Guanyador REPTE XIV.

Ja sé que falten uns minuts, però vaja... així el o la guanyador/a pot proposar-nos el repte XV...


Bé, començaré per a fer un petit incís comú a tothom:
(confio no deixar-me res ni ningú amb tant de "copy and Paste!" que estic fent.....)

Dietari: no entraré en el seu significat exacte. Crec que he triat una mala paraula, ja que segons el diccionari és on s'anoten les despeses diàries i no és pas un sinònim de diari, on anotem les coses que ens passen. Com que potser ha creat confusió i no en sé prou, de lletres, com per dir exactament el seu significat, la he obviat.

Extensió: Se us ha de felicitar de tot cor. Cap relat té l'IVA afegit. Fantàstic! És a dir, 200 paraules justetes (amb alguna variació acceptable....)

Va, ara els comentaris......

Pivot: 200 paraules. En primer lloc, felicitar-te per la continència. Mentre em trec el greix de les mans per tocar el teclat (la descripció d'ella i el lloc, molt bones) comentaré que m'ha agradat, sobretot, l'argument. És una fantàstica descripció d'una de les maneres de fer fortuna (només econòmica) d'avui en dia. Potser un pèl vista...

Biel Martí: 200 paraules. Caram! L'exactitud del dia d'avui és d'admirar! M'ha fet riure. Només de pensar en la cara del company, amb un rap, gerds i maduixes sota el braç i a punt de fer el plat de la seva vida; en el moment que li diuen què ha de cuinar.... tela! Jo potser hagués estructurat el text una mica diferent. Quan dius "Per ell, la seva vida tenia dues parts clares: la cuina i el dietari", Abans ja has descrit el tema del diari i després descrius l'altra part. Queda una mica consfús. Però vaja, és per dir alguna cosa…. (bé s'ha de fer un comentari, no?)

nani: 200 paraules. O el meu ordinador està "payá" i no sap comptar, o heu quedat al bar de greixós del pivot, on hi cuina el d'en Biel per a preparar els reptes...
Conyes a part, nani, només la primera frase ja descol·loca una mica (cosa positiva, eh!). Fuà! No sé si és depriment (això és el que ens espera?), però original n'és una estona... per cert, molt curiosa la manera d'agafar els 15 minuts de glòria...

boigboig: 125 paraules! Molt rebé! Boigboig... el títol primer, m'ha despistat. Després l'he trobat molt encertat, i el relat, original. No sé si pretén coartar-me, però no ho aconseguiràs!!! A pencar s'ha dit! Totalment d'acord amb els cracs. I com costa!!!

Josep Bonín: 209 paraules. Una desviació del tot acceptable. M'agrada molt la introducció al relat. La complicitat entre ells dos i el nus que els uneix. Ho trobo una escena fantàsticament romàntica. El final, però, el trobo una mica precipitat. Potser per falta de paraules? T'animo, Josep, a continuar-lo, fer-lo extens. Sortirà un relat preciós! Segur!

Foster: 214 paraules. Molt rebé, la segona versió... L'he hagut de llegir dos cops, especialment el darrer paràgraf. Comences rient i acabes trist. Molt trist. És una debilitat personal, però a les pelis on hi surten nens sempre acabo fet pols. Ja veus. (i si han de fer por, son els reis!) has descrit la vida de molta gent d'un determinat racó de la societat. Una història dura, tot i que portada amb una certa ironia.

Xisca: 181 paraules. Capicua. Guau! De moment, el millor, Xisca. Molt ben descrit! Un pèl trist, però m'ha agradat. No fas servir el recurs de la sorpresa, com fem tots, deixant per al final allò que creiem donarà valor al relat. Has fet una descripció rasa i curta amb la qual et fas la idea de qui és la protagonista. Amb un ritme prou constant. M'ha agradat, de debò!

Boréâs: 199 paraules. Caram... una de propina! Una mica forçada l'entrada del concepte. I a més, amb un final una mica massa enrevessat per a un tipus curt com jo. De totes maneres, trobo bona la idea aquesta de tractar el protagonista com un titella que es governa des d'un altre lloc (agafem un noi a l'atzar...) etc.

Conxa: 201 paraules. (agafo la paraula que li sobra a en Boréâs i ja ho tenim). Fuà. És una peli de Hitchcok? un final que moltes voldrien? Conxa, com sempre, estàs magistral, la descripció i l'acció. Deixant una porta oberta que ensenya diferents interpretacions. (tot i que crec entendre cap on anaves). M'agrada imaginar-me la cara d'ella, mentre es xucla els dits. Mentre espera "les seves" postres....


I, finalment, el vencedor. Cada vegada m'ho poseu més difícil. Hi ha molts pals (entengui's pal com a ui! Quasi entra la pilota!). Però al final m'he decidit per la descripció i no tant per la sorpresa. Per tan felicito.... na Xisca! Felicitats! I ah! Teu és el marron: nou repte, penjar el relat, comentaris... i el pitjor: el no poder participar en el repte que proposes... o si?

Salut!

Marc.