CONVOCATÒRIA AL REPTE POÈTIC n.15 "El SALT"

Les puntes dels peus t'abandonen
i per fi el pern del nostre món
-globus captiu, platja somniada-
s'endinsa per mars
d'aigües que no banyen.

Farem camí per les marrades
i posarem terra per enmig
del nostre univers de falles.

Dos móns:
El submarí
i l'exterior.

Submarí on mostrar il·lusions,
somnis i sentiments pensats.
Exterior on es pinten realitats.


Tastant la poma del dubte
mentre sosté Terra i amor
entre les mans.

Escapant de les preocupacions,
fugint dels problemes
saltant esglaons penjats.

Submergir el cap sota l'aigua
és entrar a un món de miratges
on la gravetat deixa d'existir
i no cal obeir.

Cues de sirena
guiant cada camí.
Unió de cap i cos
en un pensament sens fi.


Dos móns
en una mateixa realitat:
La veritat del pensament,
i el somni de les profunditats.

El nostre món
és trist i eixut
i s'ha tornat
dèbil i eixorc,
però ací baix
hi ha un altre món
on els veïns
es diverteixen,
no hi ha dolor
ni calen robes.

Hi ha qui es capbussa
per aguaitar
el show dels faunes
de la luxúria,
uns altres mengen
per tenir forces...
També hi ha
qui ha fet un salt
que es diu mortal
però és de Vida.

Això he vist jo
en aquest quadre...


***


FELIÇ 2.008!!!

FRANCESC

Traspassa el mirall de l'aigua
mentre la lluna dorm
en un somni com de nina;
observa atentament
la crueltat de l'intramón.

Escup bocins dels teu fills
a la cara blana que et mira absorta,
mentre devores caps aliens
ofegats del blau inert
amarat com llum de nit
descobert a traïció.

I et som presó i lligam,
cadena hermètica soterrada
invisible al reflex del Sol,
cicatriu oculta que duem
endins de la nostra
devoció més perversa.

Càlida infantesa
de groga terra i cel clar:
pomes del paradís menges
i alces globus cel enllà.

Tendra infantesa,
tot el cor duus a la mà:
intueixes els abismes
on demà et capbussaràs.

Plàcida infantesa
que ja tens marcat el fat:
hauràs de nedar a les aigües
d'una vida inaugural.

Càndida infantesa
d'essència morfosejant:
seràs cargol o sirena,
estrella, mol·lusc o cranc.

Dolça infantesa,
amfibi amb pulmó branquial:
cauràs a les aigües denses
o hi relliscaràs avall.

Gràcil infantesa,
potser hi aniràs d'un salt:
sigui com sigui que hi vagis
sigue-hi feliç estadant.

Regne de mort i de vida,
terra i cel, i abisal mar.
La terra és groga i tranquil·la,
l'abís marí és feredat.

A la terra, gran planura,
hi caminen els humans.
Dins el mar, aigua gelida,
els humans s'han trasmudat.

Són éssers antropomòrfics
que viuen en nou mitjà.
En les aigües terbolines
de la mort del més enllà.

Tots hi tenim l'estadia
en un futur no llunyà.
Si uns hi salten d'embranzida,
tots hi llisquem sens parar.

Quan la vida és ferma encara
tres opcions podem optar.
Optimisme, pessimisme,
o en suïcidi capbussar.

Però com que a la mort s'hi arriba
per tota l'eternitat,
alça el cor, eleva el somni,
i resta al regne vital.

Pren del paradís la poma
i menja-la al sol flamant.
La mort banya els peus a diari,
no li siguis desafiant.

Éssers mutants dels dos regnes,
clònics d'ambdós, debutants,
hem de trescar en mar i terra
i hem de viure i morir en pau.

L'espai erm
pot no deparar-te somnis,
però tu no
et capbussis en els llimbs:
canviaràs
sencera la teva essència
i seràs
transmutat i finit.

Llimbs, festí
metamorfòsic i rude:
cranc, cargol,
closca, ameba, cua de peix;
un mar brut
serà el líquid amniòtic,
i tu, humà,
ets estantís en escreix.

Fluid espès
on recularàs mil·lennis,
bombolleig
i antropomòrfic respir,
gran fondal
on prendràs monstruosa forma,
estany mat
tentacular i funyit.

Groc sorral
és la terra de cel pàl·lid
on roman
el teu ésser tot humà,
cor al vent,
fantasia i innocència:
fixa't bé,
en allò que en el blau hi ha.

Ulls tancats
no et llancis dins de l'abisme,
guaita el buit
on cap vent no et retindrà:
borboll fred
remor aquosa insensible;
para el salt
i observa el massís de mar.

Llord ferment,
magma enterbolit d'urani,
criatures
en infrahumà esdevenir:
ferma el cos,
no saltis sense mirar-hi
estadant
de terra de poma i lli.

Dualitat: un món de farses

Homes i dones
travessen el besllum,
en un espai fendit.

El bufó de circ
salta al mig de la pista,
com un exhibicionista;
qualcú espia:
eternament espantat.

Al son del deliri
la ficció atrau al babau
que rau aferrat
al fil de la quotidianitat.

La bellugadissa de plecs
en una dansa plaent,
embolcalla un món decadent
disfressat de felicitat.

mjesus