, tinc
l'aturada del temor
i trona i insisteix
i teixeix tot el temps
en la trama
de la prepotència

V

...cor que corca l'escorça
i la còrpora, càncer
que escorcolla l'inconegut,
i el caos captiva el capvespre
del rusc convertit en carceller
del coure candent al caire
creixent, cúspide de l'abisme
condemnat a conservar el crit i el clam
de qui vol contemplar el seu fons...

VI

...fonedís fins on la forma
es deforma i s'afina, l'afecte sense futur
falseja la fal·làcia fidel
a fingir sempre, enfiladissa
afiançada a la fatalitat
de la fluïdesa famolenca quan la fi
perfora la fe i la fa feble i febre, esfilagarsat
dèficit de l'efecte ja finit i finat,
difunt fervent per defraudar l'amor...

VII

...dilema dins la densitat del dolor,
durant la diversitat de la dida que abdica
en la dèria del deler deixat
a l'indefugible desig de dividir
la dolcesa del temps apacible
en desenes de vespers de devoció pel dol
difícils d'oblidar, i els dolls de llet
en degotís abandonen la darrera delícia
del nadó ja adult i espectador expectant...

VIII

...i el cel és zel i insignificant,
si s'enlaira la solitud ensinistrada del suïcidi
que observa amb insistència
la sang sigil·losa de la serp
sensible al sol i a l'essència de servir
per surar en sequel·les lacustres
enmig del silenci, iris verd esperança
desesperat, que s'endinsa i s'enfonsa
al sempitern secret per ser ombra...

IX

...mira'm i mina'm i amara'm,
mirada mansa de la mar
que m'emmiralla la memòria
on l'amnèsia és miríada de miracles,
medusa de mediocres mides que muda
les mimoses en magentes
quan són microscòpics magmes
alimentats per la monotonia i el malabarisme
de mirar la llum que m'il·lumina...

d.

AQUÍ!!!

S&M

S'alça el teló, sorgeix el decorat,
aleshores, Pierrot vestit de negre i blanc
ens posa al corrent de les seues cabòries,
ens presenta L'Arlequí, murri i mandrós,
La Colombina, minyona enamorada...

Els núvols naden per la piscina del cel
i el Sol es cau un bac a l'horitzó
com un gran ou d'estruç de color rosa.

Pierrot es mira a l'espill a les palpentes
i veu la llum de Selene reflectida,
se'n va a sopar a la mar amb els amics
mentre la Lluna il·lumina els esculls...

I recolzat a l'escala de marbre
s'adona de que és un raig atrapat
en una ampolla de cristall de Bohèmia.


***

FRANCESC

Fora del temps
la llum s'apaga
en els teus ulls
gastats de somni,

el cos et traeix
la sensació,
el miratge
de viure arrelat
a una realitat
tangible.

No hi ets,
ningú t'escolta.

Ets un vestigi
dins la mudesa
indiferent del
silenci forjat,

esdevingut
coltell d'acer.

Pont de plata pel que no es mata.


Paral·lelepípedes. Arestes. Romboides.
Vaig al pont i m'ensopego. Ell hi cau. Au.
Es planta davant del mirall. Què em posaré
avui de faç si caic al pont on viu el boc?

Renta els llençols, llença la brossa, bromes a part.
Em passejo mirant les petjades que deixo.
Paral·lelepípedes. Arestes. Romboides.
Vaig al pont i m'ensopego. Ell hi cau. Au.

Dissimulem una llàgrima i tornem-hi.
Amics amb ics, signatura de les llambordes
escantellades. Esquerdes al pont. La son.
So lonely et déjà vu que et du al inici.
Paral·lelepípedes. Arestes. Romboides.